31.08.2016 - 14:01
|
Actualització: 31.08.2016 - 16:59
El vice-president primer de la mesa del parlament, Lluís Maria Corominas, i les secretàries primera i quarta, Anna Simó i Ramona Barrufet, remetran demà al Tribunal Constitucional espanyol (TC) els seus informes jurídics individuals arran dels requeriments que van rebre per haver permès el debat de conclusions de la comissió del procés constituent.
Tots tres, membres de JxSí, al·legaran quatre coses: no es pot ‘coartar’ el debat parlamentari, van complir el reglament de la cambra, el ple és l’òrgan sobirà del parlament i que haguessin fet igual que va fer la presidenta de la mesa, Carme Forcadell. A més, han anunciat que si el tribunal ‘continuava el discurs jurídico-polític que li marcava’ el govern espanyol, recorrerien al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg. ‘Si és necessari, recorrerem a instàncies superiors’, ha dit Corominas.
En una conferència de premsa avui al parlament, els tres diputats han volgut remarcar de bon inici que compareixien com a membres de la mesa, que donaven suport a la presidenta Forcadell tot i que la resposta fos diferent perquè el requeriment també ho era, i respectaven, però discrepaven, de l’informe remès al TC per un altre membre de l’òrgan, José María Espejo Saavedra (Ciutadans), que fa ‘seguidisme’ de les tesis del govern espanyol i de l’incident d’execució de sentència obert pel tribunal.
En tot cas, l’informe, de 17 pàgines que demà es farà públic, data límit per presentar-lo per Corominas i Barrufet, assegura que els tres diputats s’han trobat en una situació ‘d’inseguretat jurídica’ i ‘d’incertesa’, atès que la interlocutòria del TC del juliol i els requeriments enviats als membres de la mesa eren molt poc ‘concrets’, han dit, per la qual cosa hi demanaven un ‘aclariment’.
Així, consideren que el TC no pot ‘posar límits’ al debat parlamentari i han recordat que les comissions d’estudi podien tractar qualsevol qüestió. De fet, també recorden que al debat al ple sobre les conclusions hi van participar tots els grups polítics, fins i tot els que s’hi oposaven, malgrat que finalment Ciutadans i PP no hi van votar.
En tot cas, els tres grans fonaments de l’argumentari de Corominas, Simó i Barrufet es basen en la defensa del parlament, de la llibertat d’expressió i de representació i en la possibilitat d’acudir al TEDH. Així, consideren que hi ha d’haver una separació clara de poders i que el TC no pot prohibir que es tractin qüestions que superen la constitució. De fet, Corominas s’ha queixat que el tribunal obligaria la mesa a fer un ‘control previ de constitucionalitat’ de totes les iniciatives parlamentàries, cosa que no era la seva funció. ‘Seria absurd que el parlament no pogués debatre’, ha dit el vice-president.
D’una altra banda, Corominas i Simó també han recordat que el requeriment per l’incident d’execució de sentència era una nova potestat del TC aprovada arran de la reforma de la llei que regulava aquest tribunal feta l’any passat de forma ‘exprés’ pel PP i sense el vist-i-plau del Consell d’Estat, reforma que és recorreguda al TC mateix per la Generalitat i el govern basc, i que encara és pendent de sentència. Per això, consideren ‘increïble’ que es pugui obrir la via penal contra Forcadell emparant-se en una norma recorreguda. ‘No ho entenem ni en termes polítics ni jurídics’, ha dit Corominas.
Demà es reunirà la mesa per tractar per primera vegada aquesta qüestió i decidirà si enviarà al·legacions com a cambra legislativa al requeriment del TC.
