15.12.2024 - 08:57
|
Actualització: 15.12.2024 - 12:07
Segons que va revelar divendres la representació europea de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES), totes dues parts han posat sobre la taula les seves condicions per a un acord i ara esperen començar les negociacions. Amb tot, l’AANES mateixa ha negat després que hi hagi cap esborrany de pre-acord.
Haiat Tahrir al-Xam (HTX), que encapçala el govern de transició a Damasc, sembla disposta a reconèixer una autonomia dins l’estat sirià, però en canvi demana el reconeixement per part dels kurds. A més, exigeix cessions territorials –Raqqa, Tabqa, la presa de l’Eufrates i la part est del camp oriental de Deir ez-Zor, al nord de l’Eufrates–, el control del 50% dels seus recursos naturals, especialment els petroliers, la supervisió parcial de les fronteres amb l’Irac i Turquia i l’afiliació “administrativa” de les FDS amb el nou exèrcit sirià.
També demanen l’expulsió dels grups vinculats al Partit dels Treballadors Kurds (PKK) i eliminar cap “preocupació turca” al respecte. Sobre els presoners, HTX vol gestionar els presoners de l’Estat Islàmic i que s’alliberin tots els altres presoners, especialment els àrabs. Turquia ha donat suport a HTX i exigeix “eliminar” les Unitats de Defensa Popular (YPG, per les sigles en kurd).
Segons Aljazeera el cap d’HTX, Abu Muhàmmad al-Julani, va dir dir: “Tenim relacions amb cristians i drusos, i ells van lluitar amb nosaltres dins el Departament d’Operacions Militars. Hi ha una diferència entre la comunitat kurda i l’organització del PKK.” Turquia considera que les unitats kurdes de les FDS tenen vincles amb el PKK.
Per la seva banda, les FDS demanen el reconeixement de l’autonomia del nord i est de Síria i la participació en el govern posterior a la transició, previst el març vinent. Volen que hi hagi una República Siriana, en compte d’una República Àrab Siriana, que es reconegui el kurd com a segona llengua al país i els drets culturals i educatius del poble kurd.
Territorialment, volen recuperar el control de Tell Abyad i Ras al-Ayn, ara en mans de grups pro-turcs. De fet, demanen que el nou govern a Damasc faci de mitjancer amb Turquia i ajudi a aturar els atacs de l’Exèrcit Nacional Sirià (SNA, per les sigles en anglès), que té el suport d’Ànkara en les zones controlades per les FDS a l’est de l’Eufrates.
“El nostre objectiu és la fi dels enfrontaments a tot el territori sirià i entrar en un procés polític per al futur del país”, ha dit a les xarxes socials el cap de les FDS, Mazloum Abdi.
La caiguda d’al-Assad
Diumenge passat Haiat Tahrir al-Xam va proclamar l’alliberament de Damasc i la caiguda del règim de Baixar al-Assad, ara fugit a Rússia. Així ho va anunciar al-Julani, el líder islamista de la coalició insurgent, després d’una ofensiva de solament dotze dies que va arrencar poc després de l’alto-el-foc al Líban entre Israel i l’Hesbol·là, un dels aliats d’al-Assad. La caiguda del dictador arriba tretze anys després del començament d’una revolució que reclamava reformes i llibertat, i que va desencadenar una guerra civil que ha mort gairebé 618.000 persones, segons les últimes dades de l’Observatori Sirià pels Drets Humans.
L’excepció kurda
Els kurds són el poble sense estat més gran del món: uns trenta milions de persones repartides entre Turquia, Síria, l’Irac i l’Iran. A Síria representen el 15% de la població aproximadament i estan establerts al nord i nord-est del país, al llarg de la frontera amb Turquia, i en la frontera nord-est amb l’Irac. Els kurds van ser discriminats i perseguits sota el règim d’al-Assad.
En un país tan divers com Síria en l’àmbit ètnic, religiós i polític, durant la guerra civil van aflorar grups insurgents diversos i l’organització terrorista Estat Islàmic va arribar a controlar parts destacades del nord-est del país, incloses Raqqa, Deir ez-Zor i zones pròximes a Alep. Amb el suport dels Estats Units, les FDS, encapçalades pels kurds va contrarestar l’avanç d’ISIS i van aconseguir controlar gran part del nord-est de Síria, excepte algunes zones en mans de forces turques i sirianes aliades amb Turquia. En paral·lel, van instaurar l’Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria, també coneguda com a Rojava.
