JxCat i ERC blinden el govern dels desacords estratègics

Fins a les sentències. Aquest és l’horitzó temporal que s’han marcat JxCat i ERC per a garantir la continuïtat del govern i preservar-lo de les discrepàncies que han esclatat al parlament. Ara els dos socis de govern treballen a millorar els mecanismes de coordinació, segons fonts de l’executiu. Aquest va ser el compromís tancat per Quim Torra i Pere Aragonès en la reunió escenificada a Palau, tot i que quatre dies després la crisi va rebotar a la mesa del parlament amb la decisió d’ERC i el PSC de no comptar els vots dels quatre diputats suspesos de JxCat, i a l’hemicicle amb la determinació dels afectats de no exercir el vot, cosa que consegüentment va alterar la majoria independentista.

La resposta a la interlocutòria de Pablo Llarena ha desgastat els dos socis a la cambra, però el govern rebutja de parlar d’eleccions anticipades i insisteix que la resposta a les sentències li establirà la data de caducitat o li allargarà la vida. Sembla difícil que el govern pugui continuar si JxCat i ERC no acorden una resposta lligada a una estratègia comuna i compartida amb les entitats independentistes, tot i que les converses per a garantir-ho ja han començat. Abans, tanmateix, les negociacions del pressupost de l’estat espanyol i de la Generalitat (que haurà de tirar endavant amb un soci alternatiu a la CUP) amenacen a generar noves tensions que, malgrat tot, JxCat i ERC intenten que no desestabilitzin el govern de Torra.

El president i el vice-president han continuat parlant i de moment els antics mecanismes de coordinació governamental i parlamentària es mantenen com estaven. Cada setmana, habitualment dilluns o dimarts, es reuneixen els màxims representants institucionals i parlamentaris de tots dos grups. D’una banda, Torra; la consellera de la Presidència, Elsa Artadi; el vice-president primer del parlament, Josep Costa, i el portaveu de JxCat, Albert Batet. D’una altra, Aragonès; el president del parlament, Roger Torrent; la consellera de justícia, Ester Capella; i el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià. Torra i Aragonès també es troben periòdicament, com abans Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, cada dimarts, després de la reunió del consell executiu. Fins ara, l’intent de consolidar l’entesa tant com sigui possible no ha evitat que les discrepàncies hagin esclatat al parlament, però sí que se’n contaminin els departaments.

Per què? Diverses fonts consultades constaten que la comunicació funciona de manera més fluïda a l’executiu, en tots els nivells d’interlocució. I remarquen que els acords es compleixen. Al parlament, en canvi, tant JxCat com ERC s’han acusat mútuament d’haver trencat els pactes acordats o d’haver anunciat enteses mal sargides.

Tanmateix, hi ha qui recorda que, mentre el parlament ha debatut de desobeir Llarena o el Tribunal Constitucional, amb actuacions que podrien causar represàlies penals als membres independentistes de la mesa, el govern s’ha mogut en l’autonomia i deslliurat de tensions d’aquesta mena. L’intent d’investir Carles Puigdemont a distància va ser el primer cas; el darrer, l’acatament de les suspensions. ERC ha interpretat que alguns moviments de JxCat, com el de ratificar la delegació de vot de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, podien ser un intent velat d’apartar de la primera línia Roger Torrent, un dels actius electorals emergents del partit. JxCat recorda que les querelles també pesen sobre els seus dos membres de la mesa: Josep Costa i Eusebi Capdepadrós. Mentrestant, el govern ha apartat la via unilateral sense que hagi generat cap tensió.

El factor humà també pot explicar de manera ben clara per què la crisi al parlament no ha originat cap terratrèmol a la plaça de Sant Jaume. Al govern, Torra i Aragonès tenen bona relació, tot i que això no ha evitat que el vice-president no hagués sabut per endavant els detalls temporals de l’ultimàtum a Pedro Sánchez perquè proposés un referèndum pactat si volia el suport del PDECat i ERC al congrés espanyol. Artadi i el vice-president també es coneixen de fa temps. En canvi, els màxims actors al parlament no sempre s’han entès, i Torrent i Costa hi tenen un paper preeminent. Quan els desacords han esclatat, han estat els més assenyalats pels uns i els altres com a responsables de les crisis, sovint com a executors de moviments que suposadament no eren avalats per la totalitat dels grups de què formen part i els dirigents al govern. ERC assenyala com a elements distorsionadors la divisió dins JxCat (entre els més independentistes i els moderats, la majoria del PDECat) i la multiplicitat de lideratges dins i fora del govern, amb els marges d’actuació propis de Torra i Puigdemont. A JxCat, no falta qui veu entre Torrent i Aragonès una pugna pel lideratge republicà que també reverbera, diuen, en l’aplicació dels acords. A més, ERC i JxCat hereten el bagatge de discrepàncies del mandat anterior.

A tot això, cal afegir-hi com la repressió ha complicat les comunicacions. La presó dels Lledoners s’ha convertit en un nucli clau de negociació. Ho va ser en les suspensions, amb cimeres incloses. Puigdemont, de l’exili estant, també ha marcat les línies vermelles d’actuació a JxCat. I les comunicacions no sempre han estat fàcils ni ràpides en un entorn canviant. Junqueras i Puigdemont, però també Sànchez, Rull i Turull, hi han tingut un paper rellevant. Al parlament i el govern, s’hi han afegit la presó i l’exili: són els quatre espais decisius cada vegada que JxCat i ERC es proposen de fer un pas per a lligar una estratègia que encara no ha estat acordada. Això explica que la creació del Consell de la República s’hagi anat ajornant per les diferències entre els socis.

Ni JxCat ni ERC tenen incentius per a avançar immediatament les eleccions. Torra recuperarà la prerrogativa de convocar-ne el dia 27 d’octubre, però tots dos partits estan decidits a preservar la continuïtat del govern si més no fins a les sentències. El veredicte del Tribunal Suprem impactarà sobre la política catalana amb una potència i efectes desconeguts. Si bé ningú dóna per fet que l’executiu s’hagi de trencar llavors, tampoc no és clar que pugui mantenir-se com fins ara, ateses les diferències estratègiques de JxCat i ERC a l’hora de fer avançar el projecte independentista. Ara, les pròximes negociacions espinoses seran les de tots dos pressupostos. Les reivindicacions perquè Sánchez faci un gest de conciliació amb la situació dels presos polítics i la petició del referèndum acordat pugnen amb la gestió autonòmica del dia a dia. ERC s’encarrega dels departaments amb més despesa social, amb Salut i Ensenyament al capdavant, a més d’Economia. Però Torra en marca la línia política i discursivament relliga l’actuació del govern amb la consecució de la independència. Tot plegat, seguint el consens del pla de govern que van aprovar i amb les comissions bilaterals en marxa, bo i provant de desencallar els acords.