10.11.2020 - 01:50
|
Actualització: 10.11.2020 - 10:37
Mai cap dona no havia arribat a la vice-presidència dels Estats Units. Ni cap afroamericà. Ni cap asiàtic americà. Kamala Harris ha fet història, i quan fas història d’aquesta manera, gairebé sempre hi ha una aurèola que t’eleva per damunt de tu mateix. “Sóc la primera d’assolir aquest càrrec, però no seré l’última.” Potser és la frase que ha transcendit més del seu discurs de dissabte, com la part en què esmenta la seva mare, Shyamala Goplan, que “creia profundament en una Amèrica on un moment com aquest és possible”. “Penso en ella i en totes les generacions de dones –negres, asiàtiques, blanques, sud-americanes, nadiues americanes– que en el curs de la història de la nostra nació han preparat el camí per a aquest moment”, va dir.
Harris va ser molt celebrada quan el futur president dels Estats Units, Joe Biden, va triar-la per companya de candidatura, i ho ha estat ara encara més. Però l’avenç enorme que implica la seva victòria en termes d’igualtat i representació ha eclipsat, en bona part, les crítiques que ha rebut sovint pel seu passat com a fiscal general de Califòrnia i abans a San Francisco. El lema “she’s a cop” (‘és una policia’) ja l’hi van adreçar certs republicans per la fermesa, la contundència i l’habilitat amb què va interrogar Brett Kavanaugh, el candidat de Donald Trump per a jutge del Suprem acusat d’agressió sexual, en les sessions Comitè de Justícia del senat dels Estats Units. Però, des d’un altre angle, seguidors de l’ala progressista del seu propi partit també l’han etiquetada d’aquesta manera.
El fet cert és que l’historial de la futura vice-presidenta, que no ha estat especialment damunt la taula durant les eleccions, inclou dades tan sucoses com ara que el president Trump i la seva filla Ivanka van fer-li donacions d’un total de sis mil dòlars per a finançar la seva campanya per a ser elegida fiscal general de Califòrnia el 2011 i el 2013. O que va votar en contra d’ampliar el fons de diners públics destinats als recursos sanitaris per als avortaments. O que diversos col·lectius d’activistes afroamericans l’han acusada de ser poc dura contra la brutalitat i els excessos de la policia. Són tan sols tres exemples d’una llista més extensa de casos que, més directament o menys, més clars o més complexos, han anat farcint de matisos la coherència ideològica de la senadora. Us n’expliquem cinc dels més coneguts.
La lluita contra les faltes d’assistència a escola
Un dels punts més controvertits de la seva trajectòria com a fiscal de districte de San Francisco és la seva croada contra l’absència escolar en infants. “A parer meu –deia el 2010– un nen sense educació equival a un delicte, i per això vaig decidir que començaria a processar els pares per les faltes d’assistència a escola.” La mesura, segons la futura vice-presidenta, es prenia perquè això permetia detectar famílies amb risc d’exclusió social i posar-hi remei, a més d’evitar que els nens cometessin delictes més endavant. Les penes per als pares eren una multa de 2.500 dòlars o bé un any de presó. Però la manera com Harris va adreçar el problema va aixecar crítiques perquè perjudicava les famílies més vulnerables.
En un vídeo que va fer-se viral fa prop de dos anys, Harris es vantava que la seva estratègia havia funcionat i explicava que havia enviat fiscals d’homicidis a les reunions de pares amb els directors de les escoles. “Jo els deia, quan hi aneu feu cara de malvats”, explicava somrient a la conferència, cosa que motivava riallades entre el públic. “I així ho feien, i els pares es demanaven, qui és aquest de la mirada malvada? I el director de l’escola deia, bé, és algú que us ha enviat la malvada fiscal Kamala Harris perquè diu que us processarà si no solucionem aquest problema.”
Kamala Harris at an event hosted by the Commonwealth Club in 2010, explaining her decision as San Francisco DA to get tough on truancy.
Critics of truancy crackdowns say such efforts unfairly target poor parents and children without actually helping students. pic.twitter.com/GKkDpayxuv
— Walker Bragman (@WalkerBragman) January 28, 2019
Al mateix vídeo, de fet, explicava el cas d’una “mare soltera, sense llar, amb tres fills i dues feines” que “tan sols necessitava una mica d’ajuda”. Harris va obrir un procés penal contra la dona i, d’aquesta manera, deia, “tot posant aquest focus infraroig de seguretat pública sobre el fet que els seus fills no anaven a l’escola, vam esbrinar la situació, vam aconseguir que tingués accés als serveis que hi ha i, gràcies a aquest mecanisme, l’assistència dels fills a l’escola va millorar”. Segons l’ex-fiscal, en tan sols dos anys, aquesta iniciativa va reduir d’un 20% les faltes d’assistència entre els fills de famílies en aquesta mena de situacions.
Les deportacions de menors per faltes lleus
L’any 2008, també com a fiscal de districte de San Francisco, va promoure, juntament amb el batlle de la ciutat, Gavin Newsom, una iniciativa legal que forçava la policia de la ciutat a notificar al Servei de Control d’Immigració i Duanes (ICE) els delictes i faltes menors comesos per joves i menors sense documentació. Això, malgrat que la ciutat gaudia del rang de “ciutat santuari”, un privilegi de certes ciutats que Trump ha provat de revocar; aquest privilegi els permet de decidir fins a quin punt i de quina manera cooperen amb l’ICE i d’evitar precisament aquesta mena de situacions.
Més de cent joves van ser detinguts, deportats i separats de la família sota l’empara de la mesura, i això va ser un entrebanc per a Harris durant el principi de la seva candidatura a les primàries demòcrates, arran de les crítiques de grups de defensa dels drets dels immigrants. El portaveu de la candidata va explicar llavors a The Huffington Post que ara Harris creia que la mesura havia estat un error i que no hi donaria suport. La senadora va lamentar també que diversos menors fossin derivats a la custòdia de l’ICE fins i tot abans de ser jutjats i declarats culpables, i va dir que era una “conseqüència no intencionada” de la mesura i que ella no hi estava d’acord.
La mà d’obra de les presons saturades
El 2011, quan Harris ja era fiscal general de Califòrnia, el Tribunal Suprem nord-americà va resoldre que la quantitat de presos que hi havia a les presons de l’estat superaven tant la capacitat prevista i recomanada que això vulnerava la vuitena esmena de la constitució del país, que prohibeix les penes cruels i desmesurades. El jutge conservador Anthony M. Kennedy, per exemple, argumentava que les condicions hi eren tan precàries que la quota de suïcidis en presons de Califòrnia era un 80% més elevada que la mitjana dels Estats Units. Per a revertir la situació, el tribunal va donar dos anys a les autoritats californianes, entre les quals, Harris, perquè alliberessin 30.000 presos, amb possibilitat de demanar una pròrroga.
Aquesta ordre va anar seguida d’ordres semblants de jutges federals, i el novembre del 2014 la justícia va obligar l’estat de Califòrnia a aplicar un protocol nou per a alliberar més presos en llibertat condicional, tot assenyalant que l’estat no havia complert el dictamen del Suprem ni les altres sentències. Alguns dels presos que havien de ser alliberats segons aquest protocol treballaven a les presons com a bibliotecaris, conserges, jardiners, fent neteja i tasques similars amb sous baixos, i els advocats de Harris, inclosa en el procés d’enjudiciament en tant que fiscal general de l’estat, van argumentar que alliberar aquests presos abans d’hora implicaria perdre una font de treball important.
Això va aixecar molta polseguera, tanta que es va arrossegar fins a un debat a les primàries demòcrates, cinc anys més tard, quan la congressista Tulsi Gabbard li ho va retreure. Harris va negar a BuzzFeed News que estigués al corrent que la seva defensa faria servir aquest argument, i va dir que s’havia quedat “impactada” quan ho havia llegit a la premsa i que volia revisar si realment s’havia emprat.
Contra la marihuana
En la mateixa intervenció, també viral, en què Gabbard li adreçava aquesta crítica, li retreia també el seu paper en la persecució dels delictes no violents relacionats amb la marihuana i la seva posició contrària a legalitzar-la i a excloure-la de la llista de les substàncies més perilloses de la DEA, l’agència de control de drogues del govern nord-americà.
Referint-se a Harris, Gabbard deia: “Va empresonar més de quinze mil persones per delictes relatius a la marihuana i després va riure quan li van demanar si mai l’havia tastada.” I era cert, de fet. En una entrevista, la senadora va admetre que havia fumat cànnabis entre riallades i va negar que s’hagués oposat a la legalització de la marihuana. “La meva família és de Jamaica, fas broma?”, va dir. Aquesta afirmació, de fet, va fer que el seu pare, professor d’economia a la Universitat de Stanford, emetés un comunicat on deia: “Parlant per mi mateix i per la meva família directa jamaicana, volem desvincular-nos categòricament d’aquesta caricatura.”
A l’entrevista, la senadora també va lamentar que les tipificacions penals relatives a la marihuana haguessin tingut un impacte desproporcionat en les comunitats afroamericanes. Les estatístiques mostren que el seu equip quan era fiscal de districte a San Francisco va processar el 10% de la població afroamericana per delictes relacionats amb les drogues, i va processar cinquanta vegades més dones negres per aquesta mena de delictes que les processades en uns altres comtats de l’estat.
Expect the Trump campaign to play this video of Tulsi Gabbard vs Kamala Harris in the Democratic debates on repeat for the next 3 months.pic.twitter.com/alJIbEqMPT
— Sam Street (@samstreetwrites) August 11, 2020
La no-investigació de Steve Mnuchin
El secretari del Tresor dels Estats Units (un càrrec semblant a un ministre de finances europeu) en el govern de Donald Trump, Steve Mnuchin, va dirigir entre el 2009 i el 2015 el banc OneWest, en què, segons que assenyalava The Intercept, un informe confidencial del 2013, ja desclassificat, s’havien comès nombroses il·legalitats durant el mandat de Mnuchin. Aleshores, els dirigents de l’Oficina de Dret del Consumidor de la fiscalia general que dirigia Harris li van enviar un report extens en què relataven més de mil irregularitats comeses en moviments del banc, i van recomanar un model de denúncia que reclamava sancions milionàries contra l’entitat. Però Harris va decidir de no presentar càrrecs.
Tres anys més tard, Harris va rebre 2.000 dòlars de Mnuchin per a finançar la seva campanya electoral al senat; fou l’única candidata demòcrata que en va rebre una donació. I just després d’aquelles eleccions, l’ex-banquer va ser nomenat secretari en l’administració Trump.
