15.07.2018 - 22:00
Setmana decisiva per al futur del PDECat. El partit enfila l’assemblea, que comença divendres, amb la crida nacional per la República de Carles Puigdemont per a constituir un moviment unitari que superi els àmbits d’influència dels partits, i la previsió de fer una convenció nacional constituent a la tardor. L’articulació de la relació entre el PDECat i JxCat és una de les incògnites del congrés, però no n’és la sola. Els posicionaments de Jordi Turull i Josep Rull decantaran la formació de la nova direcció, amb Marta Pascal, que té el suport de dirigents moderats, o sense ella. El batlle de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, pot presentar-hi una candidatura alternativa si els dos consellers decideixen de renovar la cúpula amb un projecte per a alinear la formació amb Puigdemont i refermar l’ideari independentista, però tampoc no es pot descartar que arribin a un pacte amb la direcció actual. Les bases també hauran de decidir si el projecte polític del PDECat ha de comprometre’s a fer efectiva la República sense descartar la via unilateral, com defensa el sector crític en diverses esmenes. Si és així, els detractors de Pascal posen en dubte que la direcció actual l’acabi aplicant.
La confluència amb JxCat
El PDECat ha de decidir com s’integra al moviment polític que impulsen Carles Puigdemont, Quim Torra, Jordi Sànchez i els consellers empresonats. L’encaix no és fàcil i al partit conviuen opinions diverses sobre com s’hauria d’articular. En els extrems, hi ha qui considera que el PDECat no aporta valor afegit com a marca i que finalment ha de dissoldre’s i engreixar JxCat, mentre que uns altres, incloent-hi la direcció actual, defensen que ha de fer valer la seva força organitzativa per ser la columna vertebral d’aquest moviment. El partit de Marta Pascal té l’estructura territorial, els drets electorals heretats de CDC, el control dels grups al Congrés i al Senat i la propietat de les sigles de JxCat com a marca i com a partit. Justament el registre com a partit es va formalitzar dimecres passat. Era un cop d’efecte de la direcció amb vista al congrés i atesos els moviments de Puigdemont.
El sector crític ha promogut una esmena perquè es constitueixi una ‘comissió impulsora’ que ajudi a coordinar la confluència del partit amb membres del grup parlamentari, del govern, dels presos polítics i els dirigents a l’exili. La ponència proposada inicialment per la direcció tan sols advoca per ‘sumar’ amb JxCat sense més concrecions.
Si el PDECat té la força orgànica i la marca, Puigdemont reuneix el capital electoral. Ho va demostrar el 21-D: és l’únic capaç d’aglutinar un electorat que ultrapassi les sigles del PDECat i la frontera electoral del centre-dreta independentista. Aquest és el potencial a què s’agafen els diputats independents de JxCat, que s’agrupen en dos nuclis al voltant de Puigdemont. L’un, liderat per la consellera Elsa Artadi, té al costat membres al govern i la direcció del grup parlamentari. L’altre s’ha agrupat a l’associació Junts per la República, que també s’ha registrat com a partit, amb diputats com Antoni Morral, Aurora Madaula i Pep Riera.
El paper de Puigdemont, el pes de Rull i Turull
Puigdemont prioritza la formació d’aquest moviment polític pel damunt del futur del PDECat, que s’hi pot arribar afegir, si cal, si hi és arrossegat. Així va passar, en part, amb la candidatura del 21-D. El moviment de dissabte i l’acte d’avui, en què es presentarà formalment el manifest, responen a aquesta lògica. El 130è president de la Generalitat ha irromput en el debat congressual del PDECat quan faltava menys d’una setmana per l’assemblea, que començarà divendres. La reaparició de Puigdemont tenia el suport de Jordi Turull i Josep Rull, que encapçalen dos dels sectors de més pes de la formació. Els dos consellers empresonats volen que el partit faci el tomb definitiu. Pretenen arrenglerar el PDECat amb Puigdemont i actualitzar l’ideari independentista en defensa de la república. L’executor d’aquest gir intern ha estat fins ara el batlle de Molins de Rei: Joan Ramon Casals ha liderat la presentació d’esmenes a les ponències amb aquest doble objectiu i ha pentinat el territori per prendre el pols a les bases.
