Per què ens importa als catalans el que passarà avui a Escòcia

Ja us avance que a Londres diran que no.

S’imagineu la contrària, quin terratrèmol mundial que es produïria?

Fóra, tal i com està l’escaquer mundial, no només en termes de descolonialitzacions nacionals…sinó de molts d’altres ítems de descolonitzacions fossilitzades pel costum del patriarcat, del gènere, de l’art, del treball assalariat, les jerarquies, etc. que no sabem encara identificar l’arrel comuna de totes i encara som entrellucats com si estigueren en departaments hermètics sense vasos comunicants entre ells. Igual que feien els enciclopedistes divuitescos.

Fóra una mena de “Sra. Sturgeon: òbriga l’ampolla de Whisky…o la mascletà pot començar!”

Josep Blesa (València)

Una correcció petita – el govern escocès no convocarà eleccions plebiscitàries en cas de perdre al tribunal, farà servir les properes eleccions britàniques com a tal. Tots els partits independentistes (SNP, Verds, Alba) han acceptat la proposta i tindran un únic punt al programa electoral.
Té un avantatge – com que no podran mai formar part del govern britànic, ningú pot criticar als partits independentistes que no tinguin un programa electoral complet. I un inconvenient – que serà el govern britànic qui decideix quan es faran les eleccions (probablement al 2024).

Passi el que passi a Escòcia, els anirà sempre molt més bé que a nosaltres, perquè al seu govern no hi tenen cap traïdor imposat i perquè el sentit democràtic i de Justícia del Regne Unit, no existeix ni pot existir a espanya. A espanya, tots els poders pertanyen a la màfia europea, i tots sabem què es basa en l’omertà, els padrins de les quatre grans famílies incloses les monarquies, l’assassinat i la presó dels que no són obedients i la mentida en totes les seves formes. O sigui, que cap comparació és possible ni fiable.

A Escòcia van tots els independentistes a una, no hi ha dins traïdors treballant pel govern colonial, com va fer aquí el Gran Botifler Oriol Junqueras.

A Escòcia, al Regne Unit, els jutges, tot i tenint la seva pròpia ideologia, sí actuen de jutges.
A regne d’espanya els jutges són els hereus o els nomenats per la dictadura franquista, i no actuen precisament com a jutges imparcials.

Al Regne Unit les forces policials són i estan en mans força més democràtiques.
Al regne d’espanya la PN o la GC són braços armats de la dictadura franquista, encara que al govern hi hagi un suposat gobierno d’esquerres.

Diferències molt, molt, importants.

Certament l’experiència escocesa és molt interessant perquè en un país amb unes altres coordenades culturals, religioses i democràtiques es mostrarà la viabilitat -o la dificultat- de que, en l’entorn europeu, funcionin processos de secessió pacífics, acordats i ordenats.
A mi em sembla que no es fàcil perquè la secessió comporta canvis importants en els models polítics i, sobretot, en les correlacions de força i de poder tant al Regne Unit com a Europa.
Seria molt atractiu que els règims de base cultural teocràtica ( imperialista) acceptessin fer l’esforç per gestionar un nou model de convivència basat en la gestió de la diversitat dels pobles. El model actual és d’assimilació i eliminació dels petits.
Però, per dir-ho en poques paraules, canviar els models socials de domini és tant complicat com escombrar escales amunt.
Si en algun lloc això pot passar és a Escòcia. Però no serà fàcil.

Com que el peix gros es menja el petit, no crec que Europa deixe d’estar condicionada per Espanya, siga i actue amb imparcialitat. Com més va més raons i consciència tenim de ser absorbits i homologats per un estat centrípet que ens xucla i anul·la integralment tant com pot. El dia que el PV, des de la base i els nostres governants, decidim restaurar nostra pertanyença històrica com Països de Parla Catalana Independents, Diferenciats, (clar, perquè dir PPCC és pecat) sense pegar cap tir, llavors sí caldrà fer una traca amb raó. Visca Espanya independent …. de nosaltres! I NOSALTRES D’ELLA!!!

Sr. Gaus, jo crec que si volem assolir la independència, l’única confrontació que cal fer és contra els nostres polítics. La confrontació amb l’estat central ja la vam fer i la vam guanyar l’1 d’octubre de 2017.

Els que impedesquen la victòria són els polítics que honoren l’establishment català pseudo-catalanista i pseudo-independentista. L’estat central existeix a Catalunya gràcies a aquesta colla de polítics nostrats. Doncs, abans de trobar enemics a fora, caldria trobar-los a dins. Pura lògica!

Ho sé. És molt dolorós acceptar que la molt entranyable Carme Forcadell siga un obstacle per la independència, com també ho és l’Oriol Junqueras, una persona que ama Catalunya i ama Espanya, ambdues, de debò. O en Jordi Cuixart que ama (políticament parlant) Ada Colau i abraça sense miraments i amb excepcional efusivitat Miquel Iceta. O l’abrandada Laura Borràs que finalment va claudicar, com la resta de la colla, davant l’estat central. O fins i tot, el meu molt admirat Carles Puigdemont que fa anys que diu que si passa això o això, vindrà a Catalunya sud a muntar un ciri que mai arriba, ni arribarà. O l’Anna Gabriel, per qui vaig comprar una entrada de fila zero d’un concert a Sallent i ajudar-la en el seu “terrible” exili, i que com la inexistent Marta Rovira (inexistent per l’independentisme) rendeixen (una ja ho ha fet, l’altra pròximament) acatament (pleitesía en castellà) al Tribunal Supremo del Reino de España.

En la meua opinió, l’únic independentista, tot i que no ho és, de tota aquesta colla s’anomena Gonzalo Boye. No té por d’anar a presó per les seues idees i conviccions. Tota la resta? Uns escolans i algú amb ínfules de ser mossén respectat per tothom.

Confrontació? Sí, per descomptat. Només cal dirimir contra qui. Contra la Cort del Regne d’Espanya o contra els catalans que la sustenten a Catalunya. Jo crec que per proximitat cal expulsar els segons.

Molts comentaristes tenen tota la confiancia en la democràcia de Gran Britania. Jo no en tinc tant, vist la seva política al segle 20 sobre Irlanda i Irlanda-Nord. La capa vernis de democràcia és molt prim. Veurem com respon GB si Escòcia ferà eleccions plebiscitaries contre la voluntat de GB.

Sturgeon té rao quant va dir com a reacció sobre el condemne del TS GB: ‘Que demostra que el Regne Unit es basa en la cooperació voluntària és un mite. Això defensa la independència.’

Companys, no perdeu ni un segon a voler comparar Escòcia i Espanya. Ni en civilitat ni molt menys en democràcia. Per l’amor de Déu, la sola intenció d’acarar els dos països ja constitueix una ofensa contra els escocesos. I no és qüestió, solament, de virtuts democràtiques, sinó de manera de veure el món amb la consideració obligada per els sers que hi viuen.
A l’estat espanyol la consideració humana ve determinada pel poder reconegut a un personatge, per principi. A altres països, també a Escòcia els litigis són motiu de debat i, si convé, s’arriba a l’audiència. En fi, que tinguem sort amb la deliberació corresponent a la celebració d’un referèndum a Escòcia.

“Només SÍ és SÍ” ho defenso no només com a dona, sinó també com a persona amb dret a decidir a quin Estat o Nació pertànyer… Comprenc ara per què la dreta (disfessada o no d’esquerres) se sotmet a la unitat nacional, és a dir, a la mentalitat masclista i dominant… Si s’admet que “només SÍ és SÍ”, les conseqüències són molt potents en molts camps…, ¿i qui s’atreveix a ser tan democràtic i a escoltar si qui tens davant vol seguir amb tu?????