Karles Torra descobreix el Dalí melòman i les seves connexions amb la música a ‘Dalirium Sonic’

ACN Barcelona.-Karles Torra presenta aquest dimarts ‘Dalirium Sonic’ (Ediciones La Lluvia), una anàlisi inèdita dels vincles de Salvador Dalí amb la música i les relacions amb estrelles musicals com Coleman Hawkins, Duke Ellington o Alice Cooper. Aquesta faceta de l’artista ha estat poc documentada i ha quedat a l’ombra de la seva relació amb la pintura, o fins i tot del cinema. Torra ha explicat a l’ACN que va començar a interessar-s’hi el 2004, any en què va publicar alguns articles sobre el gust de Dalí pel jazz. Dotze anys després publica una visió documentada i ampliada d’aquells treballs, i hi inclou converses amb tres personalitats lligades al Dalí melòman: Joan Illa Morell, Eliseu Huertas Cos i Pau Riba.

L’any 2004 el periodista i crític musical Karles Torra va publicar diversos articles que rebuscaven en la relació de Salvador Dalí amb la música jazz i el rock. Arrel d’aquells textos una discogràfica li va proposar de fer un llibre/disc que inclouria una selecció de cançons que artistes internacionals havien dedicat a Dalí, o senzillament que estiguessin relacionades amb ell per algun motiu. El projecte no va arribar a veure la llum, però va sembrar la llavor del llibre que, dotze anys després, publica Torra, ‘Dalirium Sonic’. La seva investigació se centra en una de les facetes “no estudiades ni referenciades” de Dalí, com la seva relació amb la música. No obstant, hi havia terreny per explorar. L’artista va ser un gran aficionat al jazz i al blues, destaca Torra, “un dels primers a Espanya”. De la seva correspondència amb Federico García Lorca, es conserva una carta on el geni empordanès explica al seu amic l’adquisició d’un gramòfon, o una foto seva ballant el charleston, il·lustra l’autor. La seva passió pel jazz, de fet, ja va quedar recollida al Manifest Groc (1929), recorda Torra, on Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch incloïen aquesta música en els seus referents d’avantguarda. Músics de jazz van començar, al seu torn, a correspondre aquest gust de Dalí pel seu estil musical –i per adquirir-ne abundant material, subratlla el periodista-. Als anys 20, alguns d’ells, molts d’americans, “van començar a dedicar temes” a Dalí. I de la mateixa manera passaria uns anys més endavant amb el rock and roll.

“Es va convertir en un ídol per moltes estrelles del rock”, afirma Torra, i hi va tenir relació com en el cas Alice Cooper. El llibre també reporta els contactes amb músics tan rellevants com el mateix Elvis Presley o John Lennon. I és que Dalí reivindicava sempre “el poder del triomf de la imaginació”, quelcom que, al parer de l’autor, “sempre ha flipat els artistes, especialment els músics”. Potser per això no hi ha cap artista que hagi obtingut tants tributs com Dalí, afirma Torra. Converses Amb l’objectiu de donar una imatge “viva” i “de primera mà”, Carles Torra completa la seva investigació amb tres converses mantingudes amb gent que va tractar-lo amb freqüència degut al seu gust per la música. Són Joan Illa Morell (JIL), el promotor musical de Granollers que va ser una referència als anys 70; Eliseu Huertas Cos, l’informador puntual de Dalí sobre les novetats de l’escena musical independent britànica als anys 70; i Pau Riba, que es va fer amic del pintor arrel de les visites familiars a Cadaqués. Riba i Dalí van mantenir relació des que el seu avi, Carles Riba, el va dur a conèixer-lo quan només era un nen. Amb els anys es van anar trobant i mantenint el contacte fins als anys 80. En una ocasió Pau Riba li va dedicar una cançó, ‘Daliniana Flor’, que ara fa pocs anys va incloure al seu disc ‘Virus Laics’. Aquest dimecres, Riba participa en la presentació de ‘Dalirium Sonic’ al Reial Cercle Artístic de Barcelona, i hi interpretarà aquesta cançó.