Kristina Háfoss: ‘El cas català és una qüestió de drets humans i drets democràtics’

Kristina Háfoss és una política de les illes Fèroe sense pèls a la llengua i que no dubta a prendre partit en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Abans ministra d’Hisenda i ara diputada del partit independentista Tjóðveldi al parlament feroès, va estudiar dret i es va especialitzar en el dret d’autodeterminació dels pobles. En aquesta entrevista explica quina impressió li va causar la visita a alguns dels presoners polítics catalans.

—Una ullada al vostre Twitter mostra clarament que us amoïna el tema català. Hi ha cap raó específica?
—Sí, perquè crec en el dret de les nacions d’autodeterminar-se. També crec que aquesta és la millor eina que tenim per a assegurar la pau, l’estabilitat i la prosperitat. Quina és l’alternativa, si no? Per què les nacions no haurien de poder decidir el seu futur de manera pacífica i democràtica? Quan vaig estudiar dret, em vaig especialitzar en el dret d’autodeterminació, i quan vaig acabar els estudis a l’estranger vaig tornar a casa, a les illes Fèroe, i vaig entrar en política per treballar per la independència plena de la nostra nació. Moltes nacions d’arreu del món veuen que no els deixen exercir el dret d’autodeterminació. Que a l’Europa del 2020 hi ha una nació que vol decidir el seu futur i li neguen aquest dret? A mi em sembla inacceptable!

—A l’Estat espanyol hi ha gent que està a la presó per haver-ho intentat…
—Tant si ets independentista com si no, i fins i tot tant si estàs en favor d’un referèndum o en contra, hauríem de coincidir en el fet que ningú no hauria d’estar a la presó per un referèndum democràtic, per haver organitzat protestes, haver permès un debat al parlament o haver exercit el dret d’autodeterminació. La crisi catalana és una crisi política que necessita solucions polítiques, i la presó no és la solució, car només fa que agreujar-la. L’octubre del 2018 vam organitzar un seminari sobre l’autodeterminació a les illes Fèroe. Un representant de l’SNP va explicar el cas del Regne Unit i Escòcia, es va parlar de França i Nova Caledònia, nosaltres vam exposar el cas de Dinamarca i les illes Fèroe, i Carles Puigdemont va explicar el d’Espanya i Catalunya. Són quatre casos diferents que mostren com varien les maneres en què avui s’utilitza  el dret a l’autodeterminació o no. Segueixo de prop la situació a Escòcia de ja fa molts anys. També he seguit la situació a Catalunya durant molts anys, però especialment arran d’aquesta conferència del 2018. Crec que les nacions europees sense estat poden guanyar molt si cooperen i s’ajuden. Tot i que som diferents, tenim molt en comú.

—Aquest compromís vostre és força rar entre els polítics europeus. En el context de la mundialització, el cas català encara es considera sovint un afer intern.
—El silenci dels polítics europeus sobre Catalunya és alarmant. La UE és un club d’estats sobirans que es protegeixen –i també s’amenacen– els uns els altres. Per això hi ha pocs ministres europeus que s’atreveixin a dir res en públic sobre Catalunya. Però alguns han trencat el silenci. Per exemple, el ministre d’Afers Estrangers i el president del parlament d’Islàndia, també la primera ministra d’Escòcia i els presidents dels parlaments de Westminster i de les illes Fèroe. Molts diputats dels països nòrdics i eurodiputats també proven d’impulsar una solució a la crisi catalana i esperen que hi haurà un diàleg real entre els governs d’Espanya i Catalunya. Naturalment, la situació a Catalunya no és una qüestió interna, sinó de drets humans i drets democràtics. Tant Amnistia Internacional com un grup de les Nacions Unides ho han assenyalat. I el dret d’autodeterminació també és una qüestió de dret internacional. El Tribunal de Justícia Europeu ja ha començat a dictar sentències importants. El nou govern espanyol, amb sort, escoltarà i començarà un diàleg veritable per a trobar solucions polítiques a una crisi que només és política. Una solució a la crisi catalana cal també per a crear estabilitat política a Espanya i Europa.

—Qui té dret d’autodeterminació en un món postcolonial?
—Hi ha diferents opinions al respecte, però jo crec que en tenen tots els pobles amb les característiques d’una nació, com ara llengua pròpia, cultura pròpia, història pròpia, parlament, govern i institucions pròpies… Òbviament, la definició geogràfica també és un avantatge, com en el cas de les illes Fèroe, Groenlàndia, Escòcia i Catalunya. Haver estat històricament una nació sobirana també hauria de reforçar aquest dret.