Els dies vinents seran decisius per a la definició de la nova direcció del partit. Casals potser presentarà una candidatura alternativa a la de Pascal, però també tots dos poden arribar a tancar un pacte. Aquesta última opció és la que persegueixen al carrer Provença. Ara, l’última paraula, la tenen Rull i Turull.
La pugna per la direcció
Per facilitar el pacte amb les principals famílies del PDECat, Pascal va fer diversos gestos i s’ha treballat molt el congrés. Primer, va pactar amb els crítics el reglament i va acceptar que l’assemblea en renovés l’executiva. La seva proposta és ampliar-la, obrir-la a tots els sectors i sumar-hi els presos i els exiliats. De fet, ha ofert càrrecs rellevants de la direcció a alguns del sector alternatiu. Però Rull i Turull no han acceptat encara de formar part de la candidatura de Pascal, segons fonts consultades per VilaWeb. La coordinadora general sí que va obtenir el sí de Lluís Puig per a formar part del paquet de vice-presidències. Uns càrrecs que, després de l’esperat no de Puigdemont a presidir el PDECat, es podria convertir en un consell de la presidència. Els decantadors de la balança, en tot cas, seran els dos consellers empresonats. També serà rellevant la decisió de Joaquim Forn, pròxim a Xavier Trias.
Arribats a aquest punt, pugnen dues pulsions: la dels defensors d’un congrés endreçat i la dels detractors de Pascal. Els primers argumenten que cal obrir la direcció i alhora mantenir Pascal a la coordinació o a la secretaria general per evitar una trencadissa i projectar una imatge de suma, a l’estil clàssic convergent. Els segons atribueixen a Pascal un perfil moderat que no lliga amb el projecte de Puigdemont i veuen impossible que es pugui descarregar del pes de la motxilla de les tensions entre el PDECat i JxCat. A la llista de raons contra la coordinadora general, hi afegeixen l’accidentada gestió interna després del congrés fundacional del partit i el pla que va ordir amb el suport d’Artur Mas per imprimir un gir moderat al partit amb Santi Vila com a candidat. Era un intent de ressituar el PDECat amb la previsió que el procés independentista fracassaria. Després d’allò, van arribar l’exili i la presó. I l’actuació pública de Vila va fer la seva candidatura inviable electoralment.
L’alternativa a Pascal seria Casals, que té alhora el suport dels corrents Moment Zero (amb dirigents com Miquel Buch, Albert Batalla i Jordi Cuminal) i Generació Llibertat (amb noms com Carles Agustí i Jordi Cabré). Ara, el més probable és que només arribi una sola llista a l’assemblea. És a dir, la de Pascal, si hi suma Turull i Rull, o la de Casals, si els dos consellers fan el pas definitiu per formar una direcció nova.
L’efectivitat de la República i la via unilateral
També hi va el projecte independentista del PDECat. La direcció va intentar aglutinar diverses famílies en els comitès redactors de les ponències. Però els sectors renovadors no comparteixen elements essencials de la redacció. Per això han presentat tres grans paquets d’esmenes que ja han estat aprovades a les assemblees comarcals: per a arrenglerar el partit amb JxCat, per a comprometre’l amb l’objectiu de fer efectiva la República sense descartar la via unilateral i per evitar que s’aprovi una estructura organitzativa més jeràrquica que no l’actual. Aquesta setmana comencen les negociacions de la direcció per a incorporar les esmenes. Si no entren a les ponències, arribaran vives a l’assemblea. Les bases, de fet, poden aprovar una ponència ideològica clarament independentista. Però els crítics posen en dubte que l’apliqui la direcció actual, apuntalada per dirigents moderats.
