05.02.2017 - 22:00
|
Actualització: 05.02.2017 - 22:01
2.344.828 ciutadans es van plantar davant una urna i van votar. Era el diumenge 9 de novembre de 2014. El procés participatiu del 9-N va comptar amb 41.000 voluntaris i es va convertir en la mobilització democràtica més gran que ha viscut la Catalunya moderna. En contrast amb aquell exercici cívic i d’afirmació democràtica, aquesta setmana se’ns jutjarà per haver-ho fet possible, fidels al mandat electoral i del parlament. Institucions de l’estat han activat la via penal com un càstig a aquells que, segons la seva interpretació, van gosar desafiar-lo. L’estat espanyol no opta per la seducció. Nega el diàleg, engega la maquinària judicial en lloc de la negociació política, i promou la guerra bruta sempre que li convé.
Amb aquest article que avui es publica als mitjans volem expressar taxativament una realitat de present i de futur. Una eventual sentència condemnatòria no destruirà la nostra vocació de servei al país. Cada dia, allà on siguem reafirmarem els valors que han de perfilar una democràcia europea del segle XXI. En la darrera dècada, hem vist el pitjor dels immobilismes per part de l’estat i per part dels partits que han ostentat el govern espanyol: una sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’estatut i un centralisme continu i gradual que ens porta a la residualització com a país. La resposta catalana ha estat cinc mobilitzacions enormes i consecutives immaculadament cíviques. I tres convocatòries a les urnes per legitimar les decisions del govern: eleccions al parlament del 2012 amb una majoria de més dos terços a favor del dret a decidir, el procés participatiu del 9-N, i les eleccions plebiscitàries del 2015 on s’assoleix una majoria absoluta de diputats a favor de l’estat català.
Són molts els exemples de gran transcendència històrica en què la llei s’ha modificat o adaptat per satisfer les aspiracions de la gent. Reivindicacions socials, racials, de gènere, nacionals, etc. La història en va plena, perquè és així com evolucionen les societats democràtiques. Diversos estudis demoscòpics coincideixen a dir que gairebé un 80% dels catalans volen participar en un referèndum, com a millor eina per a escatir com ha de ser la Catalunya que deixem als nostres fills i filles, nétes i néts.
El Regne Unit va acordar amb Escòcia de celebrar un referèndum perquè els escocesos decidissin si optaven per una Escòcia independent o no. Això mateix va passar entre el Quebec i el Canadà –concretament dues vegades: el 1980 i el 1995. Si Espanya es mira al mirall, veurà unes institucions polítiques i judicials diametralment oposades a Westminster i a Òttawa. Ja no hi ha marxa enrere, Catalunya serà allò que la seva gent, políticament, desitgi. Volem una Catalunya més pròspera i benestant, més justa i solidària, més culta i cívica. I amb més qualitat democràtica: on imperi la separació entre el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Els tres signants volem recordar que els nou fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van emetre un informe unànime en què negaven que en l’organització i celebració del 9-N hi hagués cap indici de delicte. De manera sorprenent, la Fiscalia General de l’Estat va imposar el seu criteri jeràrquic i va interposar una querella en contra nostre.
L’estat i el govern del PP volen esborrar la imatge de llargues cues, de famílies, de diferents generacions esperant ordenadament d’exercir el dret democràtic de votar. No trobareu gaires exemples al món, ni moviments populars amb el grau de compromís, implicació i esperit constructiu com el que està protagonitzant Catalunya. Jutjant-nos pel 9-N volen intimidar el president Puigdemont i el govern de la Generalitat. Però el que realment fan és portar a judici cada una de les persones que hi havia darrere els 2.344.828 vots. Aquest dilluns 6 de febrer de 2017 ens jutgen a tots els qui vàrem anar a votar el 9-N. Els qui vàrem votar sí, sí-no i no. A tots. El 32è president dels Estats Units d’Amèrica, Franklin Delano Roosevelt, en el seu primer discurs inaugural digué: ‘The only thing we have to fear… is the fear itself’ (‘L’única cosa que hem de témer… és la por mateixa’). El 9-N va ser el primer gran acte fet des de Catalunya per a demostrar que no tenim por.
Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte. Tanmateix, sigui quina sigui la sentència, romandrem al servei del país. Catalunya pot aspirar a la seva llibertat des de la fraternitat, sense cap mena de violència i amb un somriure als llavis. Com diu el nostre ‘Cant de la senyera’, ‘llum als ulls i força al braç’. Llum als ulls per a albirar el gran país que podem construir si tenim les eines que ens manquen. I força al braç com a constància i fortalesa per a aconseguir els nostres objectius. Aquest 6 de febrer demostrem que afrontem aquest any decisiu amb majoria social, unitat política i mobilització ciutadana sempre que calgui.
Artur Mas, 129è president de la Generalitat (2010-2016)
Joana Ortega, vice-presidenta del govern i consellera de Governació (2010-2016)
Irene Rigau, consellera d’Ensenyament (2010-2016)