—En un viatge recent a Barcelona vau visitar Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Turull i Raül Romeva a la presó. Com va ser l’experiència?
—Va ser molt forta i emocional, de les que deixa petjada. Sempre estaré agraïda per aquesta oportunitat de conèixer-los en persona. Volia mostrar-los el nostre suport, tant en nom meu com del nostre partit, i el de les illes Fèroe i del president del parlament islandès. Va ser una experiència gairebé surrealista, anar travessant totes aquestes portes d’acer, per acabar en aquesta petita habitació amb una petita finestra i trobar-te amb aquests defensors de la democràcia i l’autodeterminació, que estan a la presó per haver acomplert un mandat democràtic. La primera cosa que vaig observar fora de la presó dels Lledoners van ser els llaços grocs de la carretera, el mateix que jo duia al meu abric. El personal de la presó va ser molt amable. Com que podia entrar-hi alguns papers amb mi, vaig decidir d’endur-me la crida que ha adreçat el meu partit, Tjóðveldi, el partit republicà i independentista de les illes Fèroe, al govern espanyol, i una foto dels meus companys del parlament feroès amb cartells de ‘Free Forcadell’. Vam parlar de la seva situació personal, de la situació a Catalunya i jo els vaig parlar de les illes Fèroe i el nostre llarg camí cap a la independència. Vam tenir una molt bona xerrada. Jordi Cuixart, Jordi Turull i Raül Romeva continuen lluitant pel dret del poble de Catalunya a l’autodeterminació. Estan forts i positius. El temps a la presó, malgrat les vagues de fam i tot plegat, els ha fets més forts i encara més disposats a continuar la lluita.

—I amb Carme Forcadell com va anar?
—Després de la visita als Lledoners vaig anar a la presó on està tancada Carme Forcadell. Una altra vegada més vaig haver de travessar unes quantes portes per conèixer-la. Va ser molt inspirador de conèixer aquesta dona forta i valenta. Em va explicar que havia estat a les Fèroe feia uns deu anys. La vaig convidar a tornar-hi una vegada torni a ser lliure. Ella em va explicar la feina que fa a la presó. Parlant amb les altres dones, de seguida va veure que la majoria són principalment víctimes. Víctimes d’una mala infància o víctimes d’una mala relació. Ella vol ajudar-les a reforçar l’autoestima, de manera que siguin més fortes quan surtin lliures. És fantàstic que pugui treballar per als altres, per a la gent, també entre reixes. Estic segura que podrà ajudar moltes dones a millorar la seva vida. Fa només quatre anys que els presidents dels parlaments de les illes Fèroe i Islàndia van visitar el Parlament de Catalunya i Carme Forcadell. Li vaig donar records de l’actual president del parlament feroès, Jógvan á Lakjuni, i del de l’islandès, Steingrímur J. Sigfússon, que és un aliat polític nostre a Islàndia. És un dels pocs presidents de parlaments dels estats europeus que ha enviat obertament i pública una crida a les autoritats i al congrés espanyol per trobar solucions i ha reclamat la llibertat de Carme Forcadell. Les visites a les dues presons no les oblidaré mai. Espero i crec que seran lliures d’aquí molt poc, perquè són víctimes d’una guerra judicial. L’endemà de la meva visita, Amnistia Internacional va declarar que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez havien de ser alliberats immediatament. I el grup de treball de les Nacions Unides sobre detencions arbitràries també ha dit a les autoritats espanyoles que alliberin els presos polítics.

—Els considereu presos polítics?
—Sí. No hi ha dubte que aquests polítics i dirigents socials són a la presó perquè van fer allò pel qual havien estat escollits. Empresonar-los és una manera d’utilitzar la llei i d’evitar solucions polítiques d’una crisi política.

