The Washington Post · Victoria Bisset

La vice-presidenta Kamala Harris pot vantar-se d’haver aconseguit, aquestes darreres hores, un augment enorme en les donacions arran de la decisió sorprenent del president Biden de retirar-se de la cursa presidencial. Però, en el passat, no tothom qui va donar diners a la vice-presidenta era un demòcrata de pedra picada. Entre els donants més inesperats de Harris destaca, en particular, un nom: Donald Trump.

Els registres financers de la campanya mostren que Trump, abans d’entrar en política, va donar 6.000 dòlars a les campanyes de reelecció de Kamala Harris com a fiscal general de Califòrnia.

Aquesta suma inclou una donació de 5.000 dòlars a la campanya de Harris el setembre del 2011 i una altra de 1.000 dòlars el febrer del 2013. La seva filla, Ivanka Trump, per la seva banda, va donar a la campanya de Harris 2.000 dòlars el 2014.

“Va ser una inversió intel·ligent”, va escriure a les xarxes socials el representant demòcrata Jared Moskowitz sobre la donació de Trump.

The Washington Post va informar sobre les donacions de Trump l’agost del 2020, quan Harris era la companya de fórmula del candidat presidencial demòcrata d’aleshores, Joe Biden.

Harris, amb el suport de Biden, s’ha perfilat ara com la candidata probable del Partit Demòcrata per a enfrontar-se a Trump en les eleccions del 5 de novembre.

“Quan Trump va estendre aquest xec per a la reelecció de Kamala Harris el 2011, m’imagino que no creia que ella el cobraria el 2024!”, va ironitzar a X l’ex-cap del Comitè Nacional Republicà, Michael Steele, un crític aferrissat de Trump que va fer costat a Biden el 2020.

“En aquell moment, ara fa uns quinze anys, el president Trump era un home de negocis que sabia com aprofitar-se del sistema i de polítics corruptes com ara Kamala Harris”, explica el portaveu de la campanya de Trump, Steven Cheung. “Ara acabarà la feina i defenestrarà tots aquests polítics corruptes dels seus càrrecs”, afegeix.

Harris va ser fiscal general de Califòrnia del 2011 al 2016, quan va ser elegida representant estatal al Senat dels Estats Units. Harris va dir que havia donat l’import de les donacions de Trump a caritat el 2015, l’any en què Trump va encetar la campanya per a la presidència.

Anys enrere, Harris havia negat que les donacions de Trump anessin relacionades amb els problemes legals de la Universitat Trump, que va tancar el 2011 després de múltiples investigacions i queixes dels estudiants.

Quan Trump va fer les donacions a Harris, la Universitat Trump ja havia tancat i s’enfrontava a una demanda col·lectiva d’ex-alumnes a Califòrnia, on Harris era fiscal, com també a una investigació separada dirigida pel fiscal general de Nova York. Mentre Harris va ser fiscal general a Califòrnia, la seva oficina no va prendre cap mesura contra la Universitat Trump.

Harris no va sol·licitar en cap cas les donacions de Trump, segons que digué la campanya de Biden per mitjà d’un portaveu el 2020. Alhora, afegí que no les donacions van tenir cap efecte sobre com l’oficina de Harris va gestionar les acusacions contra la Universitat Trump.

En aquella època, no era inusual que Trump donés diners a candidats demòcrates. Com a home de negocis a Nova York, Trump donà diners als dos senadors demòcrates als quals més tard s’enfrontà a les eleccions presidencials: Hillary Clinton (Nova York) i Joe Biden (Delaware). Trump va fer donacions a la campanya senatorial de Biden el 2001 i a la de Clinton unes quantes vegades, la darrera de les quals, l’any 2006. Però, a partir del 2010, Trump va començar a donar gairebé exclusivament a candidats republicans.

En el passat, Trump ha dit que considerava la contribució a Harris com un favor a Eric Schneiderman, aleshores fiscal general de Nova York. En una declaració jurada l’any 2013, Trump va dir que una figura política pròxima a Schneiderman havia demanat a la seva filla Ivanka “si podia fer una contribució a un esdeveniment de recaptació de fons patrocinat per Schneiderman en honors de la fiscal general de Califòrnia, Kamala Harris”.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb