The Washington Post · Michelle Ye Hee Lee

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha confirmat aquesta setmana les informacions sobre la presència de tropes nord-coreanes en territori ucraïnès lluitant de bracet de l’exèrcit rus. Segons Zelenski, és un pas més en la relació entre Moscou i Pyongyang, que aquests darrers mesos s’ha enfortit considerablement i ha anat més enllà de la mera transferència d’armes.

Un funcionari de la intel·ligència militar ucraïnesa, que parlà sota condició d’anonimat per tractar qüestions de seguretat nacional, declarà la setmana passada a The Washington Post que uns quants milers de soldats de la infanteria nord-coreana s’havien entrenat a Rússia i podrien ser desplegats a front cap a final d’any.

El ministre de Defensa de Corea del Sud, Kim Yong-hyun, la setmana passada va dir que eren molt probables les informacions sobre l’ajuda militar nord-coreana a Rússia. El Kremlin, per la seva banda, ha titllat aquestes afirmacions d’enganyoses.

“L’aliança entre Rússia i règims com ara el nord-coreà és com més va més forta”, va dir Zelenski diumenge. “No es tracta tan sols de la transferència d’armes; també hi ha les transferències d’efectius nord-coreans a les forces armades dels ocupants.”

Però per què voldria enviar soldats a fer costat a l’exèrcit rus al front ucraïnès, Corea del Nord?

Suport “total” a Rússia

Corea del Nord ha estat un dels països que ha donat més suport a la invasió russa d’Ucraïna. Kim Jong-un, de fet, ha promès suport “total” a la “guerra sagrada per la pau regional i la justícia internacional del president Vladímir Putin”. El març del 2022, un mes després de la invasió, Corea del Nord va ser un dels únics quatre països que van unir-se a Moscou per votar en contra d’una resolució de l’ONU que condemnava l’agressió.

D’aleshores ençà, Pyongyang ha ajudat Putin amb enviaments d’equipament militar de l’era soviètica que Rússia necessitava desesperadament, segons que expliquen funcionaris nord-americans, ucraïnesos i sud-coreans. Aquests enviaments han inclòs projectils d’artilleria i més armes; en canvi, els analistes creuen que Corea del Nord pot rebre ajuda russa per al seu propi programa armamentístic.

Els vincles militars de Corea del Nord amb Rússia es remunten a l’època soviètica, quan els dirigents soviètics van donar suport a la invasió de Corea del Sud per part del Nord, una operació que va desencadenar la Guerra de Corea. La guerra, que esclatà el 1950, va acabar el 1953 un alto-el-foc i la fi de l’ocupació militar. D’aleshores ençà, totes dues Corees han mantingut arsenals extensos de municions i armes per si el conflicte es reprengués. A mesura que la guerra a Ucraïna s’allarga, Rússia sembla estar com més va més interessada en aquest armament que Corea del Nord fa dècades que acumula.

Per què voldria enviar soldats al conflicte, Pyongyang?

Ara, la cooperació entre tots dos països sembla haver-se aprofundit fins al punt que Corea del Nord pot enviar militars al Donbàs, un territori ucraïnès ocupat per Rússia. De fet, és possible que alguns militars nord-coreans ja hagin mort o hagin estat ferits al conflicte, segons que apuntaven les informacions que van aparèixer la setmana passada en canals de Telegram i a la premsa ucraïnesa.

L’oficial d’intel·ligència militar ucraïnès explica a The Washington Post que, encara que les informacions sobre la presència de tropes nord-coreanes a Rússia és certa, no n’hi ha cap al Donbàs, i que els oficials nord-coreans morts no participaven directament en el conflicte.

Experts sud-coreans diuen que és plausible que Pyongyang enviï personal militar a Rússia; en particular, assessors tècnics encarregats de supervisar l’ús d’armament nord-coreà sobre el terreny.

Ateses les informacions que apunten que molts dels projectils nord-coreans han deixat de funcionar, seria raonable que Corea del Nord enviés personal per ajudar amb les feines de manteniment, gestió i avaluació de l’armament. Així ho explica Lee Ho-ryung, expert en l’exèrcit nord-coreà a l’Institut d’Anàlisi de Defensa sud-coreà de Seül.

“És completament factible que Corea del Nord no tan sols enviï equipament militar, sinó també enginyers”, diu Lee.

Les informacions sobre la presència d’efectius militars arriben després del pacte de defensa mútua que van signar Putin i Kim aquest estiu, amb què es van comprometre a reforçar la cooperació militar.

