21.07.2024 - 23:32
|
Actualització: 21.07.2024 - 23:37
The Washington Post, per Maegan Vazquez
Kamala Harris és des d’ahir la possible candidata del Partit Demòcrata a la presidència dels Estats Units. Si hi arribés, seria la primera dona presidenta, però no seria la primera ocasió en la qual trencaria barreres.
Infància
Harris va néixer a Oakland, Califòrnia, el 1964. Els seus pares, Shyamala Gopalan, una investigadora de càncer provinent de l’Índia, i Donald Harris, un economista de Jamaica, van immigrar als Estats Units i es van conèixer mentre estudiaven a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Harris té una germana, Maya.
Els seus pares eren activistes i portaven Harris a marxes pels drets civils quan encara anava amb cotxet. Els pares de Harris es van divorciar quan ella tenia set anys. “La meva mare entenia molt bé que estava criant dues filles negres”, va escriure Harris en la seva autobiografia del 2019, “i estava decidida a assegurar-se que ens convertíssim en dones negres segures i orgulloses”.
Universitat i primera carrera
Harris es va traslladar al Canadà amb la seva mare i la germana quan tenia dotze anys, i després de fer l’institut a Quebec, va tornar als Estats Units per estudiar a la Universitat de Howard.
Va especialitzar-se en ciències polítiques i economia, passant molts caps de setmana protestant contra l’apartheid a Sud-àfrica al National Mall. També va participar en una tancada d’una edifici d’administració el 1983 per protestar contra l’expulsió de l’editor del diari estudiantil.
Després de graduar-se a Howard, va obtenir un títol de dret el 1989 a la Universitat de Califòrnia a Hastings.
Va ser admesa al Col·legi d’Advocats de Califòrnia el 1990, i es va unir a l’oficina del fiscal del comtat d’Alameda a Oakland com a fiscal adjunta especialitzada en la persecució de casos d’assalt sexual infantil. Després va passar a servir a l’Oficina del Fiscal del Districte de San Francisco, on va perseguir delinqüents de crims greus. Posteriorment va liderar la Divisió de Famílies i Infants de l’Advocacia de la Ciutat de San Francisco.
Harris es va presentar a fiscal del districte de San Francisco el 2003. Va guanyar la cursa, convertint-se en la primera dona afroamericana i sud-asiàtica americana a Califòrnia en ocupar el càrrec. Set anys després, en el seu segon mandat com a fiscal del districte, va guanyar els mateixos superlatius quan va ser elegida fiscal general de Califòrnia.
El mandat de Harris com a fiscal del districte la va ajudar en la seva candidatura estatal per a fiscal general i, posteriorment, en la seva candidatura per al Senat, però part del seu historial ha estat controvertit.
Per exemple en la cursa presidencial del 2020, la decisió com a fiscal general d’amenaçar amb càrrecs penals els pares d’estudiants absentistes va ser criticada, ja que algunes jurisdiccions van enviar pares a la presó mentre aplicaven aquesta política. Harris ha dit que aquests empresonaments van ser “conseqüències no desitjades”.
Fiscal General de Califòrnia
El 2010, Harris va guanyar la cursa per a fiscal general de Califòrnia. Com a fiscal general, l’historial de Harris en justícia penal també va ser controvertit.
Mentre servia com a fiscal general a Califòrnia el 2014, Harris es va casar amb Doug Emhoff, un advocat a Los Angeles, en una petita cerimònia oficiada per la seva germana, Maya. Els dos fills d’Emhoff d’un matrimoni anterior — Ella i Cole — van donar a Harris el sobrenom “Momala.”
Senat dels Estats Units
El 2016, Harris es va presentar al Senat dels Estats Units amb el suport del llavors president Obama i del llavors vicepresident Biden. Amb la seva victòria es va convertir en la segona dona negra en tota la història en formar part del Senat.
Durant els anys al Senat, Harris va posar a prova els nominats i designats de Trump durant les audiències dels comitès. Harris, per exemple, va pressionar el llavors nominat al Tribunal Suprem dels Estats Units Brett M. Kavanaugh sobre si coneixia alguna llei que digués a un home què fer amb el seu cos, com ho fan les lleis d’avortament amb les dones, desconcertant-lo i fent que digués que no.
I el maig del 2019, el fiscal general William P. Barr va comparèixer davant el Comitè Judicial, i Harris va preguntar si Trump — o algú més a la Casa Blanca — havia suggerit mai que obrís una investigació sobre algú. Barr va vacil·lar i després va demanar que repetís la pregunta. Mentre buscava una resposta, Harris va comentar: “Sembla que recordaríeu una cosa així.”
Finalment, Barr va dir que no podia respondre la pregunta, i els demòcrates van aplaudir l’intercanvi considerant que revelava preocupacions ètiques potencials i el que consideraven la proximitat inapropiada de Barr amb la Casa Blanca.
Cursa presidencial del 2020
El 2019 Harris va anunciar la seva candidatura per a presidenta. I durant el primer debat de les primàries presidencials demòcrates, el moment destacat de Harris va arribar precisament quan va atacar Biden.
Harris, l’única candidata negra a l’escenari, va criticar Biden per uns comentaris que havia fet “dolorosos d’escoltar” sobre la segregació dels afroamericans. Harris es va retirar de la cursa presidencial el desembre del 2019.
Vicepresidència
A l’estiu del 2020, Biden va anunciar que l’havia seleccionada com a la seva companya de fórmula, complint la promesa de posar una dona a la papereta.
Quan Biden va confirmar la seva victòria el novembre del 2020, Harris es va convertir en la primera vicepresidenta electa en la història recent a pronunciar un discurs de victòria juntament amb el president electe. Vestida de blanc, en un tribut a les sufragistes, Harris va reconèixer que estava fent alguna cosa que ningú com ella havia fet mai.
La decisió del Tribunal Suprem el 2022 d’anul·lar el dret fonamental a l’avortament establert el 1973 a Roe v. Wade va ser un punt d’inflexió per a Harris. Havia estat la veu de l’administració en salut materna i després es va expandir encara més en drets reproductius. Harris ha parlat en termes molt més explícits sobre les restriccions a l’accés a l’avortament que Biden. I va fer història aquest any quan va visitar un centre de salut que proporciona avortaments —la primera vegada que un president o vicepresident americà ha visitat una instal·lació així mentre està en el càrrec.
