31.05.2024 - 18:15
El jutjat d’instrucció 1 de Tarragona ha decidit d’enviar a judici la cúpula d’IQOXE per la peça separada que investiga si la companyia química feia servir un reactor de forma clandestina i sense autorització, segons ha informat avui Diari de Tarragona. La magistrada acusa José Luis Morlanes -director general-, Juan Manuel Rodríguez Prats -director de la planta- i Gerardo Adrio -cap de seguretat-, així com la mateixa IQOXE a títol lucratiu. En la interlocutòria la magistrada afirma que quan es va activar la unitat U-3100 per substituir la U-350, aquesta darrera no va deixar de funcionar, sinó que va seguir operant i produint sense coneixement de les autoritats.
“Es tractaria d’una conducta organitzada i continuada de l’empresa per la qual era necessària la participació dels seus màxims responsables i de la qual en resultava beneficiada de manera principal l’empresa IQOXE”, cita el diari de la interlocutòria. Aquesta peça separada té l’origen en la peça principal del cas IQOXE, que investiga les causes de l’explosió d’un reactor el 14 de gener del 2020 que va causar la mort de tres persones.
Recurs d’apel·lació
La defensa de José Luís Morlanes José Luís Morlanes i Juan Manuel Rodríguez Prats ha confirmat a l’ACN que va presentar un recurs d’apel·lació contra la resolució judicial el mes d’abril. Ara, l’Audiència de Tarragona és qui haurà de decidir si es fa el judici. La defensa reitera que la companyia tenia totes les autoritzacions i permisos pertinents per al funcionament i l’activitat del reactor U-350. “Tal com va confirmar responsable de llicències del Departament d’Empresa de la Generalitat en la declaració feta durant la instrucció”, argumenten.
“IQOXE no va renunciar a cap llicència d’U-350 i l’administració no va revocar el permís de funcionament d’aquesta unitat, tampoc va promoure i ordenar el seu desmantellament”, insisteixen els defensors. A més, remarquen, que el reactor no té cap relació amb l’explosió de la planta. “La defensa d’IQOXE, encapçalada per Emilio Zegrí, constata que la interlocutòria de la jutgessa recorreguda vulnera el dret de tutela judicial efectiva i conté nombrosos errors de base que han estat rebatuts amb proves documentals”, asseguren.