—Podríeu imaginar un polític feroès assegut en una presó de Copenhaguen per càrrecs similars?
—No, no el 2019. Aquest seria un pas políticament molt poc prudent i antidemocràtic. El resultat seria que la gent de les illes Fèroe exigiria la independència immediatament. L’actual codi penal danès permet a les autoritats daneses de prendre mesures contra qualsevol persona que amenaci la sobirania de Dinamarca, però fins ara no l’han fet servir mai per a processar ni condemnar cap polític independentista. El 1946 sí que podia haver passat. Vam fer un referèndum d’independència el 1946, acordat amb el govern i les autoritats daneses. Però quan el resultat va ser favorable a la independència, les autoritats daneses no el van acceptar. El parlament feroès va ser abolit i s’hi van convocar unes noves eleccions. Els historiadors han revelat que les autoritats daneses estaven disposades a utilitzar la força policíaca i probablement també la militar si el parlament no hagués acceptat la supressió. Malauradament, els partits independentistes no van obtenir la majoria després de les eleccions i, en lloc d’establir les illes Fèroe com a estat sobirà, el nou govern va negociar una nova llei d’autonomia.

—Com és d’extensa aquesta autonomia?
—Estableix que les illes Fèroe són una nació autogovernada dins el regne de Dinamarca. A grans trets, avui dia el parlament feroès té poders legislatius en la majoria d’àmbits de la nostra societat i pot obtenir-los tots excepte la política de defensa i l’exterior. Les illes Fèroe signen els seus acords comercials bilaterals amb els altres països, tenim convenis fiscals propis, negociacions pesqueres pròpies, acords propis sobre educació, cultura, etc. I les Fèroe no són membre de la UE tot i que Dinamarca sí. Recaptem els nostres impostos i decidim com gastar-los i prioritzar-los. Així que en realitat som molt a la vora de ser un estat independent. El meu somni és que algun dia canviem la cooperació actual amb Dinamarca per una d’associació lliure i igualitària entre nacions i sobiranes. Podríem continuar cooperant en tots els àmbits en què cooperem avui, però com a estat independent, que ens donaria més oportunitats de prosperar i d’obrir portes internacionals.

—El febrer del 2019 vau signar un acord de cooperació amb el conseller Puigneró sobre digitalització. Quina va ser la reacció d’Espanya?
—Com a ministra d’Hisenda i responsable de la digitalització a les illes Fèroe, no vaig rebre cap reacció directa de les autoritats espanyoles. Però em van advertir que la cooperació amb Catalunya podia tenir conseqüències per a les nostres relacions diplomàtiques amb Espanya. Les autoritats espanyoles utilitzen tota mena d’armes polítiques i diplomàtiques per evitar que Catalunya signi acords internacionals amb les altres nacions. Quan vaig estar a Catalunya el novembre em van explicar que ara el govern espanyol prova d’anul·lar el memoràndum d’entesa signat entre el govern català i les illes Fèroe el febrer del 2019. Els nostres advocats no veuen cap problema legal en aquesta cooperació, és clar. És trist que això passi, perquè aquesta cooperació digital beneficiarà tant les Fèroe com Catalunya i, per tant, beneficiarà una part important d’Espanya. Si el govern espanyol està interessat en la cooperació per a la digitalització amb les illes Fèroe, seran benvinguts. Cooperem amb diverses nacions en aquesta matèria: tots els països nòrdics, els bàltics i Catalunya.

—Doncs Espanya ha aprovat recentment una llei que limita la llibertat digital…
—És molt preocupant i inacceptable. Quina diferència hi ha entre la Xina i Europa si es permet la censura digital a Espanya, fins i tot sense haver de passar pels tribunals? Espero sincerament que el govern i el congrés espanyol reconsiderin aquesta llei. Si no, espero i desitjo que les autoritats de la UE ho demanin.

—Els drets civils bàsics perillen més avui que no pas fa una dècada?
—En la societat actual, entre les amenaces principals contra la democràcia, i per tant també els drets civils, hi ha les notícies falses, les famoses fake news. Ho podem veure arreu del món: a les illes Fèroe, als països nòrdics, a Europa… Hi ha qui utilitza el món digital i les xarxes socials per crear una realitat falsa i tergiversar els fets. Hem de revertir aquesta tendència. Hem de demostrar que la digitalització s’ha d’utilitzar per garantir una millor vida quotidiana als ciutadans, per crear millors serveis públics i més transparència en l’administració pública, més competitivitat en els negocis i més democràcia i confiança, i també es pot utilitzar per crear un món significativament més sostenible. L’única manera d’aconseguir-ho és reforçar la nostra cooperació digital internacional. Estic molt satisfet que algú dels països nòrdics, amb experiència i amb talent, s’hagi convertit en comissària europea de la Competència, a més de vice-presidenta de la Comissió Europea. Tinc grans esperances en ella. Estic segura que farà tant com pugui per garantir els drets democràtics de tots els ciutadans europeus, inclosos els digitals, que cada cop omplen una part més gran de la nostra vida diària.