Ara els kurds de Síria s’han alliberat d’al-Assad, però estan a l’aguait per la incertesa que s’obre al país. També per l’actitud de Turquia, que veu com una amenaça els grups kurds pels seus vincles amb el Partit dels Treballadors Kurds (PKK), i a qui acusa de terrorisme.
A més, els kurds de Síria han denunciat bombardejos d’Israel a objectius militars al nord del país en els últims dies.
Transició política
HTX ha nomenat Muhàmmad al-Baixir com a primer ministre interí de Síria amb l’encàrrec de liderar el govern de forma transitòria fins al març del 2025. En una de les primeres entrevistes després d’assumir el càrrec, al-Baixir va dir al Corriere della Sera que garantiran “els drets de tots els pobles”. “El comportament incorrecte d’alguns grups islamistes ha portat a moltes persones, especialment a Occident, a associar els musulmans amb el terrorisme i l’islam amb l’extremisme. Es tractava d’un mal comportament i d’una falta de comprensió. […] Precisament perquè som islàmics, garantirem els drets de tots els pobles i totes les sectes de Síria”, va dir.
Ara bé, HTX no controla tot el país. Les FDS liderades pels kurds estan establertes al nord-est de Síria, mentre que grups turcs i sirians aliats amb Ankara controlen dues zones al nord que fan frontera amb Turquia.
El cap de les FDS defensa la implicació de Rojava en el procés polític que s’obre a Síria i reclama una cadira en la taula de negociació per trobar una “resolució política” a “la crisi siriana”. També el reconeixement de la seva autonomia.
Abdi va assegurar a Ronahi TV dijous que enviaran una delegació a Damasc per “negociar”. HTX els hauria informat que Rojava no està en el seu punt de mira, va dir. També que tenen un acord amb HTX sobre Aleppo i Deir ez-Zor. Les FDS estan lluitant a Deir ez-Zor, just al sud de l’Eufrates, per “eliminar ISIS”, però asseguren que no estan sobrepassant “els límits establerts” en aquesta àrea.
El divendres es va alertar d’atacs a civils en protestes a Raqqa. Les FDS han negat la seva implicació i han refermat el seu compromís amb la “seguretat i l’estabilitat”.
Inquietud per Erdogan
Rojava està pendent de Damasc, però també d’Ankara. Els grups aliats de Turquia han aprofitat la caiguda d’al-Assad per reactivar les seves incursions al nord del país, especialment a Manbij, a l’oest del riu Èufrates.
El dimarts Abdi va anunciar un acord d’alto el foc a Manbij tancat amb medicació dels Estats Units, que dona suport militar als kurds sirians amb unes 900 tropes a Rojava. Les forces liderades pels kurds neguen que siguin una amenaça per a la seguretat de Turquia, que els té en el punt de mira per la minoria kurda en territori turc.
El secretari d’estat dels EUA, Antony Blinken, ha viatjat aquesta setmana a Turquia per abordar el futur de Síria. En una reunió dijous amb el president turc Recep Tayyip Erdoğan, Blinken va avisar que cal “garantir que la coalició per derrotar a ISIS pugui continuar la seva missió” i que tots els grups respectin les minories.
Tanmateix, Erdogan va remarcar la seva “determinació per prendre mesures contra les amenaces a la seguretat nacional” que suposen les YPG, segons recull el diari turc Hurriyet. Les Unitats de Protecció Popular (YPG, per les seves sigles en kurd) és un dels grups armats principal de les FDS.
Per ara, l’administració Biden manté el suport a les FDS, si bé d’aquí a un mes Donald Trump tornarà a la Casa Blanca. “Continuen sent un soci vital en la lluita contra ISIS i ho continuaran sent”, va dir dilluns el portaveu del departament d’estat dels EUA, Matthew Miller.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també viatjarà a Turquia el dimarts per reunir-se amb Erdogan i abordar la situació a Síria i a la regió.
Unitat kurda
A l’Irac, els kurds gaudeixen d’autonomia des del 2004 i han aconseguit certa estabilitat, en part gràcies als beneficis obtinguts per l’exportació de petroli. Arran de la caiguda d’al-Assad, el govern regional kurd a l’Irac es va limitar a emetre un comunicat demanant una Síria “lliure, pacífica, democràtica i estable, en la qual es protegeixin els drets de tots els seus pobles”.
En canvi, les FDS esperen que el govern regional kurd a l’Irac doni “suport a la unitat kurda” en aquest moment d’impàs polític. A diferència d’ells, els kurds a Síria tenen una autonomia molt més recent i inestable, ara en joc amb la transició síria i els equilibris geopolítics al Llevant.
