‘La batalla de l’exili’: així va engegar Boye l’estratègia amb què es va estavellar Llarena a Europa

El dissabte 28 d’octubre, l’endemà de la declaració d’independència, el tinent de batlle de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens truca a Gonzalo Boye. Asens veu de seguida el perill real i immediat d’empresonament que corren els membres del govern. Ja feia dies que pensava en l’exili com a sortida necessària per a evitar la presó, i així ho va fer saber al seu amic Toni Comín, mitjançant el qual va fer que aquesta opció s’anés plantejant entre els membres del consell executiu. Però aquell dissabte hi ha molta pressa. I contacta amb un advocat de prestigi internacional, amb despatx a Madrid, i a qui coneix de fa molts anys, de diverses causes i lluites compartides: Gonzalo Boye. Per això li truca el dia 28, per demanar-li consell. Vol saber què faria en aquella situació, i Boye li respon que haurien de marxar tots immediatament, perquè dilluns mateix, 30 d’octubre, es presentarà una querella, els citaran a declarar i els ficaran a la presó. Boye diu a Asens que marxin a Europa a defensar-se. Asens ho trasllada a Comín, i demana a Boye que elabori un primer document que envia als membres del govern plantejant cinc possibilitats: Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos, el Regne Unit i Irlanda. Podria ser qualsevol d’aquells cinc. Finalment, es va optar per Bèlgica.

És així com comença a implicar-se en la defensa dels exiliats Gonzalo Boye, l’advocat que ha acabat dissenyant l’estratègia de defensa a l’estranger, en què ha acabat topant una vegada i una altra el jutge Pablo Llarena. És un dels episodis descrits en el llibre La batalla de l’exili (Ara Llibres) del periodista Josep Casulleras, cap de redacció de VilaWeb, que arriba a les llibreries aquest dilluns i del qual us oferim aquest avançament editorial. El llibre compta amb el pròleg de Jaume Alonso-Cuevillas i l’epíleg d’Aamer Anwar. Tots dos expliquen també en aquest llibre com han arribat a formar part d’aquesta llista llarga d’advocats de prestigi que ha assumit la defensa tant dels exiliats com dels presos polítics. Alonso-Cuevillas va començar essent l’advocat del govern arran de la primera querella de la fiscalia contra el president Puigdemont i els consellers per prevaricació, desobediència i malversació. Era a començament de setembre, però a mesura que es va anar apropant l’1-O i sobretot després del referèndum tot es va precipitar, i la maquinària de la repressió de l’estat espanyol es va desplegar a tots els nivells. I després de l’empresonament de més de mig govern, Alonso-Cuevillas va acabar tenint un paper cada vegada més actiu i decisiu en l’estratègia de defensa a l’exili que coordinava Boye.

‘La batalla de l’exili’ explica també com Aamer Anwar va acabar essent l’advocat de la consellera Clara Ponsatí, mitjançant l’ex-presidenta del parlament escocès Tricia Marwick. És ella qui va trucar a Aamer Anwar demanant-li si es faria càrrec de la defensa de Ponsatí just el dia que Llarena va emetre l’euroordre de detenció contra ella i contra tots els exiliats el dia 23 de març. En aquell moment Ponsatí era a Anglaterra. ‘Necessitem que vinguis ràpidament a Escòcia’, diu Anwar a la consellera, a qui demana que no parlin més per telèfon, perquè la vigilen  i n’escolten totes les comunicacions.

El llibre repassa els perfils i la trajectòria dels principals advocats del front exterior, com els de l’alemany Wolfgang Schomburg, ex-jutge del Tribunal Suprem federal alemany i del Tribunal Penal Internacional a l’Haia pels crims de l’antiga Iugoslàvia, un dels advocats de més prestigi a alemanya. Fins al punt que el manual d’extradicions de referència a Alemanya que va consultar el tribunal de Slesvig-Holstein que va denegar l’extradició de Puigdemont per rebel·lió és signat, entre altres, per Schomburg. I un altre exemple: els advocats belgues Christophe Marchand i Michèle Hirsch, ambdós amb una àmplia trajectòria de defensa de casos de drets humans a tot el món, el diari Le Soir els va incloure en la llista ‘d’herois del 2017’ com a artífexs de la defensa dels polítics catalans exiliats contra l’euroordre espanyola.

N’hi ha més, d’advocats a l’estranger. La llista és llarga: Ben Emmerson, Neus Torbisco, Rachel Lindon, Nico Krisch, Jessica Simor, Till Dunckel, Christophe Knauer, Amadeus Peters, Tony Convery, Gordon Jackson, Olivier Peter, Jean-Marc Carnicé… Tots ells han pogut posar el mirall a la justícia espanyola a Europa gràcies a la feina de tots els advocats a l’interior, els dels presos: Andreu Van den Eynde, Jordi Pina, Ana Bernaola, Francesc Homs, Marina Roig, Àlex Solà, Benet Salellas, Olga Arderiu, Mariano Bergés, Xavier Melero, Olga Tubau, entre molts altres.

En les derrotes de Llarena i la cúpula judicial espanyola a l’exterior aquest últim any hi ha la base de les victòries que es puguin aconseguir a nivell internacional en la defensa dels presos polítics, sotmesos ara un procés judicial al Suprem que no revesteix les garanties d’imparcialitat mínimes.

Podeu llegir l’índex del llibre i l’avançament del primer capítol, titulat: ‘Gonzalo Boye i el litigi estratègic’ (PDF), o veure’l ací: