Kendji Girac, el rei del gipsy-pop que reivindica ser gitano i catalanoparlant

L’estiu proppassat es va fer viral l’actuació en català de Maxime Cayuela a la versió francesa del programa musical The Voice Kids. Tot i tenir només onze anys, Cayuela va commoure el públic amb la interpretació de “Tant com me quedarà”, de Jordi Barre, un dels cantautors més icònics de la Nova Cançó a Catalunya Nord.

Aquell dia, Kendji Girac, cantant de moda a l’estat francès, formava part del jurat del programa. Quan el nen perpinyanenc interpretava la cançó de Barré, Kendji, l’escoltava d’esquena i recordava les seves arrels. És fill d’una família gitana catalanoparlant d’Occitània que va migrar del Principat segles enrere.

Amb avantpassats catalans, però nascut a Perigús, al sud-est de l’estat francès, Kendji Girac va apassionar-se per la cultura gitana ben aviat, quan vivia una vida nòmada a la caravana dels seus pares. Ara, Kendji és una de les estrelles de l’escena musical. El gipsy-pop, l’estil que sorgeix de mesclar l’essència gitana amb els ritmes pop, l’ha consolidat com un artista únic al món.

Un any després d’aquella actuació que va colpir-lo, Kendji ha actuat per primera vegada a Perpinyà i ha reivindicat els seus orígens: “Estic orgullós de ser gitano i aquí n’hi ha molts. És la primera vegada que faig una entrevista en català i això m’omple perquè el parlàvem molt a casa quan era petit. A causa d’això, vaig tenir dificultats per a aprendre el francès”, va dir en declaracions a TV3 durant el festival Live Campo, fet a final de juliol. “Vaig créixer una mica a Perpinyà, hi vaig cada any des que sóc petit. Ja fa temps que no hi vinc, així que estic molt content de tornar”, va explicar en una altra entrevista a L’Indépendant.

Així i tot, no és la primera vegada que Kendji s’enorgulleix de les arrels catalanes, encara que mai abans ho havia explicitat tant. Quan va guanyar el tercer The Voice el 2014, va avisar que si es trobava amb el primer ministre francès d’aleshores, Manuel Valls –que, paradoxalment, havia deportat 20.000 gitanos quan era ministre d’Interior–li parlaria en català. I ho va fer. Al videoclip “Elle m’a mimé“, enregistrat a Barcelona, Kendji manté una conversa en català amb uns amics mentre caminen pel centre de la ciutat. A més, va decidir que el videoclip de “Pour oublier” es filmés a les platges del Baix Empordà, comarca d’on eren originaris bona part dels gitanos que van migrar a l’estat francès entre el segle XVIII i el XIX.

Tot i que l’estat francès prohibeix de fer censos ètnics, el sociòleg Eugeni Casanova diu que hi ha desenes de milers de gitanos catalanoparlants arreu del país, segons estimacions aproximades, tal com recull al llibre Els gitanos catalans de França. Casanova explica que van començar a migrar del Principat cap al Rosselló gràcies a una llei del 1783 de Carles III d’Espanya que els va aixecar la prohibició de sortir del territori i a la prosperitat que podia suscitar la Revolució Francesa del 1789. Per això hi ha famílies gitanes com la del Kendji Girac que parlen català al sud de l’estat francès.

A més de la llengua, la família de Kendji també li va transmetre l’estima per la cultura gitana, una influència fonamental a la seva carrera musical. El seu avi li va regalar la primera guitarra quan era un nen i, alhora, el seu pare li va fer descobrir els artistes més destacats de la música gitana com ara els Gipsy Kings, que van esdevenir els seus referents màxims. A tretze anys, ja començava a cantar a les cafeteries de Perigús i es va fer popular per la seva veu de tenor i la manera amb què dominava la guitarra. Tot i això, sempre va pensar que continuaria la tradició familiar i seria podador d’arbres.

Però la seva vida va fer un gir inesperat l’any 2013, quan va publicar a YouTube la seva primera cançó, una versió gitana de “Bella”, de l’artista francès Maître Gims. El vídeo es va fer viral i Kendji es va animar a presentar-se de The Voice –programa del qual ara n’és jurat– amb la mateixa cançó sense haver fet mai una classe de cant. Uns mesos més tard, va proclamar-se’n campió.

D’aleshores ençà, la seva carrera ha anat a raig de càntir i s’ha donat a conèixer arreu de l’estat francès i del món. Ha publicat quatre àlbums: Kendji (2014), Ensemble (2015), Amigo (2018) i Mi Vida (2020), dels quals n’ha venut més de quatre milions d’exemplars. El seu èxit també queda palès a YouTube amb cançons com “Andalouse“, que supera els 300 milions de reproduccions.

Malgrat l’èxit, no li ha estat fàcil de conviure amb l’estigma de l’antigitanisme. Així li ho explicava a un periodista de Le Parisien: “Recordo que, quan anava a un centre comercial amb la meva mare, hi havia vigilants de seguretat seguint-nos pertot arreu. A ella li feia molta gràcia…” Reblava: “Abans, a la televisió, ens presentaven com els lladres de gallines, ara, es fan ressò de la nostra alegria.”

Arran de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, el cantant va decidir de tornar a Perigús per a confinar-se en una caravana amb el seu pare, la seva mare i la seva germana, tal com havien fet durant la seva infantesa. Enguany, encara que va haver d’anul·lar alguns concerts per la covid-19, Kendji actuarà a unes quantes ciutats de l’estat francès, Bèlgica i Suïssa en la ronda del darrer disc.