25.06.2024 - 17:37
|
Actualització: 25.06.2024 - 20:40
La titular del Jutjat del Mercantil número 1 de Castelló ha resolt no autoritzar la venda de la signatura de llenceria Marie Claire a l’oferta presentada en nom de For Men SA i Koltex Plastic Recycling Systems SRL, davant l’oposició del FOGASA i l’exclusió de la compra d’instal·lacions imprescindibles per a l’activitat.
La resolució, esperada per totes les parts i sota la circumstància que ahir es va ampliar un mes l’ERTO per als setanta-vuit treballadors que queden en l’actualitat a la fàbrica de Vilafranca (els Ports), recorda que el principi de legalitat “impedeix traspassar els límits imperatius fixats pel legislador”, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià.
La resolució de la jutgessa, que ha estat notificada avui a les parts, no és ferma i pot ser recorreguda en reposició en el termini de cinc dies davant el mateix jutjat.
L’acte recull l’anàlisi de les dues ofertes presentades en els últims mesos per a l’adquisició de la unitat productiva de Marie Claire: una persona física que explota, entre altres, la marca de mitjons Ferrys, i l’articulada en nom de For Men SA i Koltex Plastic Recycling Systems SRL.
Per què no autoritza la principal oferta?
L’oferta de For Men SA, una empresa inactiva des de 1996 encara que no s’haja extingit, s’estén exclusivament a la maquinària que es troba afecta a garantia al pagament del crèdit amb privilegi especial de l’Institut Valencià de Finances (IVF).
D’aquesta manera, exclou la maquinària amb garantia constituïda a favor del FOGASA, que té reconegut un crèdit amb privilegi especial a favor de Marie Claire SA per import d’1.310.003. Aquest té l’origen en un conveni de recuperació amb pagament ajornat garantit mitjançant la hipoteca unilateral immobiliària i mobiliària sobre les finques de la unitat productiva.
En aquest cas, el FOGASA, que compta també amb el dret a veto com a creditor privilegiat que estableix l’article 214 de la llei concursal, s’ha oposat a la transmissió dels immobles si no obté l’import garantit per la hipoteca.
Igualment, una d’aquestes finques, que està exclosa del perímetre de l’oferta de For Men SA, és la que alberga la planta de gas i les basses de tractament d’aigües, unes instal·lacions que són “imprescindibles per al funcionament de l’empresa”.
Segons el parer de la magistrada, d’aquesta manera, l’eficàcia de la venda “està subjecta a un fet futur i incert” com la formalització d’un futur contracte d’arrendament d’aquesta finca per deu anys, del qual ni tan sols s’ha aportat una proposta que pogués ser valorada per la concursada, l’administrador concursal i els creditors.
“S’estableixen uns límits imperatius que no es poden traspassar sota cap pretext”, adverteix la responsable del jutjat mercantil 1 de Castelló. En aquesta línia, admet que és “lamentable el sacrifici” que experimentaran els treballadors i la comarca, però recorda que el principi de legalitat “impedeix traspassar els límits imperatius fixats pel legislador”.
Tampoc Ferrys
Respecte a l’oferta de l’amo de Ferrys, es descarta perquè pretén una “adquisició indiscriminada de maquinària, part d’ella afecta a privilegi especial, i el destí final de la qual es desconeix”.
A més, l’IVF, al qual pertany el dret de veto, no ha donat el seu consentiment a la transmissió perquè l’oferta no garanteix la continuïtat de l’activitat empresarial a Vilafranca.
De fet, únicament assumeix la successió laboral de dotze treballadors no determinats, mentre que altres seixanta-cinc “queden a la sort d’una evolució del negoci, sense pla de negocis i sense una mínima concreció”, precisa la titular del jutjat.
Una empresa que va ser motor econòmic de l’interior
Marie Claire va ser considerada un dels majors motors econòmic dels Ports, una zona de l’interior del nord del País Valencià amb alt risc de despoblació. Va arribar a ser capdavantera en el seu sector, la fabricació de calces –allò que al Principat es diuen mitges–, amb un miler de treballadors.
El maig de l’any passat, l’empresa va anunciar la intenció de tancar la planta, i de sol·licitar la declaració de concurs de creditors de manera voluntària per a procedir a l’extinció de la companyia. D’aleshores ençà, els sindicats s’han esforçat per trobar un pla de viabilitat per a la continuïtat de l’empresa a la comarca, en risc de despoblació.
