15.08.2016 - 22:00
|
Actualització: 16.08.2016 - 06:40
La polèmica la coneixen ja. El tennista mallorquí Rafa Nadal va perdre el bronze olímpic en individuals a Rio i això va provocar una reacció de simpatia cap a ell, que es va expressar en milers de missatges correctes i algun d’especialment dissortat. Molt dissortat.
L’exèrcit espanyol de Terra, al seu compte oficial, va fer un piulet insòlit. Hi deia: ‘La guerra no es triste porque levanta las almas… porque nos enseña q fuera d la bandera nada, ni aún la vida, importa’. És molt difícil dir més barbaritats en 140 caràcters.
Primer, comparar un partit de tennis amb una guerra. Després, dir que una guerra no és trista i que alça les ànimes. Ànimes? I encara rematar-ho dient que la guerra ens ensenya que la bandera importa més que la vida. O siga que la bandera —i què significa això, evidentment— és més important que la vida? És un autèntic misteri on queda l’esport en aquesta felicitació tan curiosa, però això que diu fa tremolar: que una bandera, la que siga, val més que una vida és un concepte senzillament aberrant.
El piulet és monstruós, però encara ho és més després d’haver-se descobert que l’original pertanyia a un text abominable de Camilo José Cela escrit per honorar un dels militars més feixistes i salvatges de l’exèrcit espanyol. I perquè, si la lectura del piulet impressiona, la del text original provoca, literalment, vòmit.
En vista de la indignació creada, l’exèrcit espanyol ha demanat perdó. Únicament si havia molestat algú, però. Hauria d’haver demanat perdó per coses molt concretes, però ho ha deixat en un abstracte perdó ‘si ha molestat algú’. Com si fer servir texts feixistes fos una cosa que es pogués considerar normal el segle XX. Com si dir que la guerra no és trista perquè ensenya que la bandera val més que la vida fos un pensament normal el 2016. Com si veure el món –els Jocs Olímpics!– a través d’un prisma com aquest no fos una autèntica salvatjada.
Impressiona, per això, pensar en quines mans és l’exèrcit espanyol. Perquè podem imaginar, resulta lògic de pensar-ho, que l’autor del piulet deu ser un militar educat ja en la democràcia i relativament jove. I quina és la cultura que demostra un piulet com aquest? Què li han ensenyat a aquest senyor i qui és el responsable que, després de dècades de democràcia encara a les casernes, personatges amb aquest marc mental puguen obrir la boca i soltar-nos una perla d’aquesta dimensió?
Ep! I a més tot això servia per a felicitar un ‘patriota’ que va defraudar Hisenda…
[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
