30.07.2016 - 22:00
‘En el passat, la qüestió d’un estat kurd independent es considerava causa de guerra. N’hi havia prou de dir “Kurdistan” perquè la gent es posés nerviosa. Si l’Irac es divideix, cosa que sembla inevitable, els kurds són els nostres germans.’ Aquestes paraules, publicades al diari Financial Times el 27 de juny de 2014, les va pronunciar Shimon Peres, llavors president d’Israel. I encara més: Benjamín Netanyahu, l’actual primer ministre israelià, manté l’esperit d’aquelles declaracions: ‘Donem tot el nostre suport a un estat independent kurd’, ha dit en alguna ocasió. Però què hi ha darrere d’aquesta simpatia israeliana envers els kurds?
Relacions econòmiques i militars
El govern de la Regió Autònoma del nord de l’Irac (KRG) nega que tingui relacions econòmiques amb Israel. Sobre la venda de petroli, diuen: ‘Nosaltres venem petroli a mercats internacionals. Tant ens fa qui en compra. La cosa que ens importa és poder armar les nostres forces kurdes de Peixmerga.’ Aquestes declaracions s’assemblen a les que va fer el 1970 el xa de Pèrsia, en una entrevista en un mitjà italià sobre la venda de petroli iranià directament a Israel. Segons un informe publicat a Financial Times el 24 d’agost de 2015, Israel compra al Kurdistan Iraquià el 77% del petroli, que equival a 19 milions de barrils.
Pel que fa a la venda d’armes israelianes al govern kurd, Israel és considerat l’únic país de la zona amb una producció d’armes i actualment el poble kurd és l’únic que té una guerra oberta contra l’autoanomenat Estat Islàmic (EI). Els kurds són els que més diners esmercen a comprar armes. Segons algunes fonts consultades, fins i tot pot passar que Israel entreni peixmergues. I encara més: hi ha molts voluntaris israelians lluitant amb els kurds contra EI, una informació que ha estat negada per Falah Mustafa, el ministre d’Afers Estrangers de la KRG.
Relacions històriques entre el poble jueu i el poble kurd
Jueus i kurds són dos pobles que es consideren minoria al Llevant. Als uns i als altres hom els va recriminar els anhels d’autodeterminació durant dècades. Tanmateix, mentre els jueus van aconseguir el seu somni i van donar forma a l’estat d’Israel, els kurds persisteixen en la lluita per gaudir d’un país independent.
Els vincles entre israelians i kurds iraquians tenen una història molt llarga. Quan els kurds es van rebel·lar contra l’arabització del seu territori per part del règim de Baas, Mustafa Barzani, pare de l’actual president, va establir un primer contacte amb Israel. Era el 1963. Els serveis israelians del Mossad van proporcionar armes, diners i suport d’intel·ligència als kurds. Hi ha unes quantes imatges que confirmen la visita de Barzani pare a Israel i també algunes reunions amb el ministre de Defensa de llavors, Moshe Dayan.
Israel és envoltat de països que no en reconeixen l’existència. Vol tenir vincles amb pobles de la zona que no siguin ni àrabs ni turcs ni perses. Als anys 1970, quan el poble kurd de l’Irac lluitava contra el règim de Baas, el primer ministre israelià, Menahem Begín, va fer costat a la lluita kurda. Des del punt de vista israelià, els kurds són víctimes de les polítiques àrabs, comparables a l’oprobi que va haver de suportar el poble d’Israel.
Després de la campanya genocida del règim de Baas contra els kurds, que va recordar el genocidi dels jueus europeus, Israel va reclamar amb urgència que s’atorgués autonomia als kurds del nord de l’Irac. Aquesta autonomia es reforçà després de la invasió nord-americana a l’Irac el 2003. Des de llavors, les autoritats del govern kurd de l’Irac han mantingut relacions cordials amb els seus veïns, inclòs Israel.
L’èxit de la KRG es considera un ‘perill’ per a la majoria dels estats de la zona, perquè ensenya a les minories ètniques que poden aconseguir allò que anhelen. Per una altra banda, el govern israelià, preveient la possibilitat de fer incursions a l’Iran, mira el territori kurd com un aliat contra un enemic comú.
Relacions actuals
Les relacions entre kurds i israelians s’han reforçat després de la invasió iraquiana a Kuwait i l’acció contra els kurds del nord d’Irac per part del règim de Saddam Husein. Les organitzacions jueves de tot el món han començat una intensa campanya per a reclamar ajuda i solidaritat en favor dels kurds i demanar als Estats Units que fes pressió sobre l’Irac. A més, s’ha activat una poderosa propaganda que beneficia la relació dels EUA amb el poble kurd.
Després de la invasió nord-americana contra Saddam Hussein, la premsa turca deia que Israel donaria suport a la divisió de l’Irac i que Massud Barzani encapçalaria un estat kurd independent al nord del país. Per una altra banda, i després de l’atac israelià al comboi turc, la flotilla de la llibertat o Mavi Marmara, les relacions entre Turquia i Israel es van congelar. A més, el Partit de Justícia i Desenvolupament (AKP) de Turquia manté relacions estretes amb Hamàs, que Israel considera una organització terrorista. Aquest empitjorament de l’aliança entre Turquia i Israel afavoreix també la bona relació israeliana amb la KRG.
Sens dubte, la caiguda del règim de l’Irac i la creació de l’autonomia kurda al nord del país fou el començament d’una nova etapa de relacions entre Israel i la KRG.
