29.05.2018 - 01:50
|
Actualització: 29.05.2018 - 09:42
Junts per Catalunya i el PNB van viure una situació de tensió a començament d’any, quan feia poques setmanes de les eleccions del 21-D i uns mesos abans de l’aprovació del pressupost per part del PNB. Feia pocs dies de les eleccions, en què JxCat es va imposar contra pronòstic com a força independentista més votada, quan el lehendakari, Íñigo Urkullu, va declarar que ‘no es podia pensar a dirigir un país de manera telemàtica’. El mes de gener els trenta-quatre diputats de JxCat signaven una carta privada adreçada a l’executiva del PNB per expressar ‘el malestar per les recurrents declaracions des de la vostra formació política i fins i tot des de la lehendakaritza, posant en dubte la legitimitat del govern de la Generalitat de Catalunya’.
Així consta en la carta a què ha tingut accés el diari Gara. Fonts de JxCat han confirmat a VilaWeb que, efectivament, van enviar aquesta carta en què es demanava a l’Euzkadi Buru Batzar del PNB ‘respecte pels drets dels nostres diputats i diputades’ i compromís ‘amb l’acceptació d’uns resultats que ordenen la restitució de les nostres institucions, amb el president Puigdemont al capdavant’.
I, apel·lant a ‘la defensa compartida dels principis democràtics essencials’, JxCat deixava clar que ‘cap democràcia no entendria que en una situació de repressió política pugui ajudar directament o indirecta aquells que han fet de la violència, la repressió i la negació del diàleg, la seva bandera, posant la unitat d’Espanya per damunt dels drets democràtics’.
Aquesta carta va tenir una resposta seca i tibant per part del president de l’EBB del PNB, Andoni Ortuzar, que va dir: ‘Per les històriques relacions d’amistat que uneixen el PNB i a mi mateix amb Catalunya i el nacionalisme català, prefereixo donar per no rebuda la carta que em vau enviar i així no haver de respondre. Quan vulgueu i per al que vulgueu, sempre estarem disposats a trobar-nos bé en terres catalanes o en terra basca.’
A final d’abril, Ortuzar mateix va fer un discurs apassionat en el darrer Aberri Eguna, en què va dir que, ‘per una qüestió de principis, amb el 155 no hi juguem’, perquè el veia també com un atac al País Basc. I el PNB va expressar el compromís de no aprovar el pressupost de Rajoy si es mantenia vigent el 155. Fins que la setmana passada se’n va desdir i va permetre que els comptes tiressin endavant.
Heus ací la carta enviada per Junts per Catalunya al PNB el gener proppassat:
«Benvolgudes companyes i companys,
Ens adrecem a vosaltres de manera privada i en tant que membres de l’EBB del Partit Nacionalista Basc. Un partit que ha estat, és i ha de ser, una referència nacional i internacional en la defensa dels drets nacionals.
La vostra història, com la nostra, és plena d’experiències polítiques d’èxit, però és plena, també, d’experiències de dolor, persecució i exili per part de l’estat espanyol. Malauradament, i com sabeu, en ple s. XXI ens toca viure una d’aquestes experiències de persecució, presó i exili. El president Carles Puigdemont, juntament amb els consellers Puig, Comín, Serret i Ponsatí, viuen exiliats a Brussel·les; mentre que els consellers Forn, Turull, Rull, Romeva, Bassa, Borràs i Junqueras han patit o pateixen presó.
Tots són víctimes de la repressió de l’estat espanyol, pel fet de ser fidels al mandat democràtic expressat a les urnes pel poble de Catalunya el 27 de setembre de 2015, i per haver fet efectiu el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017.
Nosaltres, diputades i diputats de Junts per Catalunya, us adrecem aquesta carta per expressar-vos la nostra profunda sorpresa i malestar per les recurrents declaracions des de la vostra formació política i fins i tot des de la lehendakaritza, posant en dubte la legitimitat del govern de la Generalitat de Catalunya, com també les decisions i estratègies previstes per a continuar essent fidels al mandat reiterat a les urnes el proppassat 21 de desembre.
En una situació política i social enormement complicada, en què hi ha molt patiment i dolor personals, hem revalidat la confiança de la societat catalana i liderem el bloc independentista que suma majoria absoluta amb setanta escons al Parlament de Catalunya.
Per tot això, us demanem respecte pels drets dels nostres diputats i diputades, i que respecteu la decisió dels nostres conciutadans compromesos amb la lliure autodeterminació del Poble de Catalunya.
Us demanem, en definitiva, que us comprometeu amb la democràcia i amb l’acceptació d’uns resultats que ordenen la restitució de les nostres institucions, amb el president Puigdemont al capdavant.
Us ho demanem des de la defensa compatida dels principis democràtics essencials, i us ho demanem, també, perquè estem convençuts que cap democràcia –ni a Euskadi, ni a Catalunya ni enlloc del món– no entendria que en una situació de repressió política es pugui ajudar directament o indirectament aquells que han fet de la violència, la repressió, i la negació del diàleg la seva bandera, posant la unitat d’Espanya per damunt dels drets democràtics.
Lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya és lluitar també per la democràcia i els drets nacionals d’Euskadi. No fer-ho, ens allunya d’aquest horitzó de llibertat nacional pel qual foren creades les nostres respectives formacions polítiques.
Finalment, us convidem a visitar-nos al Parlament de Catalunya, on podem debatre i dialogar, des del respecte i l’entesa mútua, sobre els nostres respectius projectes nacionals.
Us saludem, amb el respecte i complicitat que us mereixeu, les 34 diputades i diputats de Junts per Catalunya.»
I ací la resposta d’Ortuzar, adreçada a Elsa Artadi. És del 2 de febrer:
«Benvolguda Elsa: Per les històriques relacions d’amistat que uneixen el PNB i a mi mateix amb Catalunya i el nacionalisme català, prefereixo donar per no rebuda la carta que em vau enviar i així no haver de respondre. Quan vulgueu i per al que vulgueu, sempre estarem disposats a trobar-nos bé en terres catalanes o en terra basca.»
