05.01.2023 - 21:40
|
Actualització: 05.01.2023 - 21:42
La recerca d’una “segona Terra”, un pla B per a la humanitat, és l’argument central del film Interstellar, del 2014, que és centrat en les aventures d’un grup d’astronautes que viatgen a uns quants planetes tot cercant un nou hàbitat per a la humanitat. Si fos real, el primer planeta on anirien seria sens dubte Kepler-442b.
Un primer motiu és que, segons un índex creat el 2015 sobre habitabilitat, aquest planeta és fins i tot més apte per a la vida que no pas la Terra. És superhabitable, amb una qualificació de 0,836, una mica per sobre del nostre 0,829, segons criteris de massa, radi, mena d’estrella o ubicació en la zona habitable.
El segon, encara més important, és que una investigació del 2021, publicada al Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, va mostrar que era extremadament estrany de trobar mons amb les condicions necessàries per a desenvolupar una fotosíntesi oxigenada, el mecanisme que empren les plantes per convertir la llum i el diòxid de carboni en oxigen molecular i nutrients. I, de fet, la conclusió és que Kepler-442b és l’únic planeta conegut –a part de la Terra– que potencialment la pot fer.
Tot i que fins avui s’han descobert 5.235 planetes, cal que siguin rocosos (i no gasosos), amb aigua líquida a la superfície i, per tant, amb una temperatura específica, i que hi arribi una quantitat d’energia de l’estrella amfitriona adequada per a tenir una biosfera semblant a la Terra. Perquè hi hagi un procés de fotosíntesi, essencial per a la vida complexa tal com la coneixem, la radiació de l’estrella ha de tenir un rang espectral concret, que es correspon més o menys amb el rang de llum visible per a l’ull humà, i que s’anomena radiació fotosintètica activa.
En la gran majoria de planetes, en la zona habitable, tot i que la temperatura sigui la correcta, els fotons de la radiació que arriba d’estrelles més fredes, com ara de les nanes vermelles, que tenen un terç de la temperatura de la Terra, no porten prou energia; i les estrelles més calentes, molt més brillants, n’emetrien massa i seria perjudicial per a les cèl·lules i els teixits. A més, no viuen prou temps perquè la vida complexa evolucioni.
Un planeta descobert un 6 de gener
L’estrella Kepler-442 és a la constel·lació de la Lira, és una nana taronja relativament jove, amb un 61% de la massa del Sol i un 12% de la seva lluminositat. És estable, sense canvis bruscs i és previst que pugui viure entre 15.000 i 30.000 milions d’anys, en comparació dels 10.000 milions del Sol.
El 6 de gener de 2015 es va descobrir que un dels seus planetes, el Kepler-442b, previsiblement era rocós, d’un terç més gran que la Terra i amb el doble de massa. És a la distància òptima per a la vida respecte de la seva estrella, amb un 97% de probabilitat d’orbitar en la zona habitable de l’astre i, amb aquestes dimensions, hi hauria una gravetat molt semblant a la terrestre. Una persona de 80 quilograms, allà en pesaria 100.
Un any dura 112 dies terrestres i no hi ha un acoblament de marea amb una rotació síncrona (com li passa la Lluna amb la Terra) i, per tant, això fa que hi hagi dies i nits. Tot i que arriba un 66% més de llum procedent de l’estrella, la temperatura seria més baixa, de -2,65 °C de mitjana, si té una atmosfera semblant a la nostra. Això vol dir que hi hauria àmplies regions per sobre dels 10 °C. Tanmateix, és possible que com que té més massa, tingui una atmosfera més densa i, per tant, que el planeta sigui tan càlid com el nostre, que té una mitjana de 14 °C.
L’atmosfera i la superfície en són les dues grans incògnites, però és habitual que els planetes que són en estrelles amb no gaire massa acumulin molta aigua i fins i tot podria ser que n’estigués tot cobert. Per les seves característiques és el quart planeta més semblant a la Terra (84%), un índex que mesura segons la semblança en densitat aparent o temperatura superficial, però que no té en consideració, per exemple, la mena d’estrella i, per tant, no és una mesura d’habitabilitat.
Per exemple, l’ex-astronauta canadenc Chris Hadfield opina que Kepler-442b hauria de ser una prioritat per al telescopi espacial James Webb de la NASA, una de les finalitats del qual és de mirar planetes llunyans i determinar-ne aspectes com ara la mena d’atmosfera.
El gran inconvenient que tindria la humanitat ara com ara és la distància, atès que és a 1.194 anys llum del la Terra. Per tant, a la velocitat de la llum, caldria un viatge que duraria quaranta generacions.
An excellent planet for @NASAWebb to have a look at. https://t.co/AutXPXInJW
— Chris Hadfield (@Cmdr_Hadfield) February 19, 2022