—Cal defensar aquests drets digitals?
—Sí. Malauradament hi ha països de tot el món que fan servir les eines digitals per a augmentar el control i la censura. D’aquesta manera, ciutadans de molts països perden drets civils bàsics. És per això que és tan important de garantir els drets digitals. La Carta de Drets i Responsabilitats Digitals catalana és molt innovadora i també ens inspira a les  Fèroe i als països nòrdics. En canvi, la situació a Espanya és alarmant. Europa s’ha de situar entre els capdavanters a l’hora de garantir els valors democràtics. Si els deixem perdre en una part d’Europa, tard o d’hora s’acabaran perdent també a fora.

—L‘abril del 2018 les illes Fèroe van ajornar un referèndum sobre una nova constitució, que incloïa clarament el dret d’autodeterminació. Per què es va ajornar exactament?
—El govern 2015-2019 havia previst un referèndum sobre una nova constitució i hi havia hagut moltes reunions i negociacions al respecte durant aquests darrers quatre anys. El 2018 era previst un referèndum d’independència. Després d’amenaces del govern danès que afirmaven que la independència tindria conseqüències negatives enormes per a les illes Fèroe i que la cooperació entre les Fèroe i Dinamarca es veuria seriosament afectada, un dels partits del govern va agafar por i el referèndum del 2018 va ser cancel·lat. En canvi, el parlament feroès va obtenir més poders, l’economia es va fer encara més autosuficient i es va continuar treballant sobre una nova constitució. Fa vint anys que s’hi treballa. L’esborrany legislatiu s’ha acabat i ha entrat al parlament. Però si bé tots els partits polítics i molta altra gent hi han participat, no ha estat possible d’aconseguir que tots els partits polítics donessin suport ple al projecte actual. Naturalment, és de gran importància que una nova constitució es basi en la voluntat del poble i que gaudeixi d’un suport polític ampli abans d’un referèndum.

—I aquest suport ampli no hi és?
—Quan no vam poder aconseguir que els grans partits de l’oposició donessin suport a un referèndum el 2018, es va ajornar. Malauradament. A parer meu, l’única cosa que manca ara són serrells. Totes les parts acorden que el poble feroès és una nació amb dret d’autodeterminació. I això es recull a l’esborrany. Totes les parts també coincideixen en els drets i responsabilitats fonamentals que hauria de tenir la nostra nació. Curiosament, la redacció sobre el nostre estatut constitucional actual i la redacció sobre quins passos realitzarem quan decidirem convertir-nos en estat independent fins i tot van ser ben rebudes per les autoritats daneses. Suposo que perquè han fet les seves interpretacions del redactat. Les autoritats daneses tenen la seva i les autoritats feroeses una altra. Passa igual amb la llei autonòmica del 1948. En realitat, ja vam decidir de ser independents el 1946 i de llavors ençà hem avançat cap a convertir-nos en una nació cada vegada més sobirana.

—Als catalans els demanen sovint si una Catalunya independent seria viable econòmicament. Les Fèroe ho serien?
—Les illes Fèroe tenen una economia forta i una política fiscal independent. Els nostres ingressos i el nostre PIB són fins i tot superiors als de Dinamarca. El nostre deute és molt baix i el govern ha tingut grans excedents en el  pressupost des del 2016. Tenim creixement demogràfic i de llocs de treball, la taxa d’atur és inferior a l’1% i l’economia creix al voltant d’un 6-7%. Per tant, la nostra classificació de Moody’s ha millorat i ara és Aa2, que és la mateixa que la de França, per exemple. Abastem una àrea de 302.000 km2 si comptem terra i mar. Tenim uns recursos enormes i els recursos pesquers per càpita més grans del món. El salmó és una part important de la nostra exportació i el turisme creix de pressa. Tenim una companyia aèria nacional, Atlantic Airways, amb vols directes a Barcelona, ​​París, Edimburg, Bergen, Mallorca, Reykjavík, Copenhaguen i aviat també a Nova York. Alhora, ens hem estimat més de centrar-nos en la digitalització i situar-nos a l’avantguarda digital. Això ha creat molts llocs de treball dins les TIC. Per tant, la nostra economia cada cop és més diversa i forta.

—Rebeu diners de Dinamarca?
—Històricament, les illes Fèroe han rebut una subvenció per part de Dinamarca. Però avui dia es tracta d’una quantitat fixa que esdevé una part cada cop més petita de la nostra economia: només és el 3% del nostre PIB i el 6% dels ingressos públics totals. El govern ha tingut excedents gairebé iguals a la subvenció d’aquests darrers dos anys. L’economia i el sector públic ja no depenen d’aquest ajut. Si fos per mi, l’anul·laria tot d’una. No té sentit de rebre diners d’un altre país que té un deute més elevat i una renda per càpita inferior a la nostra.

—Quina força té el moviment independentista a les illes Fèroe?
—En general, diria que un terç de la població voldria la independència de seguida, un altre la voldria després d’un procés d’un parell d’anys i el terç restant voldria continuar amb la situació actual. Si els ciutadans de les Fèroe tinguessin l’opció de votar en un referèndum d’independència, crec que hi hauria una majoria favorable. Aquesta és una oportunitat que normalment només arriba un cop a la vida per a la majoria de nacions. Hi ha un acord total sobre el nostre dret d’autodeterminació i també n’hi ha un altre sobre mantenir la màxima sobirania quan es tracta de poders legislatius, l’economia i la nostra política exterior. Cinc dels set partits polítics del parlament feroès són independentistes. Un altre és un partit unionista, que vol continuar com ara, i el setè és el partit socialista, dividit sobre aquesta qüestió. El parlament actual té 19 diputats independentistes i 14 d’unionistes i socialistes. El govern actual és format per 2 partits independentistes i el partit unionista. Malauradament, no tenen previst de fer cap referèndum sobre la constitució, però sí que reclamen una política exterior feroesa encara més sobirana.

—Creieu que veureu mai una Catalunya independent o les illes Fèroe independents?
—Naturalment, això depèn de la voluntat dels ciutadans de Catalunya i de les illes Fèroe. Per això cal assegurar el dret dels pobles a triar el seu futur, el dret d’autodeterminació. Espero i desitjo que podrem veure les Fèroe independents d’aquí a deu anys. Mai no hi hem estat tan a prop com ara. Els canvis històrics en les nacions i els països es produeixen quan hi ha algun buit històric i aquestes oportunitats arriben molt poques vegades a la vida. La pròxima vegada que es produeixi una escletxa històrica serem més a punt que mai de fer els darrers passos i esdevenir un estat sobirà amb plena participació en la comunitat internacional. L’única cosa que manca ara és que els polítics independentistes cooperin per donar al poble feroès l’oportunitat de triar el seu futur en un nou referèndum d’independència.

—No espereu de trobar obstacles en aquest camí?
—Bé, hem de fer que el nostre dret d’autodeterminació sigui aprovat internacionalment per l’ONU, perquè no aconseguirem la independència fàcilment. Tot i que el govern danès diu que podem fer un referèndum d’independència i que n’acceptarà el resultat, després no hi ha garanties de què passaria a la vida real. El 1946 el parlament feroès va ser abolit després d’una majoria favorable a la independència en referèndum. El 2001, quan n’era previst un altre, no hi va haver voluntat de trobar un bon acord sobre la manera com cooperaríem quan fóssim dos estats independents. I sempre hi ha maneres d’evitar un procés democràtic. Per això és tan important de tenir el dret a l’autodeterminació aprovat internacionalment abans d’un referèndum. És molt preocupant que ni tan sols el govern danès enviï un missatge clar a les Nacions Unides afirmant que la gent de les illes Fèroe té dret d’autodeterminació. El parlament ha aprovat per unanimitat una declaració en aquest sentit i el govern l’ha enviat a l’ONU. Però l’única manera d’assegurar-nos plenament el nostre dret és si el govern danès també ho afirma i ho envia a l’ONU. Nosaltres, les nacions sense estat, tenim un interès i una obligació comuns a aconseguir que els nostres pobles tinguin el dret d’autodeterminació aprovat i assegurat per la comunitat internacional. Aquest és un altre objectiu comú i una qüestió important per a cooperar entre les illes Fèroe i Catalunya.