La ‘balcanització’ del llenguatge dels polítics unionistes

TEMA DEL DIA
Pacífica. Ahir, hi va haver una manifestació per l’Adrià Carrasco, el noi del CDR d’Esplugues de Llobregat perseguit per la Guàrdia Civil acusat de terrorisme i que ha aconseguit d’exiliar-se. Al final de la manifestació, que va transcórrer pacíficament pel centre de Barcelona, els Mossos d’Esquadra van encapsular una part dels assistents, els van identificar i els van escorcollar de dalt a baix. Poques hores després, en plena nit, un grup d’ultres ha atacat els casals Tres Voltes Rebel de Nou Barris i la Bogadera d’Horta i els han deixat plens de pintades feixistes. Els autors són del grup ultra Democracia Nacional, que no han tingut inconvenient a reivindicar l’atac deixant les seves sigles a la façana dels casals. Aquest matí, un grup més reduït ha tornat a passar per davant del casal de Nou Barris, per fer befa, i s’han assegut a fer un cafè a la terrassa del bar La Moreneta, a prop del casal. Se saben impunes, i exhibeixen la seva impunitat desacomplexadament. Ningú no els identificarà, ningú no els encapsularà ni els escorcollarà.

Això ha passat quan a la retina de molts encara hi ha l’entrada del cotxe a la plaça de Vic per envestir contra les creus grogues (un error estètic i semiòtic) que representen els presos i els exiliats. El conductor ha estat detingut, però la seva defensa al·lega que té problemes psicològics per treure-li càrrega política. I tot això, quan el policia espanyol que va agredir el fotògraf Jordi Borràs encara no ha estat detingut.

La situació de violència contra l’independentisme ha arribat a nivells insostenibles i obliga el govern català a actuar d’urgència a tres nivells. En l’àmbit policial, s’ha de millorar la prevenció, la informació i afinar els criteris d’actuació, perquè no té cap sentit que els Mossos escorcollin independentistes al passeig de Gràcia mentre els ultres campen impunement assaltant casals a Nou Barris i Horta. Amb un conseller com Miquel Buch, que és conscient del problema, això s’ha d’acabar. No se li pot escapar de les mans, perquè algun dia algun ultra es passarà de la ratlla i hi haurà una desgràcia. Fa massa temps que ho busquen.

En l’àmbit institucional, el president Torra ha demanat que es convoqui de manera urgent la Junta de Seguretat per, entre altres motius, abordar els atacs feixistes que es repeteixen a Catalunya des de fa mesos. No crec que serveixi de gaire, trobar-se amb els representants dels cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol, perquè l’agressor de Jordi Borràs, policia estatal, encara no l’han detingut. I avui mateix la Guàrdia Civil ha identificat els batlles que assistien a la reunió de l’AMI a Prats de Molló. Tot això, aquest estat de setge permanent, s’ha d’acabar.

Però després hi ha el nivell polític, d’aquells dirigents que avalen la violència amb els seus discursos d’incitació a l’odi i fins i tot justifiquen les agressions. Xavier García Albiol va trobar ‘comprensible’ l’atemptat de Vic i Albert Rivera també va justificar l’acció amb l’excusa que ‘quan desapareix l’estat és lògic que la gent es prengui la justícia pel seu cantó’. D’això, se’n diu apologia de la violència i és delicte. El nou president del PP, Pablo Casado, diu que vol ‘reconquerir’ Catalunya, en un llenguatge bèl·lic inacceptable. Són declaracions, les de tots tres, amb regust balcànic, com si fóssim davant petits aprenents de Milosevic. Tots tres són alumnes avantatjats de José María Aznar, que ja va pronosticar que abans es dividiria Catalunya que no pas es trencaria Espanya. Amb Casado al capdavant del PP, Aznar torna amb més força i ja s’ha començat a notar. Avui, mestre i deixeble han estat reunits més de dues hores a la seu del PP de Madrid. Aznar no havia desaparegut mai, però Rajoy l’ignorava.

Afortunadament, som lluny d’una situació com la dels Balcans, però alguns sembla que els agradaria ser-hi.  Per això és tan important que l’independentisme no caigui en la provocació i respongui sempre pacíficament a qualsevol agressió, perquè aquesta serà la seva derrota.

MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig demana a Batet una comissió bilateral permanent amb l’estat espanyol. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha proposat a la ministra de Política Territorial espanyola, Meritxell Batet, la creació d’una comissió permanent entre el govern valencià i l’espanyol per a abordar totes les qüestions relacionades amb l’autogovern. Seria un òrgan com el que ja hi ha al Principat i que el govern espanyol ha proposat de reactivar. Pel president valencià, la comissió bilateral milloraria les relacions i seria un reconeixement del govern valencià a la Moncloa. Durant la reunió amb la ministra, han tractat les qüestions centrals de l’agenda valenciana: l’infrafinançament, la infrainversió i l’aigua. No s’ha fet públic cap acord, però Puig ha valorat la reunió positivament. També ha celebrat que el govern espanyol posi sobre la taula una reestructuració del deute de les comunitats –una cosa ‘impensable’ en el passat, ha dit–, que en el cas de la valenciana no és cap ‘privilegi’, sinó ‘fer justícia’. La trobada amb la ministra tenia un sentit preparatori de la reunió que el cap del Consell mantindrà amb el president espanyol, Pedro Sánchez, el setembre a la Moncloa, dins la ronda de cites formals amb presidents autonòmics i en la qual va seguint l’orde de data d’aprovació dels estatuts d’autonomia.

