Pare de Kira López: “No és normal que els nens se suïcidin, hi ha d’haver conseqüències”

Actualització: Amb data de 10 d’octubre de 2022 el jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona, va arxivar la causa considerant que no ha resultat justificada la perpretació de cap delicte.

“Tenia quinze anys i ja no hi és perquè li van fer creure que no valia.” La vida d’en José Manuel i la María José va canviar completament el 19 de maig de 2021, quan la seva filla Kira es va suïcidar. D’ençà de llavors lluiten amb totes les seves forces per la prevenció de l’assetjament escolar i l’assumpció de responsabilitats: demanen justícia per a la seva filla, però també mesures urgents perquè cap víctima d’assetjament sigui abandonada pel sistema educatiu. Ara fan una crida a assistir a la manifestació que convoca la plataforma Trencats per a denunciar la inacció política i demanar una llei contra l’assetjament escolar. La concentració serà el 29 d’abril a les 12.00 al número 6 de la plaça d’Urquinaona de Barcelona, davant el Consorci d’Educació. La lluita contra l’assetjament escolar ha de ser col·lectiva i tothom hi és convidat, però molt especialment pares, alumnes i professors.

Si us plau, vine a la manifestació del proper 29 d'abril, dissabte, a les 12 hores a Plaça Urquinaona, 6, edifici Consorci d'Educació a Barcelona.

Per la Kira i tots els que no hi són, pels que hi són i pels que vindran.

No us podeu imaginar com trobo a faltar la meva filla… pic.twitter.com/HEh7s9ZmrL

— José Manuel López Viñuela – Padre de Kira López (@JMporKiraLopez) April 9, 2023

Un cas d’assetjament d’ençà dels quatre anys

La Kira estudiava a l’escola Pare Manyanet del barri de Sant Andreu de Barcelona. Durant la primària va sofrir assetjament escolar, i els seus pares van denunciar-ho ràpidament. “Arribava a casa plorant. Tu vas a l’escola, et sembla que hi fan alguna cosa i els creus. Pensava que estava segura, i resulta que no. L’escola no va aplicar mai un protocol, i dels quatre anys als dotze tenim proves d’assetjament”, explica José Manuel López, el pare, que denuncia que el centre no va estar a l’altura ni en aquell moment, ni quan la Kira era més gran, ni després del suïcidi. “Quan tenia quatre o cinc anys intercanviàvem correus amb l’escola, i no contestaven. Però no tens proves de tot l’assetjament i la teva filla no t’ho explica tot per protegir-te, perquè no pateixis.” Tot i aquests episodis d’assetjament durant la infància, la Kira no va voler canviar d’escola perquè també hi tenia bones amigues amb qui se sentia a gust.

Durant l’adolescència, la Kira no explicava tant el que li passava com quan era una nena, tot i que sí que expressava que no se sentia bé. “Creia que es mereixia el tracte que li donaven. Ella es culpava, ens deia que no era prou, que no era divertida, que no sabia relacionar-se, que tenia la veu horrible… Dies abans ens va voler explicar que li passava alguna cosa i no es va atrevir”, explica el pare.

La família esmenta diversos fets. Per una banda, l’assetjament intermitent i continuat que encara rebia d’alguns alumnes. “A cinc anys la colpejaven, però en els darrers anys era un maltractament psicològic que la duia a la por del rebuig, del ridícul… Li deien ‘tu no ets tan llesta’, es reien de la seva veu, li ficaven coses a la bossa o li’n robaven… Tenia un accent anglès perfecte i el va perdre d’un dia per l’altre perquè se’n reien.” Per altra banda, també els preocupa el fet que un professor de l’escola es tanqués a soles amb ella dues tardes un temps abans del suïcidi: “Va contra les normes de convivència. Per haver tingut un sol conflicte amb una companya, li van fer escriure coses sobre l’assetjament escolar. No pararé fins que no es retractin i demanin perdó per això. Jo vull aquests papers, això que li van fer escriure, i no ens els donen.”

