15.12.2024 - 08:57
|
Actualització: 15.12.2024 - 11:11
Segons va revelar divendres la representació europea de l’AANES, les dues parts han posat sobre la taula les seves condicions per a un acord i ara esperen engegar negociacions. Amb tot, la mateixa AANES ha negat després que hi hagi per ara cap esborrany de preacord.
L’Organització per a l’Alliberament del Llevant (HTS, per les seves sigles en àrab), que lidera el govern de transició a Damasc, estaria disposada a reconèixer una autonomia dins de l’estat sirià, però a canvi demana el reconeixement per part dels kurds. A més, exigeix cessions territorials -Raqqa, Tabqa, la presa de l’Eufrates i la part est del camp oriental de Deir ez-Zor, al nord de l’Eufrates-, el control del 50% dels seus recursos naturals, especialment els petroliers, la supervisió parcial de les fronteres amb Iraq i Turquia, així com l’afiliació “administrativa” de les FDS amb el nou exèrcit sirià.
També demanen l’expulsió dels grups vinculats al Partit dels Treballadors Kurds (PKK) i “eliminar qualsevol preocupació turca” al respecte. Pel que fa als presoners, l’HTS vol gestionar els presoners de l’ISIS i que s’alliberin tots els altres presoners, “especialment els àrabs”. Turquia ha donat suport a l’HTS i exigeix “eliminar” les Unitats de Defensa Popular (YPG, per les seves sigles en kurd).
Ara bé, segons Aljazeera el líder de l’HTS, Ahmed Al-Sharaa, va dir dissabte: “Tenim relacions amb cristians i drusos, i ells van lluitar amb nosaltres dins del Departament d’Operacions Militars. Hi ha una diferència entre la comunitat kurda i l’organització del PKK”. Turquia considera que les unitats kurdes de les FDS estan vinculades al Partit dels Treballadors Kurds (PKK).
Per la seva banda, les FDS demanen el reconeixement de l’autonomia del nord i est de Síria i la participació en el govern posterior a la transició, previst el març del 2025. Volen que hi hagi una República Siriana, en comptes d’una República Àrab Siriana, que es reconegui el kurd com a segona llengua al país i els drets “culturals i educatius” del poble kurd.
Territorialment, volen recuperar el control de Tal Abyad i Ras al-Ain, ara en mans de grups proturcs. De fet, demanen que el nou govern a Damasc faci de “mediador” amb Turquia i ajudi a “aturar els atacs” de l’Exèrcit Nacional Sirià (SNA, per les seves sigles en anglès), que compta amb el suport d’Ankara “en les zones controlades per les FDS a l’est de l’Eufrates”.
“El nostre objectiu és la fi dels enfrontaments a tot el territori sirià i entrar en un procés polític pel futur del país”, ha assegurat a les xarxes socials el cap de les FDS, Mazloum Abdi.
La caiguda d’Al-Assad
El diumenge 8 de desembre l’Organització per a l’Alliberament del Llevant (HTS, per les seves sigles en àrab) va proclamar l’alliberament de Damasc i la caiguda del règim de Baixar al-Assad, ara fugit a Rússia. Així ho va anunciar Abu Mohammad al-Golani, el líder islamista de la coalició insurgent, després d’una ofensiva de només dotze dies que va arrencar poc després de l’alto el foc al Líban entre Israel i Hezbollah, un dels aliats d’Al-Assad.La caiguda del dictador arriba tretze anys després de l’inici d’una revolució que reclamava reformes i llibertat, i que va desencadenar una guerra civil que ha matat gairebé 618.000 persones, segons les últimes dades de l’Observatori Sirià per als Drets Humans.
L’excepció kurda
Els kurds són el poble sense estat més gran del món: uns 30 milions de persones repartits entre Turquia, Síria, l’Iraq i l’Iran. A Síria representen entorn del 15% de la població i estan establerts al nord i nord-est del país, al llarg de la frontera amb Turquia, i en la frontera nord-est amb l’Iraq. Els kurds van patir discriminació i persecució sota el règim d’Al-Assad.
En un país tan divers com Síria a nivell ètnic, religiós i polític, durant la guerra civil van aflorar grups insurgents diversos i l’organització terrorista ISIS va arribar a controlar parts destacades del nord-est de Síria, inclòs Raqqa, Deir ez-Zor i zones pròximes a Alep. Amb el suport dels Estats Units, les FDS liderades pels kurds va contrarestar l’avanç d’ISIS i van aconseguir controlar gran part del nord-est de Síria, excepte algunes zones en mans de forces turques i sirianes aliades amb Turquia. En paral·lel, van instaurar l’Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria, també coneguda com a Rojava.
