The Washington Post · Siobhán O’Grady, Serhii Korolchuk, Francesca Ebel i Sarah Cahlan

Kíiv, Ucraïna. La lluita pel control d’uns dos-cents quilòmetres quadrats a l’oest de Rússia ha esdevingut encara més cruenta aquests darrers dies, a mesura que el Kremlin, en anticipació d’una possible ronda de negociacions de pau encapçalada pel nou govern nord-americà de Donald Trump, se centra a eliminar de l’equació qualsevol disputa sobre el territori rus.

Ucraïna controla parts de la regió russa de Kursk d’ençà d’una incursió transfronterera per sorpresa a l’agost. Tot i haver perdut prop de la meitat del territori guanyat originalment, encara hi manté un punt de suport.

Rússia va llançar una nova contraofensiva a la regió la setmana passada, segons l’exèrcit ucraïnès i els analistes militars. També ha desplegat a la regió 10.000 soldats nord-coreans, pel cap baix, segons estimacions dels serveis d’intel·ligència nord-americans. El nou assalt, caòtic però implacable, va començar una vota Donald Trump –que ha promès de posar fi de pressa a la guerra– fos elegit president dels Estats Units.

L’operació sembla demostrar la importància que el Kremlin atribueix a Kursk en futures converses de pau: en cas que finalment hi hagi negociacions, l’objectiu de Moscou és que tan sols el territori ucraïnès sigui objecte de debat.

“És evident que Moscou no accedirà a encetar cap negociació fins que no hagi expulsat l’últim soldat ucraïnès de Kursk”, explica a The Washington Post Konstantín Remtxukov, cap de redacció de Nezavíssimaia Gazeta i veu influent en els cercles del Kremlin.

Putin no vol que Kursk s’utilitzi com a moneda de canvi, i tampoc vol veure’s obligat a renunciar a cap dels territoris ucraïnesos que ha capturat d’ençà de la invasió, afegeix Remtxukov. Les al·lusions recents de Putin al fet que qualsevol acord ha de reflectir les “realitats sobre el terreny” evidencien aquestes esperances russes de recuperar Kursk, continua.

Aquesta darrera setmana, el Kremlin ha endurit dràsticament la seva retòrica sobre unes hipotètiques negociacions de pau, tot donant entenent que no farà pas més concessions al govern Trump de les que va fer al govern Biden.

En una entrevista a la televisió estatal russa dimecres passat, va semblar que el ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, rebutjava qualsevol proposta de congelar el conflicte i les línies del front actuals –tal com ha proposat part de l’entorn de Trump–, una idea que va considerar “fins i tot pitjor” que els Acords de Minsk, signats el 2014 en resposta a l’esclat del conflicte a l’est d’Ucraïna.

El blocaire i propagandista militar rus Mikhaïl Zvintxuk, fundador del canal de Telegram Rybar, explica que l’objectiu de Moscou és foragitar les tropes ucraïneses de Kursk les setmanes vinents.

“Crec que la qüestió de Kursk es resoldrà abans de la presa de possessió de Trump”, explica, i afegeix que la darrera onada de la contraofensiva russa ha deixat fora de combat les reserves i la logística ucraïnesa a la regió, alhora que ha permès a Moscou de reconquerir uns quants assentaments ocupats pels ucraïnesos a Kursk.

Les forces ucraïneses van ocupar entre 1.000 i 1.500 quilòmetres quadrats de territori durant les dues primeres setmanes de l’ofensiva de Kursk a l’agost, segons que explica Pasi Paroinen, analista d’un col·lectiu d’anàlisi d’intel·ligència de codi obert amb seu a Hèlsinki. Rússia, diu, no ha deixat de contraatacar d’aleshores ençà, i és possible que el terreny que Ucraïna controla a Kursk es redueixi encara més els dies vinents.

No és bufar i fer ampolles

Però l’assalt d’aquesta darrera setmana no ha estat bufar i fer ampolles per als russos, segons les tropes ucraïneses. Després de més de set dies de combats incessants, Rússia tan sols ha aconseguit petits avanços, la majoria dels quals a costa d’una xifra considerable de tropes i equipament.

Tot i l’augment de la pressió, els ucraïnesos asseguren que aconsegueixen de resistir l’embat rus.

