Kosmopolis 2017, quan tot canvia

Que passa quan tot canvia? ‘Quan tot canvia’ és el lema del Kosmopolis d’enguany, que es fa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, des d’avui fins diumenge. Kosmopolis, que s’organitza cada dos anys, vol aplegar debats de gran abast que ja se’ns manifesten avui, però que alhora contenen els desafiaments de futur. Per això és tan estimulant aquest festival de la literatura, pels temes que ofereix i els ponents que convida, en bona part escriptors. És la literatura amplificada i arrapada al fet social, a l’esdevenidor.

Enguany Kosmopolis ens proposa dos grans eixos temàtics. Per una banda, la idea del canvi i en concret del canvi climàtic, que és el canvi que ens determinarà el futur en més gran mesura. Per un altre, les ‘Constel·lacions femenines’, dedicat a l’extensa, profunda i no sempre visible creativitat femenina.

Juan Insua, director del festival, ens recorda que avui la velocitat dels canvis que vivim és constant. Són canvis propiciats per grans revolucions, com ara la quàntica, la cibernètica, la genètica. Aquestes revolucions canvien el temps, la velocitat, els models de relació… És la cultura del canvi o el canvi de cultura?, es pregunta. Aquestes revolucions han produït uns sismes simultanis arreu del món. A través de la literatura del canvi, Kosmopolis pretén obrir el debat i la reflexió sobre els grans canvis que afrontem i com ens transformen, per mirar d’escatir quines sensibilitats haurem de conrear si volem atenuar-ne els efectes.

Aquest primer gran bloc té de protagonistes Timothy Morton, filòsof i autor del concepte Dark Ecology, que proposa de repensar la nostra visió de l’ecologia, l’antropocentrisme i l’art; Hope Jahren, geobiòloga nord-americana, considerada una de les cent persones més influents de l’actualitat segons la revista Time; el neurobiòleg italià Stefano Mancuso, que fa una crítica de la visió antropocèntrica tot reivindicant les intel·ligències no humanes, especialment la de les plantes; i Carl Safina, divulgador de la intel·ligència animal. Perquè, segons Insua, el canvi no té a veure amb el posthumanisme, sinó amb el fet d’entendre i fer valer la resta d’intel·ligències que coexisteixen en el nostre món.

Una segona temàtica important del Kosmopolis d’enguany pren el nom de Constel·lacions femenines. Amb un programa especial de conferències, performances i debats es reivindica l’extensa creativitat femenina, profunda i no sempre visible, i es posa sobre la taula alguns dels temes més candents, com ara la maternitat, l’envelliment i els prejudicis sobre la literatura escrita per dones, amb la veu d’una sèrie d’escriptores com ara Orna Donath, Maria Llopis, Brigitte Vasallo, Sophie Divry i Kirstie Logan, entre més. També s’hi ha convidat l’activista Lynne Segal, històrica del feminisme britànic, que obrirà el festival. L’àmbit ha estat coordinat per l’editora Laura Huerga i les escriptores Bel Olid i Marina Espasa, que també signen el llibre Women Writters in Catalan, un llibre catàleg amb una selecció de cinquanta escriptores contemporànies i deu escriptores clàssiques de la literatura catalana. La publicació, que es presenta durant el Kosmopolis, és en anglès i català.

Més: en els Diàlegs K trobem alguns dels escriptors més reconeguts del panorama literari internacional. S’ofereixen les converses entre Jean-Yves Jouannais, crític d’art i escriptor francès, autor de diverses novel·les i assaigs, i Jean Echenoz, guanyador del Goncourt i el Medicis; o el diàleg sobre novel·la negra entre Pierre Lemaitre, autor de la sèrie del detectiu Camille Verhœven, que acaba de publicar Recursos inhumans, i John Banville, que acaba de publicar la novel·la Fins i tot els morts amb el pseudònim Benjamin Black (totes dues obres a Edicions Bromera).

També s’ha de destacar un tercer eix temàtic, la ‘Literatura en xarxa’, que aplega activitats vinculades amb l’Oficina UNESCO Barcelona Ciutat de la Literatura. I les seccions ja clàssiques del festival: Canal Alfa i Bookcamp. Consulteu tot el programa Kosmopolis 2017.