JxCat i ERC salven una unitat precària

Després d’una jornada de pugnes contínues (i a estones, acarnissades) JxCat i ERC van sargir ahir la continuïtat de la legislatura amb un acord d’aplicació sobre la suspensió dels diputats amenaçats per Pablo Llarena. Hi va haver moments en què el mandat semblava a punt de dinamitar-se, si bé Quim Torra no va pensar pas a convocar eleccions anticipades, segons fonts de la Presidència. La cohesió dels dos socis de govern n’ha sortit rebregada. Les desconfiances, més vives que mai, i les divergències de fons es mantenen. El final del debat de política general ha estat ajornat, probablement, fins dimarts, i la majoria independentista no ha pactat propostes de resolució que aclareixin el procés per a fer efectiva la República. L’ultimàtum de Torra a Pedro Sánchez tampoc no ha entrat en les resolucions pactades després de les negociacions de les transaccions entre els grups. El parlament no fixarà cap termini per al diàleg amb el govern espanyol. Caldrà veure, a més, si les futures votacions dels quatre diputats de JxCat són efectives o, per contra, acaben impugnades i la situació desemboca en nou blocatge del parlament.

El malestar que una part de l’independentisme va expressar en la manifestació de l’1-O no ha rebut una resposta parlamentària que hagi enfortit l’independentisme. Al contrari. La majoria de JxCat, ERC i la CUP (cada vegada més allunyada dels socis de govern) n’ha sortit debilitada. La repressió limita els moviments del parlament, i el límit del precipici penal es torna a desdibuixar. L’oposició en ple (excepte la CUP) sosté que l’acord de JxCat i ERC perquè Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull votin no s’adequa a la interlocutòria de Llarena. La mesa, amb el suport de JxCat i ERC, va aprovar que podran votar tot i els advertiments dels lletrats, que al·leguen que s’agafen a un sistema de delegació de vot que va ser anul·lat al juliol, quan el Tribunal Suprem espanyol va remetre al parlament l’ordre d’aplicar als sis diputats processats per rebel·lió la suspensió de drets i deures prevista a l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal.

Ara l’òrgan rector de la cambra haurà de ratificar la decisió en una altra reunió, si l’acord es manté en els mateixos termes. JxCat i ERC hauran de refusar les peticions de reconsideració de Cs, el PSC i el PP. La reunió de la mesa encara no té data, però fonts de la cambra apunten que podria ser dilluns. El grup d’Inés Arrimadas, mentrestant, insisteix en la presentació d’una querella. Els socialistes i els comuns argumenten que la designació d’Oriol Junqueras i Raül Romeva sí que s’ajusta al nou mecanisme que el ple del parlament va aprovar dimarts. Tanmateix, ERC tampoc no admet que els seus dos diputats hagin estat suspesos.

Un acord d’enginyeria
L’acord final de JxCat i ERC era, gairebé, d’enginyeria. Després d’una llarga reunió amb Quim Torra, Pere Aragonès i Roger Torrent al capdavant, JxCat va acabar cedint amb el registre de quatre documents de delegació de vot individuals (cada un rubricat per un afectat), com els demanava Roger Torrent per tenir ‘garanties’. Els documents esmenten l’acord del ple sobre les suspensions i ‘verifiquen’ que l’escrit que va presentar al matí el portaveu de JxCat, Albert Batet, expressava la seva voluntat. L’escrit de Batet ratificava la vigència, en primer terme, de la delegació de vot que tots quatre havien demanat al maig; és a dir, abans que arribés la interlocutòria de Llarena. No feien servir la paraula clau de l’acord que els dos socis de govern van trigar tres mesos a acordar: ‘designar’. Sí que la van usar, en canvi, Junqueras i Romeva en els escrits que van registrar dimarts mateix, sense fer cap referència explícita a la substitució: ‘Designo el diputat Sergi Sabrià per tal que exerceixi els meus drets parlamentaris mentre duri la situació jurídica actual.’ La diferència principal entre els escrits de JxCat i d’ERC és que els de JxCat només deleguen l’exercici del vot, mentre que Junqueras i Romeva deleguen tots els drets. Al juliol, tots sis diputats ja van perdre la retribució, després d’una decisió de l’oïdora de comptes que acatava l’ordre de Llarena. A la pràctica, des de llavors tampoc no han votat, ni presentat, per exemple, iniciatives parlamentàries. Els dos grups no han aclarit si els diputats afectats demanaran en cap moment que els tornin a pagar el sou, tenint en compte que no accepten que hagin estat substituïts.

JxCat va insistir que el registre dels quatre documents, que des de dimarts es negava a presentar, no fa canviar la situació de Puigdemont, Turull, Sànchez i Rull. Reiteren que els quatre diputats no han estat suspesos perquè el ple ho va refusar. Certament, la cambra ho va fer així però, tot seguit, va aprovar el nou mecanisme perquè designin un substitut mentre ‘duri la situació jurídica actual i no es resolguin els recursos presentats per les seves defenses’. JxCat i ERC han aparcat la via unilateral. Però discrepen des del principi de la legislatura sobre l’establiment del límit a l’obediència a la legalitat espanyola. La primera crisi es va produir al gener per la suspensió de la investidura a distància de Carles Puigdemont, i s’ha anat repruduint per la mateixa raó fins al punt de fer trontollar, aquest vegada decisivament, el govern. Un executiu que preveu que les sentències contra els presos polítics siguin un punt d’inflexió, i amb la possibilitat oberta que tot desemboqui en unes eleccions. Els dos socis tenen incentius per a marcar perfil contínuament davant els electors.

El president del grup d’ERC, Sergi Sabrià, i el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, van atribuir la crisi a la complexitat del moment i van demanar disculpes públiques. Pujol va dir que calia ‘prendre consciència de què significa fer activitat política al parlament en una situació d’extraordinària injustícia i d’anormalitat’. I va afegir: ‘Si no hi hagués presó i exili no viuríem aquestes situacions d’enorme complexitat.’ Sabrià va explicar que ERC havia treballat a fi que hi hagués les ‘màximes garanties jurídiques’ perquè la delegació del vot dels diputats amenaçats per Llarena no es pogués impugnar.

Els comuns, que dimarts van avalar l’acord (després qüestionat en l’aplicació) de JxCat i ERC sobre les substitucions, s’han tornat a allunyar dels dos socis de govern. La CUP es manté a l’oposició d’un govern que creu que només gestiona l’autonomia. La resta de grups van esmolar les crítiques arran de l’enèsim ajornament d’un ple. Ja hi ha qui creu que tot comença a assemblar-se massa a la legislatura anterior.