L’Oleksandr, que treballa en intel·ligència a la regió de Kursk per a la vuitanta-dosena brigada ucraïnesa, explica que les tropes ucraïneses han destruït més de cinquanta vehicles russos aquests darrers dies, incloent-hi tancs. Diu que els soldats russos continuen repetint els mateixos errors, com ara, circular per carreteres controlades per Ucraïna o, i fins i tot, disparar contra les seves pròpies posicions d’infanteria.

Les protestes recents dels residents russos de Kursk que han hagut de desplaçar-se a causa de la incursió ucraïnesa demostren que l’ofensiva ha causat problemes interns importants a Rússia. La darrera contraofensiva russa a Kursk, segons que assegura un altre membre de la brigada, probablement té més a veure amb les ambicions polítiques de Putin que no pas amb la victòria electoral de Trump.

“Els russos han augmentat el ritme i la magnitud dels seus atacs en un intent aparent de saturar les defenses ucraïneses i expulsar-ne les tropes de Kursk”, explica George Barros, analista geoespacial l’Institute for the Study of War, un think tank amb seu a Washington.

Putin, en un bon moment

Kíiv, que continua rebutjant públicament qualsevol proposta de cedir terreny a Rússia en canvi de posar fi al conflicte, també té Trump en el punt de mira. Però Kíiv vol mantenir Kursk sobre la taula de negociacions tant com Moscou vol apartar-la.

No obstant això, hi ha qui dubta si Putin, les forces del qual continuen guanyant terreny en tots els fronts, acabarà accedint a unes negociacions que podrien posar fi, d’una vegada, a les ambicions originals del Kremlin d’envair Ucraïna sencera.

“És probable que Putin cregui que passa per un bon moment i es pregunti per què hauria de negociar ara, cosa que fa probable que les seves exigències en unes hipotètiques negociacions siguin extremadament elevades”, diu Camille Grand, ex-secretari general adjunt de l’OTAN i membre distingit de política del Consell Europeu de Relacions Exteriors.

S’ha de veure si les exigències maximalistes que Putin ha presentat en els seus discursos darrerament són una mera tàctica de negociació, o bé si se les creu de debò. “S’ha jugat tantes coses en aquest conflicte que no crec que li sembli acceptable posar-hi fi amb un acord”, continua Grand.

L’obertura de les negociacions dependrà, sobretot, de “si Putin es mostra més disposat o menys a acceptar les propostes de Trump, o si conclou que Trump simplement vol desfer-se del problema d’Ucraïna i que, per tant, paga la pena prosseguir amb la invasió”, explica Gerard Araud, ex-ambaixador francès a Washington.

Rob Lee, cap d’investigació del Foreign Policy Research Institute, un think tank amb seu a Filadèlfia, explica que Ucraïna veu Kursk com a font d’influència en unes hipotètiques negociacions de pau. El problema, per a Kíiv, és que l’ofensiva a Kursk li ha fet perdre terreny a l’est d’Ucraïna, on les forces russes tenen una posició com més va més avantatjosa.

Les pèrdues ucraïneses a la regió oriental de Donetsk van intensificar-se entre mitjan agost i setembre, segons els analistes, a mesura que les unitats més experimentades de l’exèrcit abandonaven les seves posicions en direcció a Kursk. De fet, segons Lee, les forces russes dins Ucraïna han avançat més de pressa aquests darrers tres mesos que en qualsevol altre moment d’ençà del 2022.

Amb l’arribada de l’hivern, les fulles han anat caient, cosa que dificulta el camuflatge de les tropes en una guerra en què els drons vigilen cada moviment de l’enemic. Els pantans fangosos, sovint un recer per a les tropes ucraïneses, podrien congelar-se aviat. Kíiv, que disposa de tropes i armament limitat, haurà de decidir aleshores quin dels dos fronts prioritza.

“On envien reforços? Perquè centrar-se a mantenir Kursk els podria comportar més riscos en unes altres parts del front”, sentencia l’analista.

Ebel informa de Moscou estant; Cahlan, de Washington estant. Ellen Francis, a Brussel·les, i Alex Horton i Ellen Nakashima, a Washington, han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb