20.01.2021 - 21:50
Trepitjant ulls de poll. “Hi ha més responsabilitat, més consciència del moment pandèmic que vivim i més lleialtat a l’oposició que dins del govern”, ha deixat anar el socialista David Pérez al faristol del parlament. El caos electoral que ha originat la suspensió del decret d’ajornament de les eleccions del 14-F pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha arribat acompanyat de l’enèsima picabaralla entre JxCat i ERC. Del TSJC no depèn tan sols la data de les eleccions. Té a les mans, també, el futur de la relació immediata entre els dos socis de govern, abans que les urnes reparteixin les cartes d’una nova partida.
Perquè no és igual compartir sostre dins el govern durant tres setmanes més que durant quatre mesos, i s’hi haurà d’afegir el període postelectoral fins que no se n’hagi format un nou de nou. El desgast els pesa. Com a mostra descarnada, els darrers retrets al parlament. El president parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, i el diputat Francesc de Dalmases, mà dreta de Laura Borràs, han topat a la diputació permanent, durant una compareixença del conseller d’Interior. Sabrià ha criticat obertament allò que ha anomenat “modus operandi Costa”, que, segons que ha dit, també podria dur el nom de Borràs, i que a parer seu consisteix a “criticar tota l’estona” un departament del soci per a desgastar-lo i treure’n rèdit electoral.
La setmana va començar calenta. A ERC l’ha molestat especialment un decàleg que va presentar JxCat per a millorar l’organització de les eleccions (diuen que la majoria de propostes ja s’han abordat o que cal reformar la llei electoral espanyola per a aplicar-les) i una piulada del vice-president del parlament, Josep Costa, en què demanava dimissions després de veure com el TSJC aturava cautelarment la suspensió del 14-F. En les paraules de Sabrià, Dalmases hi ha vist un anunci electoral que consistia a acusar-los de “deslleials i de cínics, en un acte de deslleialtat i cinisme”.
Si el TSJC decideix que les eleccions es mantenen al febrer, és previsible un nou repartiment de culpes per no haver pogut ajornar els comicis. Enrevessat, això sí, perquè la realitat és que formen un sol govern corresponsable. Pere Aragonès va estampar la signatura en un decret fonamentat en els arguments legals en què ha treballat el gabinet jurídic, dependent de Presidència (JxCat) i dirigit per Francesc Esteve. I, al mateix temps, el decret se sustenta en informes aportats per departaments d’ERC: un de Salut sobre l’evolució de la pandèmia i un altre de la direcció general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, que alerta que si fossin el 14-F no tindrien legitimitat. Aquesta hipòtesi d’eleccions imminents els abocaria a la disputa final per la presidència de la Generalitat (sempre que Salvador Illa no aconsegueixi l’efecte que espera el PSC) i la imposició pràctica de l’estratègia independentista a seguir.
Però si el tribunal acaba donant la raó a la Generalitat i es traslladen al 30 de maig, la fràgil convivència a l’executiu s’allargarà quatre mesos més, amb una llarga pre-campanya en què poden tornar a saltar espurnes. Aragonès va proposar dilluns que els dos socis milloressin els “mecanismes de coordinació” de què es van dotar per abordar l’última etapa al govern sense Torra. Però fonts de JxCat apunten que el vice-president no els ha detallat com s’hauria de concretar. A banda les nombroses reunions de l’executiu, els dos socis van formar un grup de coordinació integrat per Aragonès, Meritxell Budó, Josep Maria Jové, Marta Vilalta, Elsa Artadi, Albert Batet, Ramon Tremosa i Sergi Sabrià, que ha funcionat a ple rendiment i ha arribat a reunir-se unes quantes vegades en una mateixa setmana, però que, segons algunes fonts, també s’ha ressentit de la proximitat electoral. Veus d’ERC lamenten que es fan reunions per coordinar estratègies però es troben que JxCat és al govern i fa d’oposició alhora, fins i tot “provocant la pròpia ira de la seva part del govern”. Demanen que s’acabi la polifonia de JxCat i que tinguin un interlocutor únic. Per una altra banda, JxCat ha criticat reiteradament que els departaments dirigits per ERC vagin a la seva. La gestió de la pandèmia i la redefinició dels equilibris dins el govern després de la inhabilitació de Torra no han estat pas fàcils.
El desenllaç de la legislatura afegirà més pedres a les motxilles que els dos socis carreguen de fa anys. No se’n podran desfer si, després de les eleccions, tornen a negociar la formació d’un govern. Puigdemont voldria que se sustentés sobre “bases noves”; a partir de la restitució del respecte mutu, la lleialtat i la corresponsabilitat. ERC, per una altra banda, proposa que s’obri als comuns, la CUP i el PDECat. Ha estat un final llarg. Fa gairebé un any que el president Quim Torra, havent perdut l’escó com a diputat, constatava el “deteriorament de la confiança mútua” i considerava esgotada la legislatura. Havia començat així, amb l’abisme obert entre la presó d’Oriol Junqueras i l’exili de Carles Puigdemont, i amb interpretacions divergents sobre com aixecar el 155 i com redefinir el nou camí per on havia de transitar l’independentisme, començant per la restitució impossible de Puigdemont. Ara que han perdut el control del calendari, a aquest mandat marcat per la discrepància li queden tantes setmanes com decideixi el TSJC.
