02.08.2017 - 09:41
LONDRES, 2 (Thomson Reuters Foundation/EP)
Almenys una de cada cinc dones són segrestades i obligades a casar-se al Kirguizistan, segons un estudi publicat aquest dimecres pel Centre de Suport a les Dones del Kirguizistan, que mostra que els fills d’aquestes dones són normalment més petits que la mitjana, probablement a causa de l’estrès al qual es veuen sotmeses les mares.
Un grup d’investigadors de la Universitat de Duke, als Estats Units, ha conclòs que el segrest de dones per al seu posterior matrimoni només es produeix a països com Armènia, Etiòpia, el Kazakhstan i Sud-àfrica. Així mateix, es tracta d’una situació que es troba principalment a països de l’Àsia Central.
La pràctica, coneguda com a “ala kachuu”, que vol dir “agafar i sortir corrent”, sol incloure la violació de la dona perquè no pugui tornar a casa seva, segons dades del Fons de Població de les Nacions Unides.
“Després de segrestar-les, aquestes dones ja no són concebudes com a verges. En comptes d’això, poden ser percebudes com a bel·ligerants si es resisteixen a casar-se i passen a ser menys atractives de cara a tenir futures parelles”, indica l’informe.
Les dones del Kirguizistan que es troben entre els 16 i 23 anys són susceptibles de ser segrestades i obligades a casar-se, però la xifra augmenta significativament entre aquelles de l’ètnia kirguís, en la qual això es produeix en un terç dels casos.
Els kirguís formen el 70 per cent de la població del país, que compta amb 6 milions de persones, entre els quals també hi ha turcs, uzbeks i russos.
Les dones que s’han casat per la força sovint són menors que ho han fet per motius personals. Segons el document, la majoria té una mitjana d’edat de 19 anys. L’ONG Girls Not Brides estima que prop d’una de cada deu nenes al país es casen abans dels 18 anys.
Encara que el matrimoni infantil va ser prohibit el 2016, almenys 12.000 joves i nenes són segrestades i obligades a casar-se cada any, segons el Centre de Suport a les Dones del Kirguizistan, que ha alertat que els nounats d’aquestes dones pesen entre 80 i 190 grams menys que els de la resta de les dones.
“L’estigma d’haver estat segrestada no està tan estès entre els kirguís i la gent està disposada a discutir la situació obertament, fins i tot amb estranys”, ha indicat el professor Charles Becker, que ha col·laborat en la realització de l’estudi.
“El nostre proper pas és explorar per què la pràctica del segrest està acceptada de manera no oficial a un país on fins no fa gaire la Presidència estava ocupada per una dona”, ha afegit.
