31.08.2017 - 22:00
Era el 31 d’agost de 2008, a Chamonix (Alta Savoia), ara fa just nou anys, quan el joveníssim Kilian Jornet, de només vint anys, travessava primer la línia d’arribada de l’Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB), la cursa de muntanya amb més ressò mediàtic del món. Acabava de recórrer 166 quilòmetres i més de 9.000 metres de desnivell positiu en 20 hores i 56 minuts, cosa que significava un rècord de la cursa. Kilian Jornet impressionava el món de l’esport, per haver estat capaç de fer una proesa com aquella amb una jovenesa insultant. I demà, després de cinc anys d’absència, Jornet hi torna a participar.
Quan va vèncer a la UTMB per primera vegada, dins el món de les curses i de l’esport de muntanya ja feia anys que el seu nom sonava amb molt força; de fet, l’any anterior, el 2007, ja s’havia proclamat campió del món de curses de muntanya. Però una victòria a la UTMB, pel prestigi i ressò que té, i havent-ho fet amb la facilitat i contundència que ho va fer, va projectar la imatge de Jornet més enllà, a un públic molt més ampli.
Es començava a forjar una llegenda, s’ensumava l’inici d’una trajectòria esportiva sense límits, i tothom es demanava fins on era capaç d’arribar Jornet. Ara, nou anys després, la resposta pot ser: haver pujat al cim de l’Everest dues vegades en una setmana. Però ell no ho considera un sostre, sinó un pas més, en un camí d’exploració constant dels límits propis.
I és això que aquell final d’estiu del 2008 va fer que Kilian Jornet pensés que havia d’anar més enllà, i que l’any següent comencés una colla de desafiaments, amb el nom de ‘Kilian’s Quest’, que el van dur a tornar a guanyar la UTMB i a batre els rècords d’algunes de les proves més dures del món.
Fins que el 2012 es va proposar un nou projecte, Summits of my Life, que ha tancat aquesta primavera amb l’Everest, i en què durant cinc anys ha batut rècords d’ascensió a algunes de les muntanyes més emblemàtiques del món, com ara el Mont Blanc, el Cerví, el Denali i l’Aconcagua. I tot això, encara, compaginant-ho amb la seva activitat de competició habitual: l’esquí de muntanya a l’hivern i les curses de muntanya a l’estiu.
Jornet va vèncer a la UTMB el 2008 i hi va tornar el 2009. I el 2011. Però l’any següent ja no hi va anar, ja no li aportava res de nou. I ha passat tots aquests anys sense competir-hi. Com hem dit, els seus desafiaments corrien per uns altres indrets i eren d’una naturalesa diferent. A més, li va quedar un mal regust el primer any que hi va participar, quan els organitzadors van tractar-lo amb un excés de zel pel material que duia, excessivament reduït. ‘Des del primer any que la vaig fer, per la manera com em van tractar, no hi tinc bona relació, amb ells’, reconeixia en aquesta entrevista recent amb VilaWeb.
Per què hi torna, doncs, enguany? Pels noms dels participants, per la set de competició, perquè, tal com diu ell, és un picat. ‘La faré perquè hi ha molt bon nivell. Hi ha hagut molt pocs ultres amb un bon nivell. Jim Walmsley, Sage Canaday, Tim Tollefson, Luis Alberto Hernando… Hi van els millors. Al final sóc un competidor i m’agraden les curses en què hi ha nivell.’
Jornet torna al lloc, Chamonix, on va viure durant molts anys (ara viu a Noruega amb la seva parella, la corredora de muntanya Emelie Forsberg), i a la cursa, la UTMB, que va descobrir un talent esportiu sense precedents. Torna allà on va començar tot.
Oups!! I was a bit younger then 😅 memories from my first ultratrail 9 years ago!! #utmb pic.twitter.com/yNbl9Isi5D
— kilian jornet (@kilianj) August 30, 2017
