Ken Loach, protagonista de la primera gran retrospectiva del 2018 a la Filmoteca de Catalunya

El cineasta Ken Loach serà el protagonista de la primera gran retrospectiva del 2018 a la Filmoteca de Catalunya. En total es projectaran 16 dels seus llargmetratges, el primer que es podrà veure serà ‘Vida en família’, l’11 de gener. A més, el director britànic visitarà l’equipament el 30 de gener per presentar la segona projecció de la seva darrera pel·lícula, ‘I, Daniel Blake’, guanyadora de la Palma d’Or del festival de Cannes el 2016. Una cinta que és un dur i emotiu drama d’un humil treballador atrapat en el laberint burocràtic del sistema sociosanitari britànic. Segons un comunicat de la Filmoteca, el cicle dedicat a Loach repassarà ‘l’extensa i combativa filmografia del director de “Terra i llibertat”, marcada pel compromís social i polític’.

Només nou cineastes poden presumir d’haver rebut en dues ocasions la màxima distinció del festival de Cannes. Ken Loach, en la seva tretzena participació al festival francès, va repetir Palma d’Or amb ‘I, Daniel Blake’, després d’haver-la guanyat deu anys abans per ‘El vent que agita l’ordi’. Els moviments polítics, les lluites socials, la classe treballadora, la reivindicació dels drets i la dignitat de les persones han estat sempre al centre del discurs, sòlid i coherent, d’aquest autor que ha comptat amb còmplices habituals com la productora Rebecca O’Brien o el guionista Paul Laverty.

Loach va entrar en contacte amb el teatre mentre estudiava dret a Oxford, però de seguida es va sentir més atret pel món audiovisual. A principis dels seixanta va accedir a una beca a la BBC i la seva carrera comença lligada a la televisió, amb docudrames hereus del Free Cinema. ‘Kes’ (1969), el seu segon llargmetratge, ja el consagra internacionalment, però la seva oposició a la política de Margaret Thatcher té repercussions sobre la seva carrera professional, greument afectada durant la dècada dels vuitanta. Quan la dreta deixa el poder, Loach reapareix per convertir-se en un notari implacable de la seva cara més fosca, ja sigui retratant les clavegueres del conflicte nord-irlandès a ‘Agenda oculta’, com en les cròniques dels estralls de l’atur, les retallades i les polítiques socials restrictives, protagonitzades pels estrats més desafavorits i marginats de la societat en films com ‘Riff-Raff’, ‘Plouen pedres’, ‘Ladybird, Ladybird’ o ‘El meu nom és Joe’.

Amb el seu característic estil despullat, sobri i realista, amb una aposta clara per la naturalitat extrema en les interpretacions, Ken Loach també s’acosta a altres escenaris, latituds i moments històrics, com la Guerra Civil espanyola en la celebrada ‘Terra i llibertat’, l’exili nicaragüenc a ‘La cançó de Carla’, la immigració mexicana als Estats Units a ‘Pa i roses’ o l’activisme nord-irlandès més primitiu a ‘El vent que agita l’ordi’ o ‘Jimmy’s Hall’.