Kafka a la ZAL de la Punta de València

Els afectats per les expropiacions del barri de la Punta de València, que es feren fa més de trenta anys, estan decebuts i indignats per la sentència del Tribunal Suprem espanyol que dóna via lliure a l’ajuntament i al port per a emprar els terrenys que van ser casa seua. La batllessa de la ciutat, María José Català, i la presidenta de l’Autoritat Portuària, Mar Chao, van rebre la sentència de dijous com un magnífic regal de Falles. Aquesta resolució de l’alt tribunal espanyol anul·la la del Tribunal Superior de Justícia valencià que el 2022 donava la raó als veïns respecte de les intencions del Consell de continuar actuant sobre els terrenys.

Reunits en l’Associació de Veïns de la Punta – la Unificadora, van recórrer contra una resolució del Consell del Botànic, del 2018, concretament de la Conselleria d’Obres Públiques i Vertebració del Territori, que aprovava definitivament el pla especial de la Zona d’Activitats Logístiques, la ZAL. És a dir, el Consell de Ximo Puig acabava la feina bruta començada pel Partit Popular de Rita Barberà, Eduardo Zaplana i Francisco Camps, que havien desnonat les famílies que vivien en aquesta pedania. L’objectiu era alliberar uns terrenys d’horta, al sud-est de la ciutat, amb cases i alqueries més que centenàries, que l’Autoritat Portuària de València deia que necessitava per a continuar l’expansió.

Irreversible, segons el Suprem

El fet és que les excavadores van entrar al barri l’any 2003 i encara no s’hi fa cap activitat logística, però sí que s’ha intervingut sobre el terreny que era horta productiva. S’hi han fet vials, s’hi han col·locat unes vies de tren que, de moment, no tenen cap mena de trànsit, i s’hi ha instal·lat enllumenat. També hi ha una substació elèctrica.

Aquestes intervencions són la clau de volta de la sentència que, a parer de Mireia Vidal, la coordinadora de la Unificadora, permeten al ponent Carlos Lesmes, de la sala contenciosa administrativa del Suprem, de dictar la sentència que assumeix la política de fets consumats. “Dóna carta blanca perquè qualsevol persona o institució puguen fer obres il·legals en paratges emparats. Encara que el projecte siga il·legal, si ja s’ha intervingut damunt el territori, com que no es pot revertir, es dóna la raó a qui ha comès la infracció.”

Això, segons la portaveu dels veïns, és kafkià perquè les intervencions i les obres s’hi han fet malgrat que ells en van demanar la paralització cautelar. “Nosaltres hem demanat l’aturada de les obres en moltíssimes ocasions, i cap jutjat no ho ha considerat convenient al·legant que era un tema judicialitzat. Deien que fins que no hi haguera sentència no s’hi podien pronunciar, però és aquesta execució de les obres que fa que en la sentència del Suprem es diga que com que està urbanitzat ja no es pot revertir. Ara els donen la raó perquè les obres són fetes. Això ho podríem qualificar de xicoteta estafa del sistema legislatiu que tenim i d’actuació maliciosa”, diu. Vidal es refereix a la pàgina 33 de la sentència on es dóna la raó als veïns i la seua argumentació, però després fa un tomb per a dir que és irreversible i dóna la raó a l’administració.

Antonio Montiel, advocat de la Plataforma Ciutat-Port i de Per l’Horta, que també va recórrer contra la resolució del Consell del 2018, analitza la sentència en la mateixa línia: “Lamentem que el Tribunal Suprem avale la tesi que la situació actual de semiurbanització imposa admetre els fets consumats encara que les obres s’hagen fet incomplint el pla general que continuava classificant el sòl de no urbanitzable i d’especial protecció agrícola.” Montiel diu que aquesta línia jurídica és molt perillosa.

Els veïns encara han d’estudiar quines accions emprendran, però es refermen en el compromís d’arribar fins al final. “Queda el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Justícia”, diu Vidal.

Una herència del PP que ha travessat tota la legislatura botànica

El Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del 2022 arran d’un recurs presentat per Ximo Puig perquè tombava un decret del seu govern. Quan el van aprovar fou amb la boca petita i quasi per la porta de darrere, perquè els terrenys de la ZAL eren una herència dels governs del PP. Es tractava de considerar amortitzat el sòl i donar-hi una utilitat industrial. També fets consumats, perquè, deien, les cases ja no hi eren, i era molt complicat de revertir la destrossa.

Els veïns sempre s’hi van negar i, arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia Valencià que els donava la raó, van demanar a Ximo Puig de treballar perquè sí que fos possible de revertir-ho i tornar a dedicar els terrenys a horta productiva. El col·lectiu Per l’Horta també va demanar per escrit a l’Ajuntament de València, en mans de Compromís, que paralitzàs qualsevol actuació que afectàs la ZAL. Però no va ser així i el Consell hi va recórrer.

200 alqueries assolades en 73 hectàrees d’horta

Els fets de la Punta, l’expropiació forçosa de tota la pedania, van ser una de les actuacions més polèmiques del mandat de Rita Barberà. Tot i que les excavadores hi van entrar el 2003, la sentència de mort la tenien signada d’ençà del 1994. La destrucció de l’ecosistema humà i ambiental de la Punta va ser estudiada a fons per experts en geografia humana i, fins i tot, per Amnistia Internacional, que va qualificar de deportació l’expulsió dels habitants d’aquell enclavament amb coacció, amb ús de la força i destruint cases i conreus.

Mireia Vidal, que ara lidera els veïns de la Unificadora, tenia tretze anys quan les màquines van entrar a sa casa. Sa mare, Carmen González, era una de les dirigents veïnals que més van fer per a evitar-ho. De fet, poc abans que destruïssen sa casa, havia aconseguit una resolució judicial per a impedir-ho. Ningú no en va fer cas, d’aquell paper. Carmen ja va faltar, com molts altres propietaris i habitants de les alqueries assolades, i ara són els descendents que continuen la batalla legal de la restitució. “S’han vulnerat els nostres drets. Parlem d’un pla il·legal. La sentència diu que les obres són il·legals, però així i tot dóna la raó a l’ajuntament”, diu.

L’ampliació del port de València

L’alegria de la batllessa de València, María José Català, i de la presidenta de l’Autoritat Portuària per la sentència no s’han de deslligar de les notícies judicials que tenen a veure amb l’ampliació del port. La darrera és de la setmana passada, quan el Tribunal Superior de Justícia valencià va rebutjar la petició de Per l’Horta de suspendre cautelarment la contractació de les obres de l’ampliació. Poques setmanes abans, el ministre espanyol de Foment, Óscar Puente, havia brindat amb cava amb la batllessa i el president de la Generalitat perquè l’executiu aprovava el projecte.

“L’ampliació del port ha estat aprovada prèviament. Potser tenien alguna informació privilegiada, perquè han anat traient notícies tant de la urbanització de la ZAL com de l’ampliació, i s’ha vist que tant les autoritats com la direcció del port tenien carta blanca per a executar l’ampliació”, diu Mireia Vidal.