The Washington Post · Matt Viser

A dalt l’escenari es van poder veure cops de maluc. La llista de reproducció incloïa “Girls in the Hood”, “Mamushi”, “Savage” i “Body”. El candidat va fer referència al raper Quavo.

No era un míting de Joe Biden.

Segurament no hi ha hagut cap indici tan clar de la transició dels demòcrates com el primer acte electoral de Kamala Harris, a Atlanta, en què 10.000 persones van ballar al so de la rapera Megan Thee Stallion abans que la vice-presidenta pugés a l’escenari a fer un míting de campanya. Biden va pronosticar aquesta mena de canvi fa quatre anys, quan va parlar de fer de pont cap a una nova generació. Però aquesta transformació no s’havia fet sentir fins les dues darreres setmanes, quan va haver cedit oficialment el control del partit.

A Atlanta, el testimoni va passar a Kamala Harris. Ara els demòcrates són el seu partit. La campanya és la seva campanya. Fins i tot la llista de reproducció dels actes de campanya és la seva.

De fet, el nom de Joe Biden ni tan sols es va arribar a esmentar.

En general, els treballadors de campanya que organitzen els actes de Harris són els mateixos que s’encarreguen dels de Biden. Però el perfil del públic interessat a assistir als actes de Harris –i els músics disposats a actuar-hi– són molt diferents.

Els treballadors de la campanya diuen que encara pensen com se singularitzaran els actes de Harris, i que estan decidits no tan sols a fer mítings a gran escala, sinó també a fer aparèixer la candidata en escenaris més petits. Aquests dies vinents, Harris triarà el seu company de candidatura i emprendrà una ronda per set estats on, probablement, hi haurà actes de tota mena.

Harris prova ara d’aprofitar l’onada d’entusiasme dins el partit per fer una demostració de força en el llançament de la campanya. Ara com ara, el seu públic ha mostrat ser força més entusiasta que no el de Biden, amb més multituds i més enèrgiques.

Biden domina els espais reduïts, però no ha estat mai un polític capaç d’omplir grans estadis. Omplir el gimnàs d’una escola mitjana, com va fer el mes passat, era motiu per a presumir: per a ell, l’èxit es mesura en la quantitat de gent que s’acosta a parlar-li després d’un acte, més que no pas en la quantitat de gent que hi assisteix.

Però Harris –si més no, en les primeres setmanes– ha aconseguit d’atreure l’energia i l’entusiasme atrets per Obama i Trump, respectivament, el 2008 i el 2016.

Si bé els demòcrates fa temps que mantenen vincles estrets amb la indústria de l’entreteniment, l’octogenari Biden –que ha estat polític durant mig segle i rarament fa mencions a la cultura pop– no es pot pas dir que hagi estat una font d’inspiració per a actors o cantants de renom. La possessió més preuada del president és un cotxe fabricat el 1967 (un Corvette Stingray), i el seu film preferit és del 1981 (Carros de foc).

En els discursos, Biden cita sovint Abraham Lincoln i poetes irlandesos. Harris, en canvi, sol preferir artistes de hip-hop.

Al míting d’Atlanta, Harris va fer befa de les posicions polítiques de Trump, va qualificar d’estranyes algunes de les seves propostes i del seu company de candidatura i va mofar-se del seu rival perquè no ha volgut un segon debat. Biden també esmentava sovint Trump, però Harris sembla xalar més a l’hora de fer-ne befa.

“Donald, espero que reconsideris això de no voler fer un debat amb mi”, va dir, tot mirant a càmera. “Perquè, com se sol dir: ‘Si m’has de dir res, digues-m’ho a la cara’.”

Harris també va repetir una frase que ja s’ha fet emblemàtica en el seu breu període de candidata, i que al·ludeix al període en què va ser fiscal criminal a Califòrnia. “Escolteu això que us dic –va dir, fent una pausa–: Sé bé qui és Donald Trump.”

Amb Harris sembla haver-hi una sensació d’entusiasme que no solien desprendre els aplaudiments continguts dels actes de campanya de Biden. A Atlanta, quan Harris va fer referència als problemes legals de Trump, la multitud va respondre-li amb crits de: “Tanca’l a presó! Tanca’l a presó!”

Com a candidat, Biden havia reconegut la seva manca d’atractiu. “Que no és anodí tenir un president conegut per dur ulleres de sol Ray-Ban i menjar gelat?”, va ironitzar el mes passat durant un acte a Pennsilvània, en plena lluita a contracorrent per a fer revifar la seva campanya de reelecció. Dues setmanes després, el president havia abandonat la cursa electoral. Ara, confia a impulsar a la victòria una vice-presidenta coneguda per moltes coses –excepte ser ensopida.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb