14.12.2022 - 17:16
Els principals dirigents polítics de Kossove han signat avui la sol·licitud d’ingrés a la UE, un dia que han qualificat d’històric. No obstant això, donen per fet que serà un camí llarg, atès que el dia d’avui hi ha cinc països, entre els quals l’estat espanyol, que no en reconeixen independència.
El primer ministre kossovès, Albin Kurti, ha clamat en favor de la unitat interna a fi de superar els obstacles, mentre que la presidenta kossovesa, Vjosa Osmani, ha assumit durant la cerimònia que l’adhesió és un objectiu a llarg termini, segons que informa Kosova Press.
“Un pas més a prop de complir el somni d’aquells que van sacrificar la seva vida per la llibertat, la independència i la democràcia, així com per complir la nostra ambició comuna i inquebrantable d’unir-se a la Unió Europea”, ha escrit Osmani a Twitter.
A historic moment. 🇽🇰 🇪🇺
A step closer to fulfilling the dream of those who sacrificed their lives for freedom, independence & democracy, as well as, fulfilling our common and unwavering ambition of joining the European Union. pic.twitter.com/TX9Ygwl2MJ
— Vjosa Osmani (@VjosaOsmaniPRKS) December 14, 2022
Les regles de la UE estipulen que, un cop arribi la petició d’adhesió al Consell, el país que exerceix la presidència de torn ha d’informar ala resta d’estats membres i també el Parlament Europeu. A continuació, correspon als ministres d’Exteriors avaluar-ne el cas i decidir si demanen el dictamen de Brussel·les.
El principal obstacle de la candidatura és l’oposició dels cinc estats que no reconeixen la independència de Kossove (estat espanyol, Eslovàquia, Xipre, Romania i Grècia) i sobretot de l’estat espanyol, que s’ha mostrat com el més intransigent en aquesta qüestió. L’estatus de candidat s’atorga per unanimitat pels estats membres de la Unió Europea i això fa molt difícil que ho aconsegueixo, però cal tenir en compte que només fa unes setmanes, els vint-i-set sí que van acordar per unanimitat de deixar d’exigir visats de curta durada als ciutadans de Kossove a partir del 2024.
El moviment de Pristina coincideix amb la recent escalada de tensions a la frontera amb Sèrbia, inicialment per l’entrada en vigor d’una nova regulació sobre matrícules i, els darrers dies, per l’ajornament de les eleccions locals i la detenció d’un policia.
Belgrad, que ha plantejat la possibilitat de desplegar policies i militars en àrees kosovars de majoria sèrbia, ja havia advertit que contactaria amb els governs de la UE per bloquejar qualsevol aspiració de Pristina. El govern de Sèrbia confia especialment en el paper dels països que no reconeixen la independència de Kosovo, declarada el 2008 de manera unilateral.