El funcionari ucraïnès explica que Putin potser va demanar a Corea del Nord que li enviés personal per evitar una nova onada de mobilitzacions de reservistes russos. Les tropes nord-coreanes, vist d’aquesta manera, poden “alliberar” els reservistes a Rússia, cosa que pot tenir un impacte significatiu en algunes zones del front.

Què hi guanya, Corea del Nord?

És possible que ja hi hagi nord-coreans a Rússia per a ajudar en les feines de reconstrucció a la regió ucraïnesa del Donbàs, segons que informa Daily NK, un grup d’observació amb seu a Seül que té informants a Corea del Nord. Citant fonts anònimes a Corea del Nord i Rússia, el mitjà de comunicació va informar a l’abril que Pyongyang havia enviat uns cent cinquanta treballadors a la regió perquè ajudessin amb les feines de reconstrucció.

El 2022, funcionaris russos van donar la benvinguda públicament a treballadors nord-coreans desplaçats a Rússia per a ajudar a mitigar l’escassetat de mà d’obra causada al país per la guerra. “Els constructors [nord-coreans] seran un actiu a l’hora de reconstruir la infrastructura i les instal·lacions socials i industrials del Donbàs”, explicà aleshores l’ambaixador de Rússia a Corea del Nord, Aleksandr Matsegora, a la premsa russa.

Aleksei Kolmakov, ministre de Construcció de la regió de Novossibirsk, a Sibèria, va declarar l’any passat que el govern regional havia demanat uns dos mil treballadors nord-coreans per pal·liar l’escassetat de mà d’obra en el sector de la construcció a Sibèria.

Corea del Nord té un historial llarg d’enviar de treballadors –principalment, obrers del sector de la construcció– a Rússia. Aquests enviaments permeten al règim nord-coreà, mancat de liquiditat, de guanyar uns diners que necessita amb urgència.

Kim està especialment desesperat per aconseguir recursos financers després de la pandèmia, que va obligar el país a tancar fronteres fins i tot amb la Xina. Aquesta clausura sobtada tallà de soca-rel els fluxos de comerç internacional –sobretot amb Pequín– que mantenien amb vida l’economia nord-coreana.

El règim ja havia rebut sancions internacionals abans de la covid-19 i l’economia del país es va contreure entre el 2020 i el 2023, segons dades del banc central de Corea del Sud. Encara que el comerç amb la Xina s’ha reprès d’ençà que Kim va començar a reobrir les fronteres de Corea del Nord l’any passat, les xifres encara no han assolit els nivells pre-pandèmia.

Aquests enviaments de treballadors són tot un salvavides per a un règim molt necessitat de divises estrangeres. Els passaports de la gran majoria d’aquests treballadors, obligats a treballar jornades molt llargues amb poca formació i poques mesures de seguretat, són confiscats quan entren a Rússia i obliguen la resta de la seva família a romandre a Corea del Nord per dissuadir-los d’intentar-se escapar mentre són a l’estranger.

El mes passat, el mitjà rus Mash va explicar que un treballador nord-coreà de la construcció a Khimki, a la regió de Moscou, havia caigut d’una bastida. El seu supervisor el va portar sota un pont perquè morís, afegí el mitjà.

Però l’ONU no havia prohibit les exportacions de mà d’obra nord-coreana?

Els nord-coreans han continuat treballant a Rússia –i en més països– malgrat la prohibició de l’ONU d’emetre permisos de treball als ciutadans de Corea del Nord i exigir a la resta de països del món que repatriessin tots els treballadors nord-coreans a final del 2019.

El Consell de Seguretat de l’ONU va incloure el programa de treballadors, que durant molt de temps ha subvencionat les ambicions nuclears del règim, a les sancions imposades a Pyongyang després del sisè exercici nuclear. Rússia criticà les sancions, però assegurà que les acataria.

Tanmateix, molts treballadors nord-coreans a Rússia van romandre al país, incloent-hi aquells que no van poder tornar-hi després del tancament de les fronteres de Corea del Nord el 2020, segons que ja havia revelat The Washington Post.

Després de la prohibició de l’ONU, els nord-coreans van continuar entrant a Rússia –amb visats de turista o d’estudiant– per treballar per a empreses russes, segons que constatà un informe recent del Ministeri d’Unificació sud-coreà basat en testimonis de fugitius.

Kostiantyn Khudov, a Kíiv, ha contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb