Un jutjat de Girona cita a declarar vint-i-dos policies espanyols investigats per la violència de l’1-O

El jutjat d’instrucció 2 de Girona ha citat ha declarar durant quatre dies 22 policies espanyols investigats per les càrregues de l’1-O a diferents col·legis la ciutat. La majoria dels agents van actuar al col·legi Verd però també n’hi ha que van intervenir al Servei Municipal d’Ocupació, al Dalmau Carles, a la biblioteca Ernest Lluch o al Bruguera. A més, hi ha alguns policies que estan investigats per actuar en més d’un centre. Segons recull la providència emesa pel jutjat, hi haurà tres tongades de set agents que han de comparèixer com a investigats els dies 10, 14 i 17 de juny. El darrer està citat per al 8 de juliol.

Els investiguen per lesions, danys i tortures, els delictes recollits en la querella col·lectiva que van presentar els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, de la qual també en pengen les denúncies individuals d’uns dos-cents ferits.

Els 22 policies nacionals que hauran de declarar com a investigats davant del jutjat van actuar en diferents col·legis electorals de Girona ciutat durant el referèndum. De moment, són tots aquells a qui el ferits van poder identificar pel número de TIP. No hi ha cap dels guàrdies civils que van carregar a Sant Julià de Ramis o Aiguaviva perquè, precisament, com ja va deixar clar el jutjat, de moment a aquests no se’ls ha pogut identificar.

Segons la interlocutòria que el jutjat va emetre a l’abril, on es comunicava als policies que estaven formalment investigats, hi ha dos agents que van carregar en més d’un centre de votació. En concret, al Servei Municipal d’Ocupació, a la biblioteca Ernest Lluch i al col·legi Bruguera. A més, a dos altres policies que van anar a l’escola Verd se’ls atribuïa haver colpejat ‘violentament’ més d’un votant.

Fins a una dotzena, al Verd

El jutjat identificava fins a una dotzena de policies nacionals que van carregar al Verd. Entre les actuacions que descrivia la interlocutòria, hi havia la d’un agent que va colpejar un votant i li va dir ‘aparta d’aquí catalufo de merda’ després de saltar la tanca del col·legi. O la de tres més que van agredir un manifestant que ‘fins i tot estava inconscient’. Al Bruguera, la interlocutòria identificava cinc policies. Aquí la majoria de les víctimes que els van denunciar són dones. De fet, el jutjat, parafrasejant les declaracions de les denunciants, recollia que un dels agents va dir explícitament ‘a per les dones’ i descriu que van ‘riure-se’n d’elles’, van donar cops de genoll, van estirar cabells i a una de les votants li va ‘prémer amb força el pit’.

A l’institut Dalmau Carles hi ha investigats quatre dels agents que van participar en les càrregues de l’1-O. Una de les víctimes era menor d’edat i la seqüència de fets denunciats es repeteix amb cops de puny i puntades de peu propinats pels policies. A l’Ernest Lluch hi havia un únic policia identificat que va donar un cop de porra a l’ull d’un dels votants. I al Servei Municipal d’Ocupació hi havia dos agents més. En aquest cas els denunciants van explicar que els agents van llançar expressions ‘catalanòfobes’ com ‘separatas o rojos de mierda’, que donaven cops a l’estómac o que a un dels votants li van colpejar el cap contra el terra.

La Generalitat, acusació popular

Les declaracions dels 22 policies investigats es duran a terme, precisament, pocs dies després que l’Audiència de Girona hagi avalat que la Generalitat pugui ser acusació popular en la querella col·lectiva per l’1-O que van interposar els tres ajuntaments. Inicialment, el jutjat d’instrucció 2 va admetre’n la personació, però la fiscalia va recórrer la decisió interposant un recurs d’apel·lació, que va haver de resoldre l’Audiència. I la setmana passada, aquest tribunal va desestimar el recurs.