La històrica dirigent d’EUPV Glòria Marcos abandona el partit. L’ex-coordinadora general d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) Glòria Marcos ha decidit d’abandonar el partit després de 32 anys de militància. Ho fa per motius polítics, els quals detallarà públicament demà, quan anirà a la seu d’EUPV a València a sol·licitar la baixa, segons un comunicat d’IU Sobirana. Glòria Marcos va ser coordinadora d’EUPV des de desembre del 2003, quan va passar a substituir Joan Ribó. Era la primera dona que encapçalava la formació, i també la primera persona responsable d’EUPV que no pertanyia al Partit Comunista. A les eleccions del 2007, va ser la primera dona a optar a la presidència de la Generalitat com a candidata de la coalició Compromís pel País Valencià, on poc després dels comicis es va obrir una crisi interna. Els diputats del Bloc i les diputades del corrent crític d’EUPV la van destituir el començament d’aquella legislatura com a portaveu a les Corts i finalment va abandonar el grup parlamentari amb dos diputats més i va passar al grup dels no adscrits. Marcos va deixar de ser diputada el setembre del 2009, quan va renunciar a l’acta perquè la substituís la nova coordinadora del partit, Marga Sanz, durant els dos anys que quedaven de la legislatura.

Sentandreu reapareix en un atac ultra contra el mural dels presos a València. El mural que diumenge va pintar l’artista Elías Taño en favor dels joves d’Altsasu i dels presos polítics en el mur de Jesuïtes a València ha estat objecte de tota mena d’atacs feixistes. El d’avui ha estat protagonitzat per l’històric ultra Juan Garcia Sentandreu, que juntament amb altres individus ha intentat tapar amb pintura blanca el mur. L’acció ha obligat la policia a intervenir-hi i Sentandreu ha acabat retingut durant mitja hora.

El Govern Balear retalla la llei de consultes per evitar un recurs al TC. El govern de les Illes ha eliminat de la llei de consultes l’article que declarava que les consultes són vinculants. D’aquesta manera, acata les observacions del dur dictamen del Consell Consultiu i pretén d’evitar que el Tribunal Constitucional impugni la norma, com ja ho va fer amb la de Catalunya i les Canàries. Els únics referèndums que seran vinculants seran els municipals, que podran fer-se tant per iniciativa institucional com a proposta de col·lectius civils. El govern considera que, encara que s’hagi retallat el text inicial, se’n manté l’essència. Es mostren satisfets perquè, diuen, la llei permetrà de fer consultes directes als ciutadans, més enllà de la convocatòria d’eleccions cada quatre anys. D’altra banda, i també responent al dictamen del Consultiu, s’ha eliminat la creació d’un cens únic de participació ciutadana. En canvi, es faran registres específics per a cada consulta que es faci sobre un tema en concret.

El nou diputat de MÉS per Mallorca, Miquel Gallardo, reivindica els presos en l‘acte de possessió del càrrec. El nou diputat del parlament, Miquel Gallardo, ha promès el càrrec ‘per imperatiu legal i sense renunciar al dret d’autodeterminació’. En una intervenció clarament reivindicativa, ha explicat que faria feina amb ‘esforç, dedicació i sentit comú’, ha defensat la llibertat d’expressió i ha mostrat ‘l’absolut desacord amb l’empresonament dels dirigents polítics i socials catalans’. Gallardo passa a ser diputat de MÉS per Mallorca perquè la vice-presidenta, Bel Busquets, va deixar l’acta el 5 de juliol per centrar-se en la feina a la Vice-presidència i a la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme.

📹 @QuelGallardo pren possessió com a diputat: "Promet vetllar pel poble, per la llibertat d'expressió i pel bé comú". Sort i encerts, company! pic.twitter.com/j5WN3TqNMJ

— MÉS per Mallorca (@MESperMallorca) July 24, 2018

Martí obre la porta a convocar eleccions sense haver aprovat les grans reformes pendents. El president d’Andorra, Antoni Martí, ha obert la porta a convocar eleccions encara que no hi hagi hagut temps d’aprovar reformes com la de la funció pública o la del codi de relacions laborals, que eren els objectius clau de la legislatura. Martí s’ha justificat dient que, com a mínim, hauran deixat clar als electors com proposen les reformes. Implícitament, ha culpat el Consell General del retard a l’hora de debatre-les en comissió. El cap de Govern continua sense revelar quan seran les eleccions, però ha deixat clar que el revés que ha comportat suspendre el projecte de The Cloud no fa variar els seus plans. És a dir, que no precipitarà un avançament electoral.

PEL FORAT DEL PANY
En el tradicional acte del president de la Generalitat amb el cos consular acreditat a Barcelona, un dels convidats, el cònsol honorari dels Països Baixos, Dirk Kremer, se n’ha anat a mig discurs del president Quim Torra. Ha estat l’únic. La resta ha escoltat les paraules del president respectuosament.

LA XIFRA
Un 25% més d’expositors tindrà la Setmana del Llibre en Català, segons que ha explicat el seu president, Joan Sala. L’any passat va facturar 400.000 euros i els tres últims anys ha incrementat la facturació un 66,6%.

TAL DIA COM AVUI
El 24 de juliol de 1942 és afusellat pels feixistes a Paterna (l’Horta) Joan Peiró, anarcosindicalista i ministre d’Indústria republicà.