The Washington Post per Rachel Chason

Wassu, Gàmbia. Momodou Keita, un home corpulent de mitjana edat, traça cada dia una ruta amb el fulletó que conté les fotografies de trenta dones –totes sospitoses de practicar encara la mutilació genital femenina– abans de pujar a la seva motocicleta.

Avui la primera parada és la casa d’Oumu Bah. La seva fotografia descolorida mostra una dona gran amb els llavis fermament tancats. Keita s’ha assegurat que Bah no sàpiga que ell ve. La clau de la seva feina, diu, és la sorpresa.

En aquesta part de Gàmbia, Bah s’ha guanyat la reputació de ser una de les principals practicants encara de la mutilació genital femenina. Durant una cerimònia a casa seva, Bah va dir haver tallat trenta nenes alhora. Després va prometre abandonar la pràctica, que és il·legal però encara molt estesa en aquesta nació de l’Àfrica Occidental. La feina de Keita és, precisament, assegurar-se que Bah manté la paraula.

Amb els anys, Keita diu que ha après els secrets d’una investigació reeixida. Cal mantenir una xarxa d’informadors i protegir-los. Cal parlar amb els nens. Ells ho saben tot i es poden guanyar amb caramels. I cal revisar sempre el bany, sovint l’escenari del delicte.

Quan Keita arriba al pati de Bah, ombrat per un arbre de neem, alenteix la motocicleta, i alça polseguera mentre aparca just davant de la porta. Fa sonar el clàxon amb força.

“Keita! Keita! Keita!”, crida Bah de dins estant.

Ell salta de la motocicleta i entra ràpidament per la porta.

La trucada d’un informador

Una trucada d’un dels informadors de confiança de Keita, a final del 2022, va desencadenar una lluita de gairebé un any contra la mutilació genital femenina en aquesta nació de 2,5 milions d’habitants. I se’n va derivar un projecte de llei al parlament que pretenia de derogar la prohibició de la pràctica a Gàmbia. El projecte de llei, que hauria estat el primer del món, va ser finalment rebutjat pels legisladors al juliol, però va fer sorgir la por d’una nova etapa de tolerància envers la mutilació, coneguda àmpliament com a mutilació genital femenina (MGF).

L’informador de Keita xiuxiuejava a l’altre costat del telèfon mentre li donava la notícia: una de les dones que vigilava planejava de mutilar vuit nenes. Era al desembre, una època de gran risc perquè les nenes són fora de l’escola i sovint tornen al poble familiar. Keita es va adreçar directament a l’escena.

“Deixa’m dir-te una cosa”, recorda Keita que va dir a la dona, Yassin Fatty: “No ho facis.”

Keita, de 51 anys, té un sentit de la missió que de vegades frega l’arrogància. Però els que el coneixen de fa dècades diuen que és sincer. Va començar a fer voluntariat amb el Comitè de Gàmbia per a les Pràctiques Tradicionals que Afecten la Salut de Dones i Nens (GAMCOTRAP) el 2007, horroritzat després d’assabentar-se de casos de MGF que havien causat hemorràgies i fins i tot la mort. La seva dona havia estat mutilada de petita, de manera que el cas tenia una part de personal.

Keita era precisament amb la seva família quan l’informador va tornar a trucar, un mes després: “Vine ara mateix. Això passa ara.”

Quan va arribar va poder sentir plors de nenes. Una dona va obrir la porta i ell va entrar de cop. Una mare va sortir corrent per la porta del darrere, agafant la seva filla. Ja havien mutilat dues nenes.

“Perdona’m”, va dir Fatty.

“Ho pagaràs!”, va dir Keita abans d’anar directament a la policia.

Van trigar sis mesos a jutjar el cas al tribunal, on Fatty i les mares de les nenes van ser declarades culpables de violar la llei que prohibeix la MGF i condemnades a un any de presó o a una multa d’uns 215 dòlars.

I aleshores va ser quan la notícia es va escampar.

Un dels imams més destacats de Gàmbia, Abdoulie Fatty, va viatjar al poble de les dones per pagar les multes i va declarar que la prohibició de la mutilació genital formava part d’“una lluita contra l’islam”.

“Qualsevol que hagi denunciat aquestes dones –va dir Abdoulie Fatty– el maleirem fins que deixi aquest món per assegurar-nos que Al·là els destrueixi.”

[Contràriament a les predicacions d’aquest imam, la majoria dels líders musulmans han condemnat la mutilació genital femenina, que és rara en la major part països de majoria musulmana.]

Keita recorda que va notar que la gent havia començat a maleir-lo fent servir la màgia negra. I va deixar de conduir la motocicleta a la nit, per por d’un atac.

Inspecció sorpresa

Després d’entrar a la casa de dues habitacions de Bah, Keita va passar ràpidament cap a les cortines que ocultaven l’àrea exterior usada de bany. Les va apartar per tenir una idea més clara de què passava.

Bah, que diu que té entre 65 anys i 80, havia estat entrenada per la seva àvia per mutilar nenes, quan era adolescent. I va ser en aquella zona del bany, envoltada de parets de canya, on havia dut a terme la cerimònia de circumcisió en massa, seguida per una celebració.

Una volta considerada segura l’àrea del bany exterior, Keita va demanar a Bah si algú l’havia encoratjada a reprendre les mutilacions. Li va semblar significatiu que pel camí havia passat per davant de dos joves que havia vist abans predicant a la mesquita local, i animant la gent a practicar la MGF.

“No”, va respondre Bah.

Bah va insistir que s’havia abstingut de mutilar d’ençà del 2013, després d’aprendre quin impacte tenia aquella pràctica –infeccions, pèrdua de plaer i complicacions durant el part, per exemple. Ella i les altres 29 dones de la llista de Keita, que havien abandonat els ganivets, havien rebut l’equivalent a 85 dòlars per arrencar negocis i poder suplir els diners que guanyaven mutilant.

Keita va dir que creia en Bah “però no es pot confiar en un ésser humà al 100%”. També havia confiat en Yassin Fatty. Ella també havia promès abandonar la pràctica i havia estat compensada pel grup, però després va ser atrapada en plena acció.

“Em va trair.”

Sense penediment

Quan aquesta periodista del Washington Post es va aturar al complex de Yassin Fatty, a final del mes passat, aquella dona gran li va agafar la mà i la va portar a un banc al pati. Fatty volia explicar la seva versió de la història.

Era cert que havia mutilat les nenes, va dir, i que Keita l’havia advertit de no fer-ho.

Però va dir que la seva família passava dificultats i necessitava diners. El forn que havia construït amb els diners de GAMCOTRAP feia temps que havia tancat. Ara li fallava la vista i li costava de caminar sola.

Fatty semblava confosa sobre alguns detalls. En un moment va dir que no havia deixat mai de practicar la MGF, però després va dir que tan sols ho havia fet una vegada aquesta darrera dècada, i que va ser quan la van enxampar.

En un punt, però, va ser clara: “Sentia que això era tradició i alguna cosa que estava bé.”

La sospitosa desapareguda

Keita va sortir de la casa de Bah i va continuar fent les seves rondes. Aleshores hi va haver un moment fugaç d’alarma.

Es va presentar sense avisar al pati de Penda Camara, una altra de les dones, i va descobrir que havia desaparegut. Una jove va mirar-lo fixament quan li va demanar on era Camara. Va tornar-ho a demanar.

Aleshores ella va fer un gest assenyalant cap als camps. Llavors, Camara, una dona petita de vuitanta anys, va treure el cap. “Keita!” va exclamar, amb una aixada a l’espatlla.

Camara li va prometre que no havia tornat a mutilar cap noia i que no tenia intenció de fer-ho. Però també li va dir que tenia dificultats per a guanyar-se la vida i que el seu marit estava malalt. Li va demanar més suport econòmic.

Keita es va comprometre a fer-ho saber al seu grup i li va dir que tornaria amb una resposta.

Després va pujar a la motocicleta, adreçant-se –entre camps de cacauet i blat de moro– cap al següent sospitós. La llista a vigilar continua essent llarga.

Momodou Sowe ha contribuït en aquest reportatge.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb