03.11.2024 - 07:50
|
Actualització: 03.11.2024 - 09:51
Les eleccions presidencials acaparen tots els titulars, com és inevitable, però dimarts els nord-americans també estan cridats a triar milers de càrrecs que definiran el rumb del país amb vista a legislatura entrant –incloent-hi 11 governadors i gairebé 6.000 legisladors estatals, com també els 435 membres de la cambra de representants i 34 dels 100 representants del senat dels Estats Units.
Segurament, cap d’aquestes votacions no serà més decisiva per al futur immediat de la política nord-americana que la que enfrontarà el moderat Jon Tester, l’actual senador demòcrata per l’estat de Montana, amb el seu contrincant republicà, Tim Sheehy.
Relíquia d’un país que ja no existeix
Tester és, en certa manera, una relíquia d’un país que ja no existeix. Elegit per primera vegada com a senador l’any 2006, en unes eleccions en què aconseguí derrotar un càrrec republicà electe, Tester ha aconseguit de mantenir-se com a representant de Montana al senat durant les darreres dues dècades, un període en què l’estat s’ha anat escorant progressivament cap al partit que avui encapçala Donald Trump. Avui dia, el senador és l’únic representant que queda del Partit Demòcrata de Montana tant a la cambra baixa com a la cambra alta del congrés dels Estats Units.
En els Estats Units de fa divuit anys, no era inusual que els electors, en l’argot del periodisme polític nord-americà, es “partissin la butlleta” i alternessin entre un partit i l’altre segons el càrrec pel qual haguessin de votar: per posar-ne un exemple, un votant que s’autoidentifiqués com a republicà votaria el candidat republicà a les eleccions presidencials, però podria decantar-se pel candidat demòcrata en el cas de les eleccions a la cambra de representants o el senat.
El carisma i la trajectòria de cada candidat exercia un rol crucial en aquests casos de lleialtat dividida, i Tester –un granger d’aire afable que ha viscut a Montana tota la vida– resultava particularment difícil de caricaturitzar com a membre de l’elit demòcrata de Washington. Com a senador, Tester s’ha distingit a Washington per la defensa del sector primari, i la seva campanya de re-elecció ha posat l’èmfasi en el seu pedigrí rural –començant pels tres dits que li falten a la mà esquerra que perdé de nen en un accident a la granja amb una trituradora de carn.
When I was a kid, I lost three fingers grinding meat in our butcher shop. Don’t worry, we cut the rough parts out of the story — for the most part.
P.S. Sharla and I still use that same meat grinder today. #mtpol #mtsen pic.twitter.com/guqYElWrKX
— Jon Tester (@jontester) July 10, 2018
Però en una època marcada per la polarització política, en què els mitjans de comunicació locals tenen menys poder que mai als Estats Units i les eleccions regionals s’interpreten com més va més a través del prisma de la política nacional, els votants disposats a alternar entre demòcrates i republicans en una mateixa butlleta són una espècie en extinció. Sheehy, l’oponent republicà de Tester, n’és tot el contrari: jove, inexperimentat, majoritàriament desconegut a l’estat i resident de Montana d’ençà de fa tan sols una dècada. Res d’això no sembla important: Sheehy té el suport de Trump en un estat en què l’ex-president nord-americà ha guanyat per majoria absoluta sempre que s’hi ha presentat, i que tornarà a guanyar sense dificultats enguany; Tester, no.
El demòcrata que no vol fer costat a la candidata demòcrata
Aquesta hegemonia dels republicans a Montana, i més concretament del trumpisme, ajuda a entendre per què Tester ha pres la decisió inusual de no fer costat a la candidatura de Kamala Harris –és a dir, la candidata del seu partit– com a presidenta dels Estats Units. Harris, conscient que podria enfonsar les possibilitats de re-elecció de Tester si s’hi associés, ha reciprocat el favor, i ni l’un ni l’altre han tingut cap mena de contacte públic durant la campanya.
Montana, un estat de l’extensió del Japó, però amb una població semblant a la del Vallès Occidental, difícilment pot considerar-se el centre de gravetat de la política nord-americana. Tanmateix, per secundari que pugui semblar, el destí electoral de Tester podria acabar dictant el ritme d’un hipotètic govern de Harris o Trump a Washington.
A efectes pràctics, el senat dels Estats Units està dividit, ara com ara, a favor dels demòcrates per un marge de 51 escons a 49, cosa que significa que els republicans tan sols necessitarien guanyar dos representants als demòcrates per a recuperar el control de la cambra alta (encara que el partit de Kamala Harris mantingui la resta dels seus escons al senat). A excepció d’un gir de guió inexplicable, els republicans recuperaran l’escó a Virgínia Occidental que fins ara ocupava Joe Manchin, un senador conservador que es desvinculà del grup demòcrata enguany. Amb la victòria a Virgínia Occidental pendent únicament de les formalitats del procés electoral, els republicans veuen en l’escó de Tester l’oportunitat més factible d’arrabassar el senat als demòcrates, cosa que els concediria el poder d’aturar moltes de les iniciatives legislatives d’un hipotètic govern de Kamala Harris.
Aquest càlcul ajuda a entendre, de retruc, la quantitat astronòmica de recursos que tant republicans com demòcrates han destinat a una campanya en un estat tan allunyat –literalment i metafòrica– dels grans centres de poder dels Estats Units: ni més ni menys que 250 milions de dòlars, segons algunes estimacions, més del doble que no en les darreres eleccions. La de Montana és la campanya electoral més cara de la història dels Estats Units per a l’elector, i una de les tres a les quals s’han destinat més recursos en aquestes eleccions.
Sheehy, ara com ara, és el favorit en els sondatges, tot i que per un marge estret. Tanmateix, aquestes setmanes el candidat republicà s’ha vist emmirallat en un seguit de controvèrsies que n’han deixat tocada la reputació, des d’haver estat enxampat fent servir un terme racista per als amerindis fins a haver mentit sobre l’origen de la ferida de bala que té al braç: originalment assegurà que se l’havia fet com a soldat de l’exèrcit dels Estats Units a l’Afganistan, però més tard transcendí que havia confessat a les autoritats que provenia d’un accident domèstic. El cas ha estat l’objecte de la darrera ronda d’anuncis electorals dels demòcrates, que continuen amb un ull posat a Montana –i l’altre a Washington, per descomptat.
