18.04.2019 - 17:46
|
Actualització: 18.04.2019 - 22:12
El jutjat número 3 del Vendrell (Baix Penedès) ha arxivat la investigació d’una trentena d’agents dels Mossos d’Esquadra per la seva actuació l’1-O a petició de la fiscalia, segons que han avançat fonts coneixedores. La jutgessa ha pres la mateixa decisió respecte d’alguns responsables del CAP del Vendrell i d’alguns directors de centres escolars i persones identificades pels mossos als punts de votació del partit judicial. La majoria dels agents han estat representats per advocats del sindicat USPAC. Tot i haver dictat l’arxiu provisional, la magistrada ha expressat la seva disconformitat envers la petició de la fiscalia, perquè considera que tant comandament com agents dels mossos i directors d’escoles i del CAP són responsables de no haver impedit les votacions.
En el cas dels Mossos d’Esquadra, la jutgessa retreu a la fiscalia que es contradigui ‘de manera directa’. Segons que recull la interlocutòria, no entén que el ministeri públic digués que el dispositiu policial havia estat insuficient però que alhora hagués conclòs que no hi havia responsabilitat per la manera com es va desenvolupar. Per això la jutgessa insisteix que la policia no va esforçar-se a evitar l’ocupació de col·legis dos dies abans del Primer d’Octubre, fet que considera ‘absolutament incomprensible’.
Alhora, detalla que ‘no han trobat explicacions’ al fet que alguns agents dels Mossos d’Esquadra s’acostessin a algunes meses de votació ‘rebent ovacions’ i que després se n’apartessin sense haver identificat ningú, malgrat la presència d’urnes i paperetes.
La jutgessa també critica que la reunió del dispositiu policíac va ser convocada a les 6.00 del matí de l’1-O, ‘fora de tota lògica’, de manera que, recalca, els agents van arribar ‘tard’ als diferents punts de votació. ‘Això no és més que un indici clar de la responsabilitat dels comandaments policíacs d’aquell dia’, conclou, i afegeix que ‘no es pot considerar un error involuntari o per falta d’experiència’, perquè els comandaments eren professionals de llarga trajectòria.
Quant al desplegament d’unitats antidisturbis, la magistrada recorda que l’inspector en cap va declarar que no podien activar-les i que ell no tenia potestat per a desplegar-les. Unes declaracions que ella considera ‘mancades de credibilitat’, perquè interpreta que estava prou capacitat per a haver activat aquestes unitats.
Amb relació a la retirada d’urnes i el tancament de punts de votació, la jutgessa critica que als municipis del Baix Penedès dependents del seu partit judicial només van tancar una seu, mentre que assegura que a molts més la policia es va retirar abans no tanquessin les instal·lacions. ‘Les actes aixecades pels agents que van anar a primera hora als centres escolars oberts són vagues i especialment escasses en l’apartat d’observacions, i en gairebé totes hi ha el mateix text, com si haguessin rebut una consigna de què havien d’expressar’, afirma la jutgessa.
Respecte dels directors d’escoles i del CAP, diu que hi va haver responsables que en van lliurar les claus als ajuntaments durant el cap de setmana del referèndum sense informar que hi havia espais ocupats i desentenent-se de les votacions durant el Primer d’Octubre.
D’aquesta manera, la magistrada remarca que hi ha força indicis que corroboren la possible comissió de delictes per no haver impedit les votacions, i retreu a la fiscalia que s’estimi més de demanar l’arxivament de la causa. Tanmateix, en vista d’aquesta petició, la jutgessa diu que se sent ‘obligada’ a dictar l’arxiu provisional.