Els pares denuncien que l’actitud de l’escola es va centrar a posar el focus en ella, no en els assetjadors. “Et fan creure que només li passa a ella i que és cosa seva, que té problemes de socialització. Ella no era tímida, se’n va tornar allà. Fins i tot li van encarregar una activitat per a aprendre a socialitzar. A més, la Kira estava contenta a classe amb les seves amigues i la van canviar. Canviar de classe els nois que han sofert assetjament en el passat és molt perillós, és de llibre. Per què van fer aquest experiment? Vam demanar que tornés a la classe de sempre durant dos anys, perquè intuíem que no estava bé, però la tutora no ho va voler mai.”

Revictimització després del suïcidi

José Manuel Pérez explica que el tracte rebut després del suïcidi encara ha estat pitjor: “Quan la Kira s’acabava de suïcidar, Inspecció Educativa es va atrevir a preguntar a la classe si volien mantenir l’excursió programada uns dies després. No n’hi hauria d’haver hagut cap, però la van acabar fent perquè alguns dels alumnes van voler mantenir-la, els mateixos que fins i tot van riure’s de la seva mort a classe. El dia d’aquesta sortida alguns professors es van atrevir a dir a Twitter que els havia fet molt bon dia. Les seves amigues, en canvi, no volien anar d’excursió i continuar amb els exàmens com si no passés res.”

Vuit dies després de la mort de la Kira, va arribar al seu Classroom un correu que deia “Mor, mort“. “Vaig anar a comissaria i em van dir que intentarien que el fiscal els fes el favor de mirar qui ho havia enviat. Em van dir que, com que la meva filla havia deixat un missatge de comiat, la via penal era força complicada. En l’àmbit penal, com esperàvem, el cas per inducció al suïcidi ha quedat arxivat, però gràcies a haver obert aquesta via ara sabem que qui li va enviar el missatge va ser un repetidor de la seva classe, un dels qui després s’ha rigut de la seva mort. El centre ho sap i no ha pres cap mesura. Necessito que l’escola reconegui que s’ha equivocat. Ells diuen que a la interlocutòria del jutge queda provat que no hi va haver assetjament escolar. El que diu el jutge és que aquest assetjament no va ser delictiu, però es diu clarament que les burles van existir. El Síndic també diu que tinc moltes proves. Tenim un vídeo d’ella explicant com l’havia afectat el bullying i també podem demostrar que l’institut no ha aplicat cap protocol, perquè no es va donar d’alta a Educació.”

Ara la família té les esperances dipositades en la via civil, perquè durant el procés penal no es va investigar tant com voldrien. “Vaig demanar qui era l’última persona que va baixar de l’escola fins a casa amb la Kira, volia que miressin telèfons dels possibles assetjadors, el del professor que es va quedar a soles amb ella… Però el jutge va dir que no.”

Acusacions de pedofília

José Manuel Pérez denuncia un ambient “tòxic i tancat” a l’escola, la qual acusa de voler netejar la seva imatge negant aquesta mena de casos. També denuncia manca de suport i hostilitat per part d’alguns pares: “Un membre de l’AMPA ha arribat a dir que hem manipulat el missatge de comiat de la Kira, ens ha volgut responsabilitzar i ens ha insultat.” A banda, alguns dels cartells que les amigues de la Kira havien penjat pel barri van ser arrencats.

La família també denuncia encobriment de casos de pedofília, alguns demostrats i altres presumptes, a les escoles de la congregació dels Fills de la Sagrada Família. Per una banda, el sacerdot Joaquim Calvet, professor del mateix Pare Manyanet de Sant Andreu, va ser condemnat a nou mesos de multa i dos d’inhabilitació per un delicte de tinença de pornografia infantil. El sacerdot va ser denunciat per un informàtic de l’escola que va descobrir el material al seu ordinador. Segons que va destapar El Periódico, a aquest informàtic li van retreure això i va ser expedientat i acomiadat. Arran d’aquests fets, ara el director del centre s’enfronta a una causa judicial per un delicte contra l’administració de justícia.

Els pares de la Kira també expliquen que algunes famílies havien denunciat el comportament d’un altre sacerdot de la congregació, que també podria estar relacionat amb el cas de la seva filla. “Regalava la seva fotografia de jove amb el seu número de telèfon i intentava de quedar amb les nenes. A la Kira també li va donar el telèfon, amb cors dibuixats. El Síndic ha arribat a preguntar tres vegades al Departament d’Educació què passa amb aquest sacerdot, però no contesten.” A banda, el febrer de l’any passat també es va saber que el Departament d’Educació investigava un cas –i n’informava la fiscalia– en què havien aparegut lladelles a les pestanyes de tres alumnes del Pare Manyanet, uns polls que acostumen a parasitar en zones genitals.

Una llei contra l’assetjament

La família de la Kira denuncia que el sistema va fallar en tot en el cas de la seva filla, i demana mesures urgents perquè els protocols posin el focus en la rehabilitació dels assetjadors i en l’assumpció de responsabilitats de pares i professors. “Igual que a Catalunya vam ser pioners amb la llei antitaurina, hem de fer la primera llei contra l’assetjament escolar. Ara el protocol antibullying només el pot aplicar Inspecció o l’escola, però, en canvi, s’hauria d’activar directament quan ho decidissin els pares. I no es considera assetjament si no maltracten més de dues vegades, ha de ser de manera repetida en el temps, i si la víctima es defensa, sembla que ja no existeix. Tot això s’ha de canviar, perquè, de mica en mica, persones diferents poden fer molt de mal a un nen, com va passar amb la Kira. En el món dels adults, si a tu et colpegen una sola vegada vas a comissaria. Amb els nens, no. Per què ho normalitzem en un pati? Per què tenen menys drets?”

La plataforma Trencats també demana de treure el focus de la víctima i que tots els mediadors en aquests processos siguin externs al centre: “A l’assetjador, que és un nen, se l’ha d’ajudar i apartar i s’ha de parlar amb els seus pares. La víctima ha de poder continuar a l’escola normal, qui necessita ajuda és qui maltracta. I cal que els mediadors que hi intervinguin siguin funcionaris externs. Pedro Sánchez em va dir que posaria un mediador per a controlar aquestes coses, però si està en nòmina del centre no servirà de res.” Per últim, demanen canvis legislatius respecte de les responsabilitats. “No és normal que els nens se suïcidin, hi ha d’haver conseqüències. Que els pares dels assetjadors i els professors que han mirat cap a una altra banda sàpiguen que poden tenir conseqüències penals si se suïcida un nen. A França aquesta llei ja existeix i és prou dissuasiva per a motivar-los a fer coses. L’omissió de socors és un delicte a tot arreu, menys a les escoles.” A l’estat espanyol l’única via penal existent és el delicte d’inducció al suïcidi, però és molt difícil de demostrar.

José Manuel Pérez subratlla que no critica tota la comunitat educativa, perquè hi ha molts professors que actuen correctament, però insisteix que cal demanar explicacions als qui no, a més del Departament d’Educació. “Cambray no ha fet res. En el cas de Sallent, el primer que van dir és que no hi havia hagut assetjament. No investiguen: pregunten al centre, el centre diu que no, i ja està. O es fan auditories sense trepitjar l’escola. Els professors també s’han de queixar, demanar més mitjans a Cambray. Alguns no se’n poden encarregar bé perquè no arriben a tot, però llavors que vinguin a la manifestació per a demanar més recursos.”

Arran de la mort de la Kira, el seu pare ha combinat l’activisme contra l’assetjament escolar amb la feina habitual i també amb la de pèrit en direcció i gestió de centres educatius. Com a pèrit, ajuda a esclarir casos d’assetjament per donar suport a nens i joves que sofreixen el mateix que la seva filla. “Ho he perdut tot i l’única cosa que em queda és lluitar per això, perquè casos com el de la Kira no es repeteixin mai més.”

Recursos per a la prevenció del suïcidi i de suport als supervivents i recursos contra l’assetjament escolar

• Servei desenvolupat per la Creu Roja per a l’atenció a persones en risc de conducta suïcida: 024
• Servei de prevenció del suïcidi de l’Ajuntament de Barcelona: 900 925 555
• Portal de la Generalitat Valenciana per a la prevenció del suïcidi
• Telèfon de l’Esperança: 717 003 717
• Després del suïcidi, associació de supervivents (DSAS)
• Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS)
• Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS) 
• Familiars i Amics Supervivents per Suïcidi de les Illes Balears (AFASIB)
• Directori de recursos disponibles a Catalunya Nord
• Telèfons d’emergència: 112 a tot el país i també el 061 a les Illes i el 15 a Catalunya Nord
• Telèfon contra l’assetjament escolar: 900 018 018
• Telèfon d’atenció a la infància: 116111