Els contrapesos externs de JxCat
Rull i Turull no solament estan coordinats amb Puigdemont sinó també amb Artadi. És sabut que la consellera de la Presidència va estripar el carnet del PDECat a causa de les diferències amb Pascal. L’entesa entre ells es va materialitzar, primer, en el funcionament de la direcció del grup parlamentari de JxCat. Després en les negociacions de la investidura i finalment en la formació del govern amb el repartiment de conselleries. Ara que hi va l’esdevenidor del PDECat, han optat per intentar que el partit faci el gir definitiu cap a Puigdemont. Si és inviable, hi ha més opcions obertes. L’organització de Junts per la República és qui més ha treballat en un escenari alternatiu. Es van constituir com a associació i han permès que hi entrin militants del PDECat, tot i que inicialment volien aplegar tan sols independents. No són pocs els qui, no veient clar el futur del partit, han fet el pas per associar-s’hi. Junts per la República també s’ha registrat com a partit per poder negociar amb el PDECat com a tal, si cal, la vertebració del moviment ampli que propugna Puigdemont. Si finalment no se situen sense fissures al costat del 130è president de la Generalitat, i per tant no poden usar la marca de JxCat, també tenen a disposició les sigles del Moviment 1 d’octubre, registrades amb aquest propòsit. Tots dos partits estan a guaret. Els papers de Torra i Sànchez són molt rellevants en aquesta constel·lació. Encapçalen els grups d’independents de JxCat i reforcen la figura de Puigdemont amb els propis potencials electorals.
La decisió del PDECat de concórrer a les eleccions municipals amb les sigles de JxCat va molestar els independents i els sectors crítics amb Pascal. Precisment la possibilitat que el PDECat es refundi com a JxCat, amb un procés que pot ser un simple canvi de nom, no ha desaparegut mai del tot. I ha molestat els detractors de Pascal. D’una altra banda, la visió que tenen de la direcció actual els sectors més allunyats de la seu nacional del carrer Provença no és homogènia. El secretari d’organització del partit, David Bonvehí, genera més consensos i acceptació interna.
L’assemblea: qui mobilitza més?
Una altra de les incògnites de l’assemblea del PDECat és el batec de les bases. En el congrés fundacional de fa dos anys, el malestar intern va desbordar la direcció. Aquesta vegada s’hi han inscrit més associats que aleshores, més de mil set-cents. Segons diverses fonts consultades, l’executiva ha preparat molt bé l’assemblea mobilitzant el territori, de manera que potser els sectors més crítics seran en inferioritat numèrica. No és un detall menor perquè les votacions ho determinaran tot. Alguns d’aquests no descarten que, si el resultat de l’assemblea no és el que esperen, hi hagi un transvasament d’associats cap a Junts per la República. Per contra, a l’hora de concebre la formació d’aquest moviment ampli i el sorgiment de més partits, a la direcció de CDC hi ha qui hi veu massa semblances perilloses amb el funcionament que van tenir CDC i UDC durant tants anys. L’ombra d’Unió encara pesa. Junts per la República, tanmateix, insisteix que pretenen superar les dinàmiques clàssiques i rebutja de calcar-ne el sistema.
Condicionants imprevisibles: l’exili i la presó
La situació processal de Puigdemont, ara pendent de l’entrega per malversació a Hamburg, pot ser decisiva per al futur del PDECat i de JxCat. És una variable que no s’escapa a ningú i que determinarà la reconfiguració de tot l’espai polític. La situació personal de Puigdemont complica la presa de decisions, que és igual o més complexa en el cas de Turull i Rull. Tots dos consellers són determinants per al rumb del partit i continuen fent política a la presó dels Lledoners. Però la interlocució amb la resta d’actors no és sempre fàcil. La intermediació complica de vegades la comunicació de les decisions i en política, de vegades, els matisos ho són tot. L’exili i la presó afegeixen complexitat a l’assemblea del PDECat i a l’encaix amb JxCat. I tot plegat, amb la incògnita de l’impacte polític dels judicis als processats sobre tot l’escenari català i les eleccions municipals.
