24.03.2023 - 16:52
Un jutjat de Barcelona ha admès a tràmit una querella contra la batllesa de la ciutat, Ada Colau, i la tinenta de batllia d’Urbanisme, Janet Sanz, per un delicte urbanístic i un de malversació per les superilles o eixos verds de l’Eixample, segons que ha pogut saber l’ACN. La querella la van interposar l’arquitecte en cap del consistori a l’època del batlle Pasqual Maragall, Josep Antoni Acebillo, i els advocats Francesc Jufresa i Ferran Grasas, al cap de pocs dies que la fiscalia arxivés les denúncies dels mateixos querellants i la plataforma Salvem Barcelona. Reclamen la paralització cautelar de les obres per “evitar la plena consumació” dels delictes i pels perjudicis que es poden causar, que xifren en més de cent milions d’euros.
Fins al moment, el magistrat només ha acceptat a tràmit la querella i ha demanat certa documentació, però encara no ha fixat cap data per a cap declaració d’investigats o testimonis. Tampoc ha dictat cap mesura cautelar.
En l’escrit, diuen que és una infracció normativa manifesta de la llei del sòl que pot tenir “efectes devastadors” per a particulars i comerços. També diuen que els serveis bàsics poden tenir problemes per accedir als domicilis. A parer seu, també afecta l’erari públic. Segons els querellants, l’arrencat de l’asfalt i l’eventual reposició implicaria una despesa de cent milions d’euros.
La querella també es dirigeix, de manera general, contra tots els membres de la comissió de govern de l’ajuntament que van votar a favor de l’aprovació definitiva dels projectes executius de reurbanització vinculats amb els eixos verds de l’Eixample a la sessió del 26 de maig del 2022, llevat que haguessin efectuat reserva en emetre el seu vot sobre la legalitat dels acords. En aquest aspecte, s’afegeix als funcionaris que hagin informat favorablement amb informes tècnics sobre les superilles.
Acebillo i els dos advocats asseguren que per a fer una ordenació d’aquest espai públic, en la manera establerta per aquests eixos, cal prèviament la modificació del Pla General Metropolità (PGM). En la querella s’exposa que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar uns acords sobre “projectes executius de reurbanització de l’àmbit al voltant de la nova plaça situada a la cruïlla dels nous eixos verds”, que feien referència al carrer Consell de Cent, entre el carrer Vilamarí i el passeig de Sant Joan, i també altres carrers transversals entre la Diagonal i la Gran Via. A través d’aquests acords, relaten: “Es transforma substancialment, per no dir eliminant, unes vies públiques essencials de la ciutat”.
L’escrit afegeix que es promou “un canvi radical a la vialitat i al sistema de mobilitat” al centre de la capital catalana: “Eliminant per la via de fet la circulació de vehicles als carrers afectats”. Diuen que el projecte s’ha tramitat com si fossin obres ordinàries d’urbanització, “ignorant les implicacions urbanístiques que aquesta decisió té” i que “obligaven a una prèvia o simultània modificació del planejament urbanístic vigent, concretament del PGM”. Diuen que l’actuació municipal també “contravé” la llei del sòl que reserva als PGM el “traçat i les característiques de la xarxa viària”.
També critiquen la decisió de la fiscalia d’arxivar les diligències d’investigació que es van obrir arran de la seva denúncia. Exposen que el ministeri públic “s’ha limitat durant deu mesos de suposada tramitació” a “efectuar una pseudoindagació jurídica”, demanant al mateix Ajuntament de Barcelona, en concret Janet Sanz, que informés sobre les raons que motivaven la implantació de les superilles de l’Eixample. “És a dir, que en lloc de rebre-li declaració en condició de denunciada, el fiscal li demana que elabori un informe jurídic, que evidentment no dona cap explicació, no és altra cosa que un al·legat autoexculpatori”, diuen. La fiscalia també va demanar un informe a la Generalitat de Catalunya.
