17.05.2023 - 20:50
|
Actualització: 17.05.2023 - 20:54
Hi ha una batalla pel poder municipal que no es lliura a la plaça de l’Ajuntament de València, sinó a les poblacions de l’àrea metropolitana de la ciutat, a l’Horta Nord i l’Horta Sud, concretament. És allò que els anys vuitanta va començar a anomenar-se el cinturó roig, pel color corporatiu del partit socialista. Aquesta conurbació inclou municipis tan poblats com Torrent, Paterna, Mislata, Quart de Poblet i Burjassot, on l’hegemonia del PSOE arrencà amb les primeres eleccions municipals del 1979. Aquesta preponderància es va trencar en la primera dècada dels anys 2000, quan el PP va esberlar el cinturó i va pintar de blau el mapa municipal. Aquests ajuntaments van deixar d’exercir de contrapès al domini omnipotent del Partit Popular que repetia corrons i majories absolutes a les Corts.
El 2015, la decadència del PP es va fer més que evident, el règim va caure, i la truita es va tornar a girare. El roig es va escampar novament com una taca d’oli. A les eleccions d’ara fa quatre anys, els socialistes van aconseguir trenta-una batllies dels quaranta-tres municipis que sumen l’Horta Nord i l’Horta Sud. En 13 d’aquests municipis governen amb majoria absoluta. És un capital de vots que els socialistes volen preservar i aprofitar en aquestes eleccions.
Ampliar el metro
Ximo Puig va començar la campanya electoral a Mislata, un municipi que fita amb València, el més densament poblat del país, i on d’ençà del 2011 Carlos Fernández Bielsa governa amb una majoria cada volta més absoluta. El 2019 va obtenir-hi més del 60% dels vots i 15 regidors dels 21 del ple. Ara espera que la llista que encapçala i que tanca l’escultor Miquel Navarro tinga el mateix èxit. O més.
L’acte de Mislata va ser un recordatori de tot aquest poder i de tot aquest capital. Puig ha orientat la campanya en el municipalisme i és en aquestes ciutats on vol arreplegar els vots que necessita per a repetir com a president de la Generalitat. Confia que, ara les eleccions a les Corts Valencianes als ajuntaments es fan juntes, hi haja un efecte d’arrossegament.
Ximo Puig no amolla el trumfo i avui ha anat a Aldaia, on Guillermo Luján governa amb una majoria també molt absoluta de 14 regidors sobre 21. Hi ha fet un anunci electoral important. Una inversió en infrastructures per a connectar València amb alguns municipis gràcies a una línia de metro. S’ha fet acompanyar de la consellera d’Infrastructures Rebeca Torró i, davant els batlles d’Aldaia, Alaquàs i Xirivella, tots també amb majoria socialista, ha presentat el projecte de la línia 14 que arribarà fins a Aldaia, el barri del Crist, Alaquàs i Xirivella. Tindrà set parades i més de set quilòmetres de línia subterrània. Puig ha explicat que això beneficiarà més de 200.000 habitants de la zona, molts dels quals treballen a València. No ha dit quin és el pressupost d’aquesta obra, que fa anys també va anunciar Eduardo Zaplana, però ha avançat que es construirà amb diners del Banc Europeu d’Inversions.
Compromís vol rascar vots i regidories, també amb el metro
Compromís presenta candidatures a tots quaranta-tres pobles de l’Horta. Actualment, hi té sis batlles, no amb majoria absoluta, sinó amb pactes amb més forces. Són Catarroja, Manises, Beniparrell, Albalat, Meliana i Foios. En aquestes eleccions pretenen mossegar una part del botí dels socialistes i per això juguen la carta del seu màxim exponent, Joan Ribó, per a escampar l’efecte del seu lideratge. També a Mislata, Ribó va reunir una colla de batlles i candidats, en un acte que es va anomenar encontre metropolità. Es tractava de posar damunt la taula mesures per a pal·liar el canvi climàtic i per a transitar cap a ciutats més verdes, per a parlar de mobilitat.
Allí mateix van presentar un nou mapa del metro que incloïa la mateixa línia que avui ha presentat Puig, fins al barri del Crist, també batejada com a línia 14, a banda diverses prolongacions de les línies que ja existeixen. Un exemple és fer arribar la línia 10 fins al Mercat Central, el duplicat del túnel de Bailèn-Colom, un tramvia orbital…
El candidat a la batllia de Compromís per Alacant que no parla català
A la ràdio d’À Punt fan una sèrie d’entrevistes als candidats a les batllies de les principals ciutats del País Valencià. Avui ha estat el torn de Rafa Mas, el candidat de Compromís a Alacant. Mas ja ha estat regidor aquesta legislatura i substitueix el veterà Natxo Bellido com a cap de llista. Durant l’entrevista, Mas, nascut a Alacant l’any 1983, ha explicat els seus plans per a millorar la ciutat, per què s’ha de fer fora Luis Barcala (del PP), etcètera. Demostra que domina la política municipal i que coneix molt bé Alacant.
També ha demostrat que no té gens d’interès a parlar català. Tota l’entrevista, tota, de la salutació al comiat, Mas, candidat de Compromís, ha parlat en castellà. Ni tan sols ha dit “bon dia” o “gràcies”, ni ha fet un petit intent de parlar-lo ni s’ha disculpat dient, per exemple, que lamentablement no parla català, però que el va aprenent perquè té interès a conèixer i parlar les dues llengües oficials de la ciutat que vol governar. No ho ha fet, això Rafa Mas a l’entrevista a la ràdio pública.
El candidat a la batllia d’Alacant, Rafa Mas, també empra exclusivament el castellà al seu compte personal de Twitter on fa promoció de la campanya electoral de Compromís.
Controvèrsia entre socis
Semblava que Compromís i Unides Podem havien enterrat la destral de guerra i havien signat un pacte tàcit de no-agressió per a evitar el desgast propi d’una campanya electoral i no fer perilla ni la xifra de diputats dels uns ni la presència a les Corts dels altres. Els sondatges diuen que només així es podrà repetir un pacte del Botànic per la governabilitat dels partits progressistes.
Però avui aquest pacte s’ha trencat públicament. Ha estat arran de l’anunci de Joan Baldoví de crear la figura del psicòleg de capçalera i que en cada centre de salut hi haja un professional de la salut mental. Pilar Lima, la candidata d’Unides Podem a l’Ajuntament de València, que fins ara era la síndica del partit a les Corts, ha fet un seguit de piulades a Twitter criticant durament els socis perquè, diu, això que prometen ja existeix, i que el seu partit va impulsar el 2022 allò que anomena una esmena botànica amb el PSPV i Compromís a les Corts per a garantir que això fos una realitat. L’esmena es va aprovar i els professionals de salut mental són previstos en el pressupost del 2023. “Va ser un treball immens d’hores i hores de bon equip. Un canvi sense precedents en la Llei de Salut de la Comunitat Valenciana en matèria de salut mental”, ha dit Lima.
Ara caldrà veure si aquestes escaramusses són momentànies o si es repetiran durant la resta de campanya.
