07.08.2020 - 22:35
|
Actualització: 07.08.2020 - 23:24
Els partits independentistes (JxCat, ERC i la CUP) han aprovat una proposta de resolució conjunta al parlament on reivindiquen la República Catalana i que Catalunya ‘no reconeix ni vol tenir cap rei’. Les formacions també volen que la cambra denunciï connivència dels poders de l’estat espanyol en la ‘fugida consentida’ de Juan Carlos I i que 0l’únic camí per superar el règim monàrquic és constituir efectivament la República Catalana com un estat de dret, democràtic i social’.
El PSC i Ciutadans han intentat que el ple no votés les propostes de resolució contràries a la monarquia espanyola, tot recordant els advertiments del Tribunal Constitucional espanyol. A més, hi ha incertesa per si la resolució es publicarà o no al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). Els lletrats, encapçalats per Joan Ridao, han advertit que no publicarien els punts que siguin contraris als requeriments del TC. JxCat ha exigit als funcionaris del parlament que tenen l’obligació de publicar les resolucions votades pel ple al BOPC, i ha dit que instaran la mesa a prendre les mesures oportunes.
Pel que fa a la resolució dels partits independentistes, constata el fracàs i la crisi definitiva del pacte constitucional del 78 que, ‘pel seu caràcter irreformable’, ‘blinda la continuïtat d’una monarquia delinqüent, un sistema autonòmic fallit i una democràcia intervinguda pel poder judicial’. El text també carrega contra la família Borbó i la qualifica de ‘calamitat històrica per Catalunya’, i recorda que el rei emèrit va acceptar la successió de Franco ‘jurant fidelitat als principis del seu règim’. Per això, remarca que la monarquia espanyola és la continuació del règim anterior i inseparable de la persona de Juan Carlos I.
A més, la proposta insta la cambra catalana a denunciar la connivència dels poders executiu, legislatiu i judicial de l’estat espanyol per ‘sostreure la monarquia de qualsevol fiscalització i control democràtic’. Un extrem que ‘arriba al seu moment culminant amb la fugida consentida del rei per evadir l’acció de la justícia’.
‘Un sistema autonòmic fallit, una democràcia intervinguda pel poder judicial, unes polítiques socials que són anul•lades quan les aprova el parlament i una legislació que castiga l’exercici de drets fonamentals’, remarca el document.
La proposta també demana a la cambra que ratifiqui d’acord amb la voluntat expressada ‘pel poble de Catalunya i el Parlament l’1-O, el 10 d’octubre i el 27 d’octubre del 2017’ que ‘l’únic camí per superar aquest règim monàrquic és constituir efectivament la República Catalana’. Per això, insten a exhortar la societat civil i les institucions del país a ‘continuar el camí i avançar decididament cap a l’objectiu de la independència’.
Altres propostes de resolució
El parlament també ha aprovat un text proposat per ERC que denuncia que la monarquia espanyola és ‘successora del règim franquista i que el rei ha participat concertadament amb la resta de poders de l’estat en la repressió i laminat els drets del poble català’. El parlament també ha reprovat Felipe VI i ‘tota la dinastia borbònica per dècades d’impunitat i d’enriquiment il·legítim utilitzant les institucions públiques i les figures institucionals’, així com la vice-presidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, per ‘col·laborar en la fugida’ del rei emèrit. Aquesta proposta de resolució de la CUP, que també ha rebut el suport de JxCat i ERC, assenyala l’executiu estatal de ‘còmplice de la impunitat perpetrada per la monarquia’ i demana al govern que treballi per retirar del nomenclàtor dels carrers de Catalunya tota referència a la corona espanyola.
En canvi, s’han rebutjat les resolucions presentades pels comuns, que apostaven per canvis legislatius per tal de regular l’exercici de les funcions del cap d’estat i la seva família per tal de garantir la transparència i ‘prohibir la realització de qualsevol activitat econòmica o d’intermediació per empreses’, així com l’obertura de comptes a l’estranger i limitar la inviolabilitat de cap d’estat. L’abstenció de JxCat, ERC i la CUP han provocat que Cs, el PSC i el PP tombessin la iniciativa.
La corrupció a Catalunya també s’ha colat al ple a través dels casos que han esquitxat l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i la investigació oberta a la família de l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol. El PSC ha demanat que la Generalitat es personi com a acusació particular i ha obtingut l’aval de tota la cambra excepte de la CUP, que s’ha abstingut.
Cs també ha aprofitat una proposta de resolució per demanar al govern que emprengui accions legals contra els responsables dels casos de corrupció del cas 3% i dels Pujol. Aquest punt ha prosperat amb el vot a favor de tots els grups excepte JxCat, que hi ha votat en contra. En canvi, no ha fructificat l’intent de Cs de reprovar el president de la Generalitat, Quim Torra, per haver forçat aquest ple tot i que el parlament no té competències sobre la casa reial. Per contra, s’han rebutjat les propostes de resolució presentades pel grup del PP, que reclamava que el parlament refermés’ el compromís amb la monarquia parlamentària i condemnés ‘els atacs dels que pretenen desestabilitzar el sistema institucional’. També volien reivindicar la ‘lleialtat’ del parlament amb la monarquia ‘com a forma política de l’estat espanyol que recull l’article 1 de la constitució’ i la figura del cap de l’estat com a peça ‘clau’ en la ‘recuperació de les llibertats i la concòrdia’.
