01.12.2023 - 21:40
The Washington Post · Rebecca Tan i Regine Cabato
El debat sobre el llegat de l’ex-secretari d’Estat nord-americà Henry Kissinger ha estat més intens en els països més afectats per les seves polítiques militars, com ara Cambotja. Segons els historiadors, les seves decisions han conduït a dècades de violència que continuen turmentant la societat cambotjana avui dia.
Per a molts cambotjans, l’impacte de Kissinger no va ser abstracte sinó visceral, i persisteix fins i tot després de la seva mort. Les mines terrestres plantades durant la guerra civil de Cambotja, que va durar tres dècades i va ser impulsada en part per la ingerència nord-americana, encara esclaten avui dia. Als països veïns del Vietnam i de Laos, les autoritats continuen immerses en el laboriós procés d’identificar i retirar els artefactes no detonats d’una guerra que Kissinger va ajudar a lliurar fa cinc dècades.
“La trista realitat és que Kissinger deixa un llegat pel qual molts cambotjans continuen pagant el preu”, diu Sophal Ear, politòleg nord-americà d’origen cambotjà. “Avui dia, hi ha persones que perden extremitats, i fins i tot la vida, mentre proven de guanyar-se la vida amb una terra que s’ha omplert de bombes.”
Bombardaments sense aturador
Del 1969 al 1973, com a assessor de seguretat nacional i secretari d’Estat del president Richard M. Nixon, Kissinger va ordenar el bombardament de grans franges de Cambotja que, segons la intel·ligència nord-americana, servien com a refugi d’insurgents comunistes del Vietnam del Sud i de soldats del Vietnam del Nord. Ben Kiernan, historiador de la Universitat Yale i un dels principals estudiosos del llegat dels Estats Units a Cambotja, calcula que durant aquest període es van llançar sobre Cambotja unes 500.000 tones de bombes nord-americanes que van matar 150.000 civils.
La magnitud d’aquesta campanya de bombardaments, coneguda internament com a operació Menú, es va mantenir en secret per al públic nord-americà durant dècades, encara que documents filtrats i desclassificats han revelat que Kissinger “va aprovar personalment cadascun dels 3.875 bombardaments de Cambotja”. L’any 1970, segons transcripcions desclassificades de les seves converses telefòniques, Kissinger va parlar amb Nixon sobre la situació a Cambotja abans de transmetre la següent ordre al seu adjunt, Alexander Haig: “Vol una campanya en massa de bombardaments a Cambotja […] És una ordre, cal fer-ho. Contra tot allò que voli, contra tot allò que es mogui. Entesos?”
Durant les darreres dècades de la seva vida, arran de la desclassificació de molts documents que fins aleshores s’havien mantingut en secret, Kissinger va rebre crítiques intenses pel seu rol protagonista en l’assalt nord-americà contra Cambotja, d’un abast i una intensitat tan grans que fins i tot van arribar a acusar-lo de ser un criminal de guerra. Kissinger s’espolsà aquestes crítiques i mantingué que el bombardament de Cambotja havia estat més proporcionat que no pas algunes de les operacions dutes a terme per l’exèrcit nord-americà les dècades següents.
“M’atreveixo a apostar que, si es fes un recompte honest, els bombardaments dels Estats Units a Cambotja van deixar menys víctimes que no els atacs amb drons nord-americans”, va dir en una entrevista el 2014 a la cadena de ràdio NPR. Però molts analistes discuteixen aquesta afirmació. L’historiador Greg Grandin, autor del llibre Kissinger’s shadow (“L’ombra de Kissinger”), explica que els Estats Units van bombardar gairebé 250 vegades una zona de Cambotja en què se sabia que vivien “concentracions considerables” de civils.
L’ascens d’un règim genocida
Els historiadors també consideren que els bombardaments dels Estats Units a Cambotja van contribuir a l’ascens del règim totalitari dels Khmers Roigs, que va cometre nombroses atrocitats durant els seus quatre anys de govern –incloent-hi el genocidi de grups minoritaris. Es calcula que uns dos milions de persones –és a dir, un cambodjà de cada quatre– van ser assassinades sota el règim dels Khmers Roigs, encapçalat pel dictador Pol Pot. Dels cinc milions de supervivents, almenys una quarta part continua arrossegant els records traumàtics d’aquell període, segons els investigadors locals.
Hun Sen, que acaba de dimitir com a primer ministre de Cambotja després de gairebé quatre dècades al capdavant govern, va començar la seva carrera política com a comandant dels Khmers Roigs. Sobre la seva pertinença a l’exèrcit del règim, Hun ha declarat que es va sentir obligat a unir-se als insurgents després del bombardaments dels Estats Units contra la seva ciutat natal.
Fins a començament de la dècada dels setanta, les comunitats rurals de l’est de Cambotja no havien experimentat mai els horrors dels bombardaments aeris. “Això era una cosa que anava més enllà de la nostra imaginació […] Era un mal invisible que era extremadament aterridor”, diu Youk Chhang, director executiu del Centre de Documentació de Cambotja amb seu a Phnom Penh. Durant quatre anys, afegeix, els bombardaments nord-americans es van convertir en una eina clau dels Khmers Roigs a l’hora de reclutar nous combatents.
“Nixon i Kissinger van permetre als Khmers Roigs d’aprofitar aquestes oportunitats d’or”, declarà Kaing Khek Iev, un funcionari dels Khmers Roigs més conegut com a germà Duch, durant un judici davant un tribunal afiliat a l’ONU l’any 2009.
Alguns alts dirigents dels Khmers Roigs van ser jutjats per aquest tribunal i condemnats a cadena perpètua. No obstant això, Kissinger a penes va haver de retre comptes pel seu rol en el conflicte, segons que expliquen els activistes de drets humans.
“No ha admès mai què va fer. No ho ha reconegut mai”, diu Phil Robertson, director adjunt de Human Rights Watch a l’Àsia. “Per a Kissinger, sempre hi va haver alguna excusa.”
- Subscribe to the Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
