04.05.2016 - 22:00
|
Actualització: 05.05.2016 - 09:00
La cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, va piular això ahir a migdia: ‘Orgullosa de la proposta de visat lliure per a Kossove. Demà seré a Pristina per celebrar-ho i mirar com ho fem d’ara endavant.’ La cap de la diplomàcia europea, doncs, és avui mateix a la capital de Kossove celebrant l’entrada d’aquest país a l’àrea Schengen.
Proud of the proposal for #visalib for #Kosovo. Tomorrow I’ll be in Pristina to celebrate and work on the way ahead pic.twitter.com/AEtTgjRblc
— Federica Mogherini (@FedericaMog) 4 de maig de 2016
En recapitularé només les dades bàsiques: Kossove va proclamar la independència unilateralment l’any 2008. Al cap de dos anys, la Cort Internacional de Justícia va dictaminar, en una sentència històrica, que no hi havia res en la llei internacional que servís per a aturar legalment una DUI. La reacció espanyola, especialment, va consistir a negar a Kossove qualsevol possibilitat d’anar-se integrant a les institucions internacionals, a còpia de vetar-ho tot. Espanya, particularment, va dir que Kossove no tindria mai cap possibilitat d’acostar-se a la UE perquè exerciria el seu (inexistent però autoproclamat) ‘dret de vet’.
Tanmateix, l’octubre de l’any passat la Unió Europea, de la qual forma part encara Espanya, va signar l’acord d’associació de Kossove, primer pas per a una adhesió que serà lenta per les condicions del país, sobretot per les condicions econòmiques. I Espanya no ho va poder vetar. A conseqüència d’aquest procés, ahir, mig any després, Kossove va rebre el vist-i-plau europeu per a formar part de la zona Schengen, un dels pilars de la UE. I Espanya no ho va poder vetar. Podrà, en tot cas, vetar l’entrada al territori espanyol, però l’embolic diplomàtic i polític que organitzarà, si ho fa, no tindrà parangó en la història comunitària. I li farà molt de mal.
Parlem, doncs, de fets i no pas de teories. La teoria del govern espanyol afirmava que Espanya era un dels grans estats de la Unió Europea i tenia capacitat de vetar i impedir no tan sols l’entrada sinó fins i tot l’acostament a la Unió d’un país que ha declarat unilateralment la independència i que pot ser un precedent perillós per al cas català. Els fets, però, són totalment contraris. I inapel·lables. A Brussel·les, Espanya ja no fa por a ningú. Ningú no té gens d’interès a saber què n’opina i Kossove és un soci que va pel camí d’incorporar-se a la Unió, diga què diga Madrid.
Alguns espanyols, amants de les teories fantasioses, sembla que no n’aprendran mai. Ni ara que el president Puigdemont, precisament, ha fet servir el cas kossovès per a dir-los que no siguen tan gallets, que el món no funciona com ells s’imaginen.
[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
