JxCat i ERC mantindran buits els escons de Puigdemont, Comín i Junqueras a l’espera dels tribunals europeus

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana mantindran buits els escons de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras mentre esperen com avança el cas als tribunals europeus. Segons fonts de tots dos partits independentistes a l’ACN, de moment no tenen previst de designar-ne cap substitut. A JxCat estan ‘convençuts’ que seran reconeguts com a eurodiputats ‘tal com els han votats’ i resten a l’espera que el Tribunal de Justícia de la UE es pronunciï sobre la demanda interposada per Puigdemont i Comín. Al seu torn, ERC confirma que l’escó de Junqueras es mantindrà buit i que lluitarà perquè el pugui ocupar. La justícia europea també ha de pronunciar-se sobre el cas del dirigent d’Esquerra arran de la consulta traslladada pel Suprem sobre la seva immunitat.

Fonts de l’Eurocambra asseguren a l’ACN que la legislació espanyola preveu que, si es designen substituts per als tres polítics, la llista correrà i no podran tornar a ser admesos més endavant. Actualment el parlament té 747 eurodiputats, en lloc de 751, per l’absència dels tres eurodiputats catalans i un de danès, que encara ha de designar un substitut. Per tant, l’única europarlamentària d’un partit independentista de Catalunya és ara per ara Diana Riba (ERC).

En vista de la impossibilitat de recollir l’acta i exercir malgrat haver estat elegits, Puigdemont, Comín i Junqueras han presentat vies de recurs, però tots tres casos són ara a les mans del Tribunal General de la UE. Experts en dret europeu consultats per l’ACN ja han coincidit que és molt probable que el tribunal amb seu a Luxemburg qüestioni si el dret de representació política preval sobre els requisits que imposa Espanya per a ser eurodiputat, com ara la promesa de la constitució espanyola davant la JEC.

La Junta Electoral ja va declarar a final de juny els escons de Puigdemont, Junqueras i Comín com a ‘vacants’. No en van incloure els noms a la llista d’eurodiputats electes transmesa per les autoritats espanyoles a l’Eurocambra, que constava de cinquanta amb indicació del partit o la coalició corresponent. Més tard, el Parlament Europeu va rebre una segona indicació amb el nom de Josep Borrell, que va prometre la constitució espanyola més tard perquè no va poder el dia 17 de juny.