25.06.2016 - 22:00
Sí, jo també sóc un dels abstencionistes crònics a les eleccions espanyoles que avui, en canvi, votaré. Diria que per segon cop a la meva vida. Mira si n’era, d’abstencionista crònic a les espanyoles. Per tant no seré jo qui negui el valor d’anar a votar, avui. Entre altres raons perquè, contra el tòpic, veurem si els unionistes tornen a guanyar les eleccions espanyoles com van fer el passat 20-D. Com sempre han fet, de fet. Efectivament, ni els independentistes, ni els comuns, van guanyar el 20-D passat. Repasseu els resultats, i veureu com a les darreres eleccions espanyoles els diputats de PSC, PP, i C’s (18) van superar els d’ERC i CDC (17), que van quedar segons, i els dels comuns (12), que van quedar últims. Passa que n’hi ha que saben vendre la moto, i n’hi ha que no. Tant de bo, aquesta vegada, els independentistes, per primera vegada a la història, queden primers en unes eleccions espanyoles a Catalunya. No ho trobo menor. D’això se’n diu guanyar en camp contrari.
Dit això, sóc dels que crec que la batalla de veritat, comença demà. I la batalla, la tenim entre nosaltres. No a Madrid.
La primera batalla la veurem dins l’Assemblea Nacional Catalana diumenge vinent, 3 de Juliol, quan l’ANC té convocada una consulta interna per a decidir si aposten per un canvi de full de ruta. Si voten apostar per un Referèndum Unilateral, o no. Jo trobo més important el resultat d’aquesta votació, que no pas els resultats d’avui. Perquè si l’organització independentista més massiva que tenim aposta posa la directa amb el RUI, aleshores voldrà dir que alguna cosa pot començar a moure’s en aquest país. Les reaccions europees als resultats de referèndum britànic (respecte absolut als resultats) espero que convencin als dubtosos, i als convençuts, que un referèndum, a Europa, s’entén. Costarà més o menys. Però s’entén. S’entén molt millor que el nostre full de ruta actual. Seria realment depriment veure com països d’Europa convoquen referèndums (Escòcia, Irlanda, Holanda?) i nosaltres, els catalans, no. Jo no ho entendria, la veritat.
És més important què vota l’ANC, que no pas els resultats d’avui.
La segona batalla que veurem és judicial. Si no m’equivoco aquest Juliol s’haurà de veure si els tribunals espanyols tiren endavant el cas judicial contra el president Mas, Homs, Ortega, i Rigau pel 9-N, o, al contrari, els deixen estar. Si la justícia espanyola tira endavant la intenció de posar president i consellers a la presó per posar urnes…no vinculants, què farem nosaltres? No sé quina en té pensada, el govern de la Generalitat, els partits, i el parlament, però trobaria un error descomunal deixar passar una oportunitat com aquesta.
És més important la reacció del govern, i la nostra, al cas 9-N, que els resultats d’avui.
La tercera batalla que demà començarà és la moció de confiança del mes de setembre al president Puigdemont. Espero que els partits independentistes a partir de demà mateix es reuneixin entre ells. I que ERC, CDC, i la CUP primer s’aclareixin per dins, i després entre ells, per a encarar la moció de confiança a Puigdemont com el que realment és: una oportunitat d’or per deixar enrere el lent processisme, i començar a acabar la partida que tenim començada. Partida que, puc dir-ho?, comença a fer-se massa lenta (i aquí el temps és important!) i que hauríem d’anar ventilant d’una vegada, i per totes. Jo, per Sant Jordi, vull votar un RUI vinculant.
És més important com acaba la qüestió de confiança de setembre, que no pas els resultats d’avui. Passa que no per això, jo deixaré de votar avui. Votaré, i tant que votaré, però ho faré amb el cap pendent de l’endemà.
