El jutjat amnistia els bombers de Girona encausats per les protestes de l’endemà de l’1-O

El jutjat penal 1 de Girona ha amnistiat els vuit bombers de Girona encausats per haver participat en les protestes l’endemà del Primer d’Octubre. La interlocutòria avala les tesis de la fiscalia, de l’advocada de la Generalitat i de les defenses i resol que la causa encaixa plenament en els supòsits de la llei per aplicar la mesura.

Els bombers eren pendents de judici per un delicte d’abandonament de servei públic per haver participat en la manifestació a la plaça del Vi el 2 d’octubre de 2017, quan estaven de guàrdia. La resolució posa punt final a set anys d’un procediment que s’ha allargat en el temps i que va viure un entrebanc jurídic perquè quan va entrar en vigor la llei d’amnistia la causa no es trobava assignada a cap jutjat.

Sis mesos després de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, els vuit bombers de Girona encausats s’hi han pogut acollir. El cas es remunta al 2 d’octubre de 2017, just l’endemà del referèndum. Aquell matí, més de quatre mil persones es van concentrar a la plaça del Vi de Girona. Els grans protagonistes van ser, precisament, els bombers, a qui els ciutadans van rebre amb aplaudiments per agrair que els haguessin protegit durant les càrregues policíaques.

L’origen de la causa va ser un atestat de la Guàrdia Civil denunciant que, poc després de dos quarts de dotze del matí del 2 d’octubre de 2017, un comboi dels bombers havia passat per davant la comandància d’Emili Grahit fent sonar les sirenes i proferint expressions de menyspreu cap a la Guàrdia Civil. Precisament, els bombers es dirigien cap a la plaça del Vi. Tot i que inicialment se’ls va investigar per malversació de diners públics i abandonament del servei com a funcionari públic, finalment la causa contra els vuit bombers es va limitar a aquest segon delicte. L’afer es va allargar i va viure un entrebanc jurídic sonat. Aquest juny passat, quan va entrar en vigor la llei d’amnistia, no hi havia cap jutjat penal que hagués assumit la causa després d’haver-se tancat la instrucció. És a dir, que les defenses es van trobar que no tenien on demanar la mesura.

La situació es va poder resoldre: els advocats van enviar una queixa al deganat, i el jutjat penal 1 qui va assumir la causa. A l’agost, els advocats dels vuit bombers van entrar els escrits sol·licitant que se’ls apliqués l’amnistia; i a final de novembre, atenent la petició del jutjat, també ho van fer tant l’advocada de la Generalitat com el fiscal, Víctor Pillado. I aquí, totes les parts van anar a l’uníson. També el fiscal. Perquè al seu escrit, concloïa que els fets pels quals s’acusava els bombers encaixaven dins la llei d’amnistia. I en conseqüència, no s’oposava al fet que el jutjat els apliqués la mesura de gràcia.

Tenint en compte les tesis del fiscal i de les parts, el jutjat penal 1 de Girona amnistia els bombers i resol d’arxivar el cas per extinció de la responsabilitat penal. La interlocutòria, que signa la magistrada jutgessa Anna Fluvià, subratlla que la causa té “encaix ple” en l’article 1 de la llei, que entre més empara els actes comesos “amb intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o la independència de Catalunya”. A més, el mateix text també disposa que “quedaran amnistiats els actes de desconsideració, crítica o greuge fets contra autoritats o funcionaris públics, institucions, símbols i emblemes”.