09.12.2020 - 12:24
|
Actualització: 09.12.2020 - 17:05
Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP han presentat una proposta de resolució perquè el Parlament de Catalunya reclami al congrés espanyol que aprovi una llei d’amnistia per a tots els independentistes represaliats. El text especifica que la llei ha de desenvolupar-se “sense renúncia a l’exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d’autodeterminació” i que es pretén que “comporti l’extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes d’intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya”. La llei tindria efecte retroactiu fins el 2013.
El document critica precisament que “de manera creixent des del 2013, l’estratègia de judicialització com a resposta al conflicte polític ha comportat penes de presó, exili, multes i inhabilitacions i, en definitiva, un nombre altíssim d’imputacions.” I continua: “A desembre del 2020 hi ha més de 2.800 persones que han estat o continuen encausades per la participació en actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre, el referèndum de I’1 d’octubre de 2017 i les diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes a favor del dret a l’autodeterminació i en contra de la repressió del poble català.”
De fet, en la declaració que és previst que acabi aprovant la cambra catalana, el Parlament “reitera que l’amnistia, per a la seva plena efectivitat, ha d’anar acompanyada d’una solució efectiva al conflicte polític amb l’estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya”. També demana a la societat civil que es mobilitzi a favor de l’amnistia.
L’escrit dels tres partits independentistes és molt concret i cita els delictes de rebel·lió i sedició, “el delicte de malversació de cabals públics quan estigui en concurs amb el delicte de sedició”, els delictes de prevaricació, falsedat, malversació de cabals públics, desobediència o revelació de secrets, a més dels “delictes comesos en ocasió o amb motiu d’aquests sempre que estiguin vinculats a la preparació, organització, promoció i execució del procés participatiu per a decidir el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014 o en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017”.
Per a fer extensiva la llei als activistes i manifestants, el text esmenta els delictes contra l’ordre públic “comesos en el marc de la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya” després del referèndum i les opinions “que hagin estat [valorades] com a delictes d’incitació a l’odi vinculats al conflicte polític amb Catalunya”.
