13.10.2015 - 02:00
En la ja longeva cultura humana hi ha hagut un grapat d’idees especialment transcendents. Són idees que divideixen la història en dues parts. Moltes d’aquestes poques grans idees han emergit més d’una vegada i de manera independent. Per exemple, és difícil creure que tots el que han usat el foc durant els darrers 400.000 anys procedeixin d’un únic hipotètic geni d’Homo erectus. Degueren ser molts individus, en diferents parts del món i en diferents èpoques, els qui es van interessar primer potser per un incendi forestal i que es van posar després a investigar. En altres casos la idea té nom i cognom. Charles Darwin va trigar molt a aparèixer, malgrat tots els predecessors que també van parlar d’evolució i de Wallace, que es va emportar només un pessic de la glòria. La primera edició del seu llibre es va exhaurir en un dia i ja res va tornar a ser igual. Jo diria que qualsevol científic enveja sanament i secretament Darwin. Una idea, que cap en una sola frase, capgira tota la cosmogonia humana com si fos un mitjó. Hauria canviat la història de la condició humana si no hagués nascut Darwin, Newton o el geni que va inventar l’alfabet? Segurament altres genis igualment enormes i transcendents saltarien un lloc en l’escalafó. Però, com neix i com s’obre pas una d’aquestes grans idees de xoc?
Acaba de publicar-se un treball esplèndid de l’egiptòleg Josep Cervelló Autuori en les pàgines del qual he trobat respostes a velles preguntes i, sobretot, noves preguntes: (Edicions UAB). El que sempre m’ha intrigat és que tots els alfabets en ús avui dia tinguin el mateix origen (cosa que clarament no s’esdevé amb el concepte d’escriptura en general). Quin és el com, on, qui, quan, per què i per a què de tan colossal genialitat?
Llegiu l’article sencer a la web de Mètode.
Jorge Wagensberg. Professor titular del departament de Física Fonamental. Universitat de Barcelona. .