Ara els kurds de Síria s’han alliberat d’Al-Assad, però estan a l’aguait per la incertesa que s’obre al país. També per l’actitud de Turquia, que veu com una amenaça els grups kurds pels seus vincles amb el Partit dels Treballadors Kurds (PKK), i a qui acusa de terrorisme.
A més, els kurds de Síria han denunciat bombardejos d’Israel a objectius militars al nord del país en els últims dies.
Transició política
L’HTS ha nomenat Mohammed al-Bair com a primer ministre interí de Síria amb l’encàrrec de liderar el govern de forma transitòria fins al març del 2025. En una de les primeres entrevistes després d’assumir el càrrec, Al-Baixir va dir al Corriere della Sera que garantiran “els drets de tots els pobles”.”El comportament incorrecte d’alguns grups islamistes ha portat a moltes persones, especialment a Occident, a associar els musulmans amb el terrorisme i l’islam amb l’extremisme. Es tractava d’un mal comportament i d’una falta de comprensió. (…) Precisament perquè som islàmics, garantirem els drets de tots els pobles i totes les sectes de Síria”, va dir.
Ara bé, l’HTS no controla tot el país. Les FDS liderades pels kurds estan establertes al nord-est de Síria, mentre que grups turcs i sirians aliats amb Ankara controlen dues zones al nord que fan frontera amb Turquia.
El cap de les FDS defensa la implicació de Rojava en el procés polític que s’obre a Síria i reclama una cadira en la taula de negociació per trobar una “resolució política” a “la crisi siriana”. També el reconeixment de la seva autonomia.
Abdi va assegurar a Ronahi TV dijous que enviaran una delegació a Damasc per “negociar”. L’HTS els hauria informat que Rojava no està en el seu punt de mira, va dir. També que tenen un acord amb l’HTS sobre Aleppo i Deir ez-Zor. Les FDS estan lluitant a Deir ez-Zor, just al sud de l’Eufrates, per “eliminar ISIS”, però asseguren que no estan sobrepassant “els límits establerts” en aquesta àrea.
El divendres es va alertar d’atacs a civils en protestes a Raqqa. Les FDS han negat la seva implicació i han refermat el seu compromís amb la “seguretat i l’estabilitat”.
Inquietud per Erdogan
Rojava està pendent de Damasc, però també d’Ankara. Els grups aliats de Turquia han aprofitat la caiguda d’Al-Assad per reactivar les seves incursions al nord del país, especialment a Manbij, a l’oest del riu Èufrates.
El dimarts Abdi va anunciar un acord d’alto el foc a Manbij tancat amb medicació dels Estats Units, que dona suport militar als kurds sirians amb unes 900 tropes a Rojava. Les forces liderades pels kurds neguen que siguin una amenaça per a la seguretat de Turquia, que els té en el punt de mira per la minoria kurda en territori turc.
El secretari d’estat dels EUA, Antony Blinken, ha viatjat aquesta setmana a Turquia per abordar el futur de Síria. En una reunió dijous amb el president turc Recep Tayyip Erdoğan, Blinken va avisar que cal “garantir que la coalició per derrotar a ISIS pugui continuar la seva missió” i que tots els grups respectin les minories.
Tanmateix, Erdogan va remarcar la seva “determinació per prendre mesures contra les amenaces a la seguretat nacional” que suposen les YPG, segons recull el diari turc Hurriyet. Les Unitats de Protecció Popular (YPG, per les seves sigles en kurd) és un dels grups armats principal de les FDS.
Per ara, l’administració Biden manté el suport a les FDS, si bé d’aquí a un mes Donald Trump tornarà a la Casa Blanca. “Continuen sent un soci vital en la lluita contra ISIS i ho continuaran sent”, va dir dilluns el portaveu del departament d’estat dels EUA, Matthew Miller.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també viatjarà a Turquia el dimarts per reunir-se amb Erdogan i abordar la situació a Síria i a la regió.
Unitat kurda
A l’Iraq, els kurds gaudeixen d’autonomia des del 2004 i han aconseguit certa estabilitat, en part gràcies als beneficis obtinguts per l’exportació de petroli. Arran de la caiguda d’Al-Assad, el govern regional kurd a l’Iraq es va limitar a emetre un comunicat demanant una Síria “lliure, pacífica, democràtica i estable, en la qual es protegeixin els drets de tots els seus pobles”.
En canvi, les FDS esperen que el govern regional kurd a l’Iraq doni “suport a la unitat kurda” en aquest moment d’impàs polític. A diferència d’ells, els kurds a Síria tenen una autonomia molt més recent i inestable, ara en joc amb la transició síria i els equilibris geopolítics al Pròxim Orient.
