La jutgessa que va empresonar el govern de l’1-O, Cuixart i Sànchez aspira a presidir el Tribunal Suprem espanyol

Carmen Lamela és un nom que ha romàs ben gravat en la guerra judicial contra el procés. El 16 d’octubre de 2017, mentre era magistrada a l’Audiència espanyola i fruit d’una querella de la fiscalia espanyola, decretà presó preventiva per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. I unes quantes setmanes després, el 2 de novembre, empresonà mig govern del Primer d’Octubre i n’obligà la resta a exiliar-se.

Lamela arribà al Tribunal Suprem espanyol (TS) el setembre del 2018, quan fou designada a la sala segona, la mateixa que va fer el judici contra el procés. Sis anys després i amb una carrera farcida d’escàndols, ara Lamela aspira a presidir el TS.

Ho ha fet públic el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol, però no és pas l’única candidatura. Hi ha sis noms més, com ara la magistrada Ana María Ferrer, que fou una de les magistrades del judici contra el procés i que va emetre un vot discrepant sobre no aplicar la llei d’amnistia.

El ple del Suprem debatrà i votarà les candidatures dimarts que ve, 30 de juliol, a les 10.00. L’elegit serà qui obtingui el suport de la majoria de tres cinquenes parts dels membres del ple.

Ple de casos de repressió

A més d’enviar a la presó Sànchez, Cuixart i els consellers del govern, i d’haver-se encarregat de la instrucció contra Trapero i l’ex-cúpula d’Interior, Lamela ha estat al centre de més casos polèmics. Acusà de terrorisme els nou joves d’Altsasu per haver-se barallat amb uns guàrdies civils en un bar i els mantingué un any i mig empresonats abans del judici, que acabà amb condemnes de tretze anys de presó.

Lamela fou condecorada per l’ex-ministre d’Interior espanyol Juan Ignacio Zoido amb la Creu de Plata del Mèrit de la Guàrdia Civil i la medalla al mèrit policíac. Això, dues setmanes abans d’ordenar presó per a Cuixart i Sànchez i en plena instrucció contra els joves d’Altsasu.

Lamela també va considerar que els sis membres del grup anarquista i vegà Straight Edge Madrid, detinguts per la policia espanyola el 2015, constituïen un “comando terrorista que emmagatzemava explosius i que podia haver atacat sucursals bancàries”, tal com va fer constar en la interlocutòria de processament. Considerava que havien incorregut en delictes que sumaven trenta-cinc anys de presó. Posteriorment, la fiscalia va desmuntar el relat de la magistrada i, finalment, després d’haver passat dos dels activistes més d’un any en presó provisional sota un règim estricte, en van ser absolts.

En l’àmbit català, Lamela també és la responsable que l’ex-president del Barça Sandro Rosell i el seu soci andorrà, Joan Besolí, es passessin gairebé dos anys en presó provisional fins al judici, en què van ser absolts de tots els delictes pels quals eren investigats. A més, Lamela els va denegar la llibertat provisional unes quantes vegades i els va endarrerir el trasllat a Catalunya fins al juliol passat, més d’un any després d’haver ingressat a la presó.

Qui són la resta de candidats?

A part de Lamela, hi ha unes quantes candidatures més. El CGPJ també ha presentat la magistrada progressista Ana María Ferrer, que és membre de Jutges per la Democràcia i ha estat promoguda pel PSOE. Va votar d’inhabilitar el president català Quim Torra per haver despenjat tard una pancarta en favor dels presos polítics en període electoral i també va ser magistrada del judici contra el procés. Ara fa poc, va emetre un vot discrepant amb Manuel Marchena sobre no aplicar l’amnistia.

La resta de candidats són Esperanza Córdoba, magistrada de la sala tercera del Tribunal Suprem d’ençà del febrer del 2020; Antonio del Moral, magistrat del Tribunal Suprem d’ençà de l’abril del 2012, i també membre del judici contra el procés; Ángeles Huet, magistrada de la sala tercera d’ençà del febrer del 2020, que s’encarregà de revisar els recursos contra els indults dels ex-presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural; i Pablo María Lucas, magistrat de la sala tercera, que també revisà els indults.