28.08.2017 - 18:44
|
Actualització: 28.08.2017 - 20:24
Els grups parlamentaris de JxSí, CSQP i la CUP conclouen que l’anomenada ‘operació Catalunya’ va ser una guerra bruta organitzada des del Ministeri d’Interior espanyol i amb la col·laboració de diversos organismes de l’estat per tal de perseguir deliberadament polítics independentistes catalans, desprestigiar-los i modificar el comportament electoral dels ciutadans. Tots tres grups demanen que s’investigui més a fons aquest ‘GAL mediàtic’, policíac i judicial i es demanin responsabilitats polítiques al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, la vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría i més alts càrrecs.
La comissió d’investigació del parlament s’ha tancat avui i els grups hi han presentat les conclusions, a les quals ha tingut accés l’ACN. Demà es votaran per elevar un dictamen al ple de la cambra. Ciutadans, PSC i PP no han presentat conclusions perquè van abandonar la comissió abans d’acabar. Els altres tres grups els han recriminat aquesta posició, com també el blocatge en la comissió idèntica del congrés espanyol.
Igualment, també es queixen de la incompareixença de la majoria de citats, tant del govern espanyol, com policies o periodistes, i demanen a la mesa del parlament que porti el cas a la fiscalia per un delicte de desobediència. En els escrits, d’una quinzena de pàgines, els tres grups arriben pràcticament a les mateixes conclusions. Consideren que les investigacions policíaques contra polítics independentistes van començar amb el dinar de la Camarga el juliol del 2010 i es van confirmar amb la publicació el juny del 2016 de dues converses de l’octubre del 2014 entre el ministre d’Interior espanyol d’aleshores, Jorge Fernández Díaz, i l’ex-director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso.
Conclouen que les ‘clavegueres de l’estat’ van actuar dirigides per Fernández Díaz, amb la col·laboració o connivència de Rajoy, Sáenz de Santamaría i el cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas. L’operació la va executar una desena de comissaris i alts càrrecs de la policia espanyola, amb la col·laboració de periodistes afins i detectius privats. Més endavant, van comptar amb la connivència de fiscals i jutges, segons els grups parlamentaris, que no han investigat les males pràctiques policíaques.
En aquest sentit, JxSí considera que es va obrir una causa general contra l’independentisme per perseguir pràctiques, no persones, la qual tenia com a objectiu no pas posar fi a la corrupció política, sinó un interès estrictament partidista. De fet, els grups recorden que algunes informacions es van guardar fins que l’independentisme no va començar a fer grans mobilitzacions. Segons el document, la policia espanyola no ha depurat elements franquistes; la CUP considera que l’actuació de l’estat espanyol demostra que no hi ha separació de poders.
Entre les víctimes de la guerra bruta, es considera que hi ha Xavier Trias, Artur Mas i Oriol Junqueras, a més de Pablo Iglesias. Els grups conclouen que els organitzadors de la ‘conxorxa’ poden haver incorregut en múltiples delictes, com ara malversació de fons públics per l’ús fraudulent de fons reservats, manipulació electoral, falsedat documental, prevaricació, abús de poder, difamació i calúmnies.