09.06.2016 - 22:00
Jacques Léonard és un dels protagonistes de la programació d’estiu del Museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí. Aquest fotògraf francès que es va enamorar d’una model d’ètnia gitana va aconseguir immortalitzar la vida d’aquesta comunitat a la Barcelona dels anys 50 i 60 des d’una perspectiva ‘íntima’. La mostra, que compta amb la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, vol exhibir el llegat visual d’un autor encara poc reconegut que va morir a l’Escala el 1995. Per primer cop s’exposa la càmera amb la que treballava i fotografies familiars. La nova programació que organitza la Fundació Vila Casas també inclou una mostra dedicada a l’obra ‘Solitud’ de Caterina Albert amb fotografia de Josep Pérez coincidint amb el 50è aniversari de la mort de l’autora, juntament amb altres apostes artístiques, com ara l’exposició ‘De l’Antàrtida a la Torre. Fotopoètiques del silenci’, de Ramon Dachs, i ‘Split images’, d’Eduard Olivella.
Jacques Léonard (París 1909-1995) és autor el fons fotogràfic més important sobre la cultura gitana a la ciutat de Barcelona. Dels 18.000 negatius que s’han conservat gràcies als seus dos fills i que van passar a formar part de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona l’any 2009, 3.000 estaven dedicats exclusivament a aquesta ètnia. Una exposició aquell mateix any va permetre donar a conèixer una figura desconeguda i posar-la en valor. Ara la Fundació Vila Casas ha volgut retre-li el seu homenatge amb ‘Barcelona gitana’, una selecció de quaranta fotografies en blanc i negre de temàtiques com ara els rituals i celebracions, el món quotidià i la família, les escenes de carrer i els retrats que va fer durant els anys 50 i 60. Són imatges d’un gran ‘impacte’ i força, tal com explica Glòria Bosch, directora d’Art de la fundació i una de les comissàries de la mostra juntament amb Jordi Calafell, Anna Llopis, Sílvia Omedes i Maria Plana. ‘Va tenir un accés directa amb els gitanos de Montjuïc amb una intimitat i naturalitat que altres fotògrafs no ho podien fer’, subratlla.
La clau per poder endinsar-se en aquesta cultura va ser que s’enamorés de Rosario, una model d’aquesta ètnia i membre del clan Amaya, amb qui es va casar i va tenir fills. La mostra al Palau Solterra es complementa a més amb fotografies inèdites de la família i també la càmera que utilitzava per fer aquestes instantànies. Segons Bosch, ‘va tenir una vida de pel·lícula però va morir oblidat’ al municipi de l’Escala el 1995.
Del silenci poètic de l’Antàrtida a una reciclatge de cues de rodet
La programació d’estiu també inclou l’exposició de Ramon Dachs (Barcelona, 1959) on convida a l’espectador a un viatge cap al silenci poètic a través de fotografies de l’Antàrtida, un escenari que va captar durant una expedició que va fer durant dues setmanes. I vinculat també amb la contemplació, però aquest cop des de la finestra de l’habitació a Barcelona –la Torre-, Dachs mostra un videomuntatge d’una selecció d’instantànies que va fer durant un any i que, ordenades de forma cronològica, ofereixen una versió de les quatre estacions que ha anomenat ‘fotohaikus’, atès que els haikús japonesos també s’inspiren en aquesta temàtica. Tots dos treballs són una versió del que es va poder veure a Monterrey l’any 2011 amb ‘Mistriosa Antártida: fotos de escritor’ i ‘La Torre (Barcelona): 160 fotohaikus’ a l’Arts Santa Mònica el 2013.
Per la seva banda, Eduard Olivella (Barcelona, 1948) porta ‘Split images’ on aquest fotògraf que ha treballat al món del cinema ‘recicla’ les cues de rodet que havia fet amb la càmera analògica i que durant dues dècades havien anat a parar a una caixa oblidada. ‘És una reutilització de restes d’imatges que apareixen de forma accidental i que no són acadèmicament correctes però que combinades d’una manera i per parelles es reinterpreten de nou’, afirma l’autor.
Una lectura lliure de ‘Solitud’
Am motiu de la celebració del 50è aniversari de la mort de Víctor Català (Caterina Albert), s’ha inclòs també l’exposició ‘Solitud’ que, comissariada per Cristina Escat, vol ser una lectura lliure d’aquesta obra basant-se sobretot en l’angoixa i l’univers interior de la protagonista de la novel·la, la Mila. És una adaptació del que es va poder veure a Can Mario l’any 2005 amb una selecció de vuit fotografies en blanc i negre de Josep Pérez seguint les indicacions de la comissària. També s’acompanya d’un retrat a l’oli de l’escriptora que va pintar un oncle seu, Isidre Riera, i que s’ha cedit per a aquesta ocasió.
La inauguració de la notava temporada expositiva al Museu Palau Solterra serà demà al vespre. Aquest espai compta amb una vintena de sales, algunes de les quals s’han reinterpretat de nou.
