JxCat proposa de crear una comissió d’investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils

JxCat ha remès a diversos grups del parlament l’esborrany d’una proposta de resolució en què es demana de crear una comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. L’escrit va dirigit a ERC, Catalunya en Comú i la CUP i pretén d’analitzar i investigar dels fets del 17 i el 18 d’agost de 2017 a Catalunya i les causes, antecedents, implicacions, perpetració i conseqüències.

El text de JxCat recorda els quinze morts i més de cent ferits de l’atropellament de la Rambla de Barcelona reivindicat per l’autoanomenat Estat Islàmic. Segons que indiquen fins ara les investigacions, fou liderat per l’ex-imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty.

La formació considera que l’atemptat forma part d’un conjunt de fets ocorreguts ‘abans i després’ dels atacs: ‘abans’, l’explosió d’una casa a Alcanar (Montsià) en què van morir dues persones i es van trobar més de 100 bombones de butà i restes d’algun tipus d’explosiu, presumptament.

Els fets de ‘després’ són la mort d’una dona a Cambrils (Baix Camp) després d’haver estat atropellada per un cotxe que escapava dels Mossos. Els cinc ocupants del vehicle, que duien ganivets, una destral i cinturons amb explosius falsos, van morir en un tiroteig posterior amb la policia catalana. També després, el 21 d’agost a Subirats (Alt Penedès) els Mossos van abatre el presumpte autor material de l’atemptat de Barcelona, Younes Abouyaaqoub, que també portava un fals cinturó d’explosius.

Cossos de seguretat i intel·ligència
JxCat al·lega que s’ha de crear aquesta comissió per la polèmica que es va generar sobre l’autoria dels atemptats, les diferents línies d’investigació i la participació dels cossos de seguretat i d’intel·ligència de l’estat espanyol. Recorden que va haver-hi ‘versions contraposades que no han permès de tenir fins ara la certesa dels fets’ i per això impulsen ara aquesta iniciativa.

Després dels atemptats, es va saber d’un avís de la intel·ligència de la CIA als Mossos d’Esquadra sobre el risc d’atemptat terrorista a la capital catalana, fet que va ser desmentit pel conseller d’Interior, Joaquim Forn. La segona polèmica es va generar arran de les informacions que asseguraven que el CNI havia mantingut contacte amb l’imam de Ripoll mentre era reclús a la presó de Castelló per narcotràfic el 2014, quan fou posat en llibertat.

Junts per Catalunya també sol·licita una anàlisi dels mecanismes institucionals de resposta als atemptats analitzant les polítiques comunicatives externes (opinió pública) i les internes (les dutes a terme pels diferents cossos de seguretat).

També demana la descripció i documentació dels atemptats i dels antecedents que els van generar o van possibilitar i una anàlisi sobre la participació, preparació i implicacions en la configuració.

Exigeix que s’aportin els danys i conseqüències sobre les persones i els béns, una anàlisi de responsabilitats, una del context geopolític internacional i les ‘lògiques de guerra global’, i una del sistema socioeducatiu en els autors de l’atemptat i el seu entorn.

Finalment, inclouen a la petició la possibilitat que la comissió pugui incorporar un nombre d’especialistes no superior al dels diputats que en prenguin part.

JxCat en té prou amb els seus 34 diputats per dur-la al ple, però cerca el suport d’altres forces per presentar-la de forma conjunta. Seran els parlamentaris els qui decideixin si es constitueix o no perquè es necessita la majoria de 68 vots per substanciar